Bruc, la llegenda

El timbaler del Bruc és un dels herois populars del país al llarg del segle XIX. La llegenda del timbaler (si, és  una llegenda) ens explica que un vailet de Santpedor va fer fugir a tota una columna de soldats francesos durant la batalla del Bruc, al juny de 1808, armat únicament amb el seu timbal durant el context de la guerra del francès (1808-1814). La del Bruc fou la primera derrota continental dels exèrcits napoleònics, que fins aleshores gaudien d’una mena d’aurèola d’invencibilitat que els acompanyava als camps de batalla. Cal destacar que la del Bruc no fou una gran batalla campal, si no una mena d’escaramussa on els francesos van fugir cames ajudeu-me, espantats davant la possibilitat de ser objecte d’una emboscada a les muntanyes de Montserrat.

Bruc estàtua.jpg

Estàtua del timbaler al Bruc, al peu de Montserrat

Segons les fonts coetànies,  la identitat del timbaler que s’aprofità del ressò generat per les muntanyes de Montserrat per amplificar els decibels del seu instrument correspon amb la d’en Isidre Lluçà i Casanoves. Sobre els detalls de la batalla i la figura històrica del timbaler, us recomano que feu un cop d’ull al genial article que en Jordi Finestres publicà a la revista Sàpiens  anomenat “Timbals de guerra al Bruc”, aparegut al número 68, corresponent al juny de 2008.

Tot just fa uns dies que s’ha estrenat la seva adaptació cinematogràfica anomenada Bruc, la llegenda. Aquesta és tota una superproducció dirigida per en Daniel Benmayor, un jove director català, coproduïda per Televisió de Catalunya i Ikuriu Films, i amb un gran repartiment encapçalat per actors del nivell de Juan José Ballesta (el nen prodigi del cinema espanyol que es donà a conèixer a El Bola) i que interpreta al timbaler, o l’actor francès Vincent Pérez, que dóna vida al oficial napoleònic encarregat de donar caça al timbaler. Entre els actors del repartiment, podem destacar a rostres molt coneguts com en Santi Millán o l’actriu francocatalana Astrid Berges-Frisbey (alguns potser la coneixereu pel seu paper a Pirates del Carib 4 amb en Johnny Depp).

bruc cartell.jpg

Cartell promocional del film

La pel·lícula està filmada en uns exteriors espectaculars. La muntanya de Montserrat té una màgia pròpia, un encant especial que la fa única i inconfusible, i un dels millors decorats que jo he pogut veure mai. Les dosis d’acció i aventures estan més que garantides. Els vestuaris, l’ambientació i l’attrezzo està força ben aconseguit, com també l’acceptable català amb el que en Juan José Ballesta, actor madrileny, dóna vida al heroi (cal agrair l’esforç d’aprendre la nostre llengua en un temps rècord).

Ara bé, malgrat la força de la llegenda, no us espereu una pel·lícula històrica pròpiament dita: Bruc, la llegenda respon més a una pel·lícula d’acció tipus Rambo o Salvad al soldado Ryan que no pas a una pel·lícula amb vocació històrica. Si aneu amb aquesta premissa ben assumida, i sou amants del cinema d’acció – bèl·lic, és ben possible que passeu una estona entretinguda.

bruc francesos.jpg

Escena extreta del film, que ens presenta els soldats francesos a Montserrat.

Tot i que la pel·lícula pugui esdevenir entretinguda pels amants de l’acció, alguns aspectes de la pel·lícula em van defraudar moltíssim. Sabeu quants cops al llarg de la pel·lícula es diu el mot Catalunya? “Cero”! Com es pot explicar que en una pel·lícula que dóna vida a un dels herois llegendaris del segle XIX català no es pronunciï ni un sol cop la paraula Catalunya?

Malgrat que la pel·lícula no em va defraudar del tot, trobo que potser es podia haver elaborat un guió amb més força i que fomentés més la empatia de l’espectador amb el film. La pel·lícula no em va arribar a emocionar en cap moment, i sota el meu parer, no dóna sortida als sentiments que de ben petit sentia quan el meu pare m’explicava la història d’un vailet de Santpedor que havia aconseguit fer fugir al exèrcit més poderós del seu temps, en defensa de la llibertat del seus contra l’invasor napoleònic.

El millor: La gran qualitat cinematogràfica, visual i artística de la pel·lícula, molt ben ambientada i amb escenes d’acció trepidant. A més, cal destacar el gran treball dels actors, en especial en Juan José Ballesta i en Vincent Pérez.

El pitjor: Personalment, m’ha semblat una història una mica freda. Més d’un sortirà del cinema pensant que potser es podia haver fet quelcom millor, més emotiu, més humà. Qui busqui referents “nacionals” en l’heroi de la Guerra del Francès, no els trobarà pas.

Comparteix

    Comentaris

    • Vicente Moreno Cullell

      04/01/2011 - 16:42

      En resum, millor m’estalvio l’entrada no? Ja em feia mandra anar-la a veure i després de llegir-te encara més…

    • Ferran Vital

      04/01/2011 - 16:54

      jjajaja! Home, la peli no és el millor film que he vist mai, però si t’agrada el cine d’acció i et pica la curiositat veure com queden les muntanyes de Montserrat a la gran pantalla… ara bé, si com dius, ja et feia mandra d’anar-hi i en honor a la veritat, no seria pas la millor pel·lícula que he vist mai…com et dic, surts amb l’impressió que es podia haver fet més!

      Salut, geni!

    • Tweets that mention Bruc, la llegenda – Sapiens.cat — Topsy.com

      04/01/2011 - 17:15

      […] This post was mentioned on Twitter by Roser Sebastià. Roser Sebastià said: RT @sapienscat: Ara que trobem el timbaler del Bruc a la gran pantalla, què ens saps de la seva llegenda? http://ow.ly/3xX6w […]

    • aniol

      05/01/2011 - 17:53

      Dues coses.
      La primera és una errada ortogràfica o no sé si ho has volgut dir en castellà, en el cas que sí posa-ho entre cometes: «Sabeu quants cops al llarg de la pel·lícula es diu el mot Catalunya? Zero!»
      La segona també és referent a aquest paràgraf. Crec que si no diuen Catalunya, com suposo tampoc deuen dir Espanya (o sí?), potser és per fer vendible el film tant a Catalunya com Espanya. Pel que he pogut comprovar, algunes promocions d’aquest film a Espanya es fan sota el missatge que el Bruc és un heroi espanyol. I aquí doncs li posem l’etiqueta d’heroi català. Cadascú se’l fa seu i suposo que el film està fet perquè encaixi amb aquesta dualitat de possibles interpretacions, jo no em quedo amb cap de les dues.
      No sé si el veuré el film, ja veurem.

    • Ferran Vital

      05/01/2011 - 22:12

      Benvolgut Aniol,

      Gràcies per la teva col•laboració. Tens raó calia posar el cero entre cometes. Per tant, em poso a mi mateix un gran “cero”!!

      Com esmento al final de l’escrit, “Qui busqui referents “nacionals” en l’heroi de la Guerra del Francès, no els trobarà pas”. Referents nacionals tant catalanistes com espanyolistes.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús