Terra Lliure (Part Final)

Durant el 1980 i els inicis de 1981 Terra Lliure emprèn una campanya d’accions violentes contra empreses elèctriques com ara la FECSA o ENHER en protesta per la construcció de la central nuclear d’Ascó, consistent en detonar artefactes explosius d’escassa potència contra les oficines de les principals empreses elèctriques quan aquestes es trobaven desocupades. En aquestes accions, la banda va començar a reclamar l’autoria dels atemptats sota el nom de Terra Lliure (fins el moment, Terra Lliure no existia de facto).

Fins aquell moment, Terra Lliure no era més que un conjunt d’escamots d’EPOCA i d’ Arxiu, una banda armada que hom considera com embrió de Terra Lliure.  Terra Lliure es va donar a conèixer en un acte al Camp Nou al mes de juny de 1981, mitjançant un pamflet repartit durant l’acte de la Crida a la solidaritat en defensa de la llengua i cultura catalanes, celebrat al coliseu blaugrana, amb més de 100.000 persones a les graderies. Aquell dia els membres i simpatitzants del grup armat van repartir pamflets titulats “Crida de Terra lliure”, on s’exposava la decisió d’emprar la via armada insurreccional com a mitjà de combat contra objectius que ells consideraven espanyolistes i contraris al poble de Catalunya.

Però el fet més sonat de Terra Lliure ja havia tingut lloc un mes abans dels fets de la crida, al 21 de maig de 1981, amb el segrest i l’agressió sobre Federico Jiménez Losantos. Losantos, que treballava en aquell moment com a professor de castellà a un institut de Santa Coloma de Gramanet i que era un dels instigadors del “manifest dels 2300”, un document de funcionaris castellanoparlants contra la política lingüística de la Generalitat de Catalunya, fou víctima de la barbàrie violenta. Un comando de Terra Lliure va segrestar a Losantos en ple centre de la ciutat comtal, el va traslladar per la força a un descampat i un cop allà, el militant de Terra Lliure Pere Bascompte li va disparar un tret a la cama.


En Losantos i la plana major dels signants del manifest es van espantar de valent (no n’hi ha per menys) i molts d’ells van fugir del país (Losantos inclòs). Aquest fet explica, en part, la profunda fòbia que en Losantos sent per tot allò que olora a català.

Els anys següents es van combinar les accions armades contra objectius estratègics (delegacions d’hisenda, casernes de la guàrdia civil, institucions estatals, oficines de l’INEM, jutjats, instal·lacions de TVE, sucursals bancàries, estacions elèctriques…) amb artefactes explosius de poca o moderada potència.

La tragèdia no abandonà mai el grup armat, ja que dos militants de Terra Lliure van morir mentre manipulaven càrregues explosives. Els morts foren el valencià Toni Villaescusa, a l’any 1984, i en Quim Sánchez, fundador del MDT al Baix Llobregat, mort igualment al 1985 mentre manipulava explosius per atemptar.

TERRA LLIURE ESCAMOT.jpg

Un dels escamots de Terra lliure

Cal destacar que les accions armades de Terra Lliure tenien escàs ressò social, per bé que el suport popular a Terra Lliure mai va ser un suport massiu. La majoria de la societat catalana assistia indiferent als episodis de violència mentre que aquests causaven només danys materials. Terra Lliure mai va condicionar l’agenda política o social de Catalunya. Les coses van canviar, però, amb l’atemptat de l’Hipercor al juny de 1987, quan ETA va matar a 15 persones amb una bomba que esclatà al pàrking del centre comercial situat a la Meridiana de Barcelona. Fins i tot Terra Lliure va condemnar l’atemptat contra una població civil indefensa, però per l’opinió pública, les coses havien anat massa lluny, i no estava disposada a tolerar més morts d’innocents, fos qui fos el botxí. La realitat és que ETA va atemptar contra civils innocents, en una ciutat que ells consideraven Espanya, lluny de la suposada germanor basco-catalana.

La fi de Terra Lliure es va precipitar amb l’atemptat del 10 de setembre de 1987 (vigília de la diada nacional) a les Borges Blanques. Aquell dia un artefacte dirigit contra els jutjats del municipi va causar la mort (involuntària, però mort, al cap i la fi) de la veïna Emilia Aldomà i Sans. Un altre cop la tragèdia esquitxava als violents.

La població va donar l’esquena de forma majoritària a la via violenta, i la permissivitat o laissez-faire civil (de fet, a les eleccions europees de 1987 Herri Batasuna va aconseguir prop de 40.000 vots al principat) es convertí en una oberta oposició a qualsevol espurna violenta, a cinc anys vistes de celebrar els jocs olímpics de Barcelona.

terra lliure alerta (diari partit).gif

Terra Lliure va seguir amb la seva campanya d’atemptats uns anys més, però la seva fi era la crònica d’una mort anunciada. Els anys 88, 89 i 90 van estar marcats per una baixa intensitat d’accions armades i la progressiva pèrdua de militants, tant de Terra Lliure com del MDT.

Un talp en l’organització, el manresà Josep Maria Aloi, precipità la fi de la banda provocant un munt de detinguts en una operació coneguda com Operación Garzón.

L’estat espanyol no estava disposat a malmetre la imatge internacional de la ciutat comtal durant la celebració dels Jocs Olímpics de 1992, i per això va dedicar grans esforços a acabar amb els membres de Terra Lliure i la seva capacitat operativa. Aquella operació (amb una finalitat política concreta) contra els independentistes catalans encara suscita polèmica avui en dia, ja que segons sembla, la policia nacional i les forces d’intel·ligència espanyoles van torturar a molts dels detinguts en aquella operació (alguns dels quals no eren membres de Terra Lliure). L’any 2004, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va sancionar l’estat espanyol pel exercici de la violència física i psicològica per part de la policia a l’hora d’interrogar els detinguts contravenint els principis universals dels drets humans, així que Brussel·les condemnà a l’estat espanyol a pagar una indemnització (simbòlica) als denunciants.

Tornant al final de la banda armada, cal destacar que un gruix important de Terra Lliure va abandonar la  lluita armada durant la IV assemblea celebrada al 1991, quan la facció liderada per Pere Bascompte es va autodissoldre. Molts dels militants de Terra Lliure van entrar a formar part d’ERC, en resposta a una oferta política del partit liderat aleshores per Àngel Colom i Colom, i portada a terme per les negociacions d’un jove Josep Lluís Carod-Rovira. Els republicans volien donar una sortida política als membres del independentisme català tant a membres actius de Terra Lliure, com també de militants del MDT i dels extints IPC (tots ells sense causes judicials obertes). Segons apunten algunes informacions, personatges rellevants dins dels republicans, com ara el senyor Xavier Vendrell, van conduir el traspàs de militants vers la formació republicana, en un intent de la direcció d’Esquerra per esdevenir una única força hegemònica dins del món independentista.

Per últim, els sectors de Terra Lliure que havien quedat al marge de la quarta assemblea i que discutien el lideratge de Pere Bascompte (el sector conegut popularment com la tercera assemblea) van anunciar la renúncia a la lluita armada l’11 de setembre de 1995, coincidint amb la diada nacional de Catalunya. El malson violent havia deixat un llegat de més de 200 atemptats, amb un tràgic balanç de cinc persones mortes (dels quals, quatre eren de la mateixa organització armada) i desenes de ferits.

L’any 2007, la televisió pública catalana (TV3) va emetre un molt bon documental titulat “Terra Lliure, punt final” que suposà un autèntic èxit d’audiència, aconseguint un 10% de share, malgrat haver estat emès un dissabte a la nit pel canal 33, coincidint amb un partit de lliga emès per TV3. Fins i tot la revista Sàpiens va acompanyar el número d’abril de 2007 amb un DVD del documental. El documental fou dirigit pel periodista David Bassa (qui també va escriure un llibre sobre la història de Terra Lliure).

Comparteix

    Comentaris

    • Xavier

      03/01/2011 - 22:32

      Sobre l’article “Terra Lliure (Part Final)” dir que l’he trobat força subjectiu i amb connotacions molt personals. Alguna falta ortogràfica, també. I dir-te que le eleccions europees foren el 1987 (no el 1986) i no van arribar als 40.000 vots a la Comunitat Autònoma de Catalunya.
      Et recomano (i m’agradaria que fessis) que llegeixis el llibre “Terra Lliure. La temptació armada a Catalunya”; “Una història de l’independentisme polític català. De Francesc Macià a Josep Lluís Carod-Rovira”; “L’Operació Grazón. Un balanç de Barcelona ’92”, entra força altres. Crec que t’aclariran molts dubtes i errades que tens.
      Salut i et felicito per tocar aquest tema!! Endavant!

    • Ferran Vital

      04/01/2011 - 00:00

      Benvolgut Xavier,

      Moltes gràcies per compartir les teves impressions. En primer lloc, comunicar-te que lamento profundament si he realitzat alguna falta ortogràfica, cosa que algun cop m’ha passat, i em fa força ràbia. Per tant, disculpes en aquest aspecte. Tanmateix, vull fer-te notar que sovint fem errades ortogràfiques sense adonar-nos. Tu mateix n’has comès una al teu comentari, i de ben segur que jo en tornaré a cometre en aquest comentari (haurem de donar feina als correctors, oi?).

      En segon lloc, conec i he llegit les obres “Terra Lliure. La temptació armada a Catalunya”, de’n Ricard Vilaregut, “Parla Terra Lliure. Els documents de l’organització armada catalana” “Terra Lliure”, d’en Fdez Calvet i “ETA en Cataluña. De Terra Lliure a Carod Rovira” d’en Florencio Domínguez, però fer un exercici de síntesi tan gran en un tema espinós i rocambolesc com és el de Terra Lliure, no és gens fàcil! De ben segur que no ho he fet el millor escrit possible, però he intentat sintetitzar al màxim continguts i donar-li una cohesió textual. De ben segur que m’he deixat aspectes importants, però les extensions pròpies d’aquest blog impedeixen fer un treball de recerca extens. La meva intenció és fer un blog divulgatiu, divertit, amb espais per la difusió dels continguts històrics i pel debat, sempre des del respecte vers les opinions dels altres. Sobre el número de vots obtinguts a les eleccions de 1987, tens tota la raó! Pensa que escric de memòria i m’havia confós en les xifres i l’any. Ara ho rectificaré! Gràcies!

      Per últim, lamento que vegis intencionalitat ideològica o subjectivitat. Deixo ben clar que Terra Lliure va ser una xacra social per Catalunya, i condemno la violència en qualsevol dels seus aspectes. Més enllà d’aquestes connotacions personals, crec que no em posiciono enlloc. La història mai és del tot objectiva, ja que els historiadors som persones, i com a tals, éssers condemnats a equivocar-se, a analitzar els fets del passat sota una visió personal, a prendre partit. Jo intento no interposar els meus sentiments ni les meves idees en l’anàlisi dels fets del passat, però davant de determinats fets, tals com la violència, sempre prenc consciència i condemno la utilització de la força com a mitjà per assolir unes fites polítiques. Ho vaig fer amb els posts sobre en Mussolini, sobre Hamàs, sobre l’holocaust i ho he fet sobre Terra Lliure.

      Gràcies per la teva col•laboració i fins aviat,

      Ferran Vital

    • Terra Lliure (Primera Part) – Sapiens.cat

      04/01/2011 - 00:37

      […] d'un món real « Entrevista amb l’historiador Dani Cortijo Terra Lliure (Part Final) […]

    • Eva Sànchez

      04/01/2011 - 13:34

      Llàlstima que també l’Ara publiqui articles d’aquesta mena, que no aporten res, que no analitzen res, que es limiten a encadenar titulars antic i prejudicis vells. Llàstima… “condemno qualsevol tipus de violència”… està per veure… La majoria de vosaltres condemna només un tipus de violència, mai la que ve de l’estat o del sistema. El “malson violent” mai és la fam i la tortura, ni la misèria ni les execucions hipotecàries…

    • Ferran Vital

      04/01/2011 - 15:15

      Benvolguda Eva,

      Gràcies per compartir la teva opinió. Només et vull fer observar que jo no parlo per l’ARA ni per Sàpiens. Senzillament tinc de molt bon grat el meu blog allotjat en aquest espai web. Dir-te també que mai he rebut cap tipus de pressió per escriure sobre uns determinats temes o uns altres.

      Si l’anterior comentari, del senyor Xavier, veia derta parcialitat a favor de Terra Lliure, vosté hi veu parcialitat ideològica a favor de l’estat espanyol, del capitalisme i de les forces de seguretat del estat. Segurament aquesta és la millor notícia que podria rebre: no deixar a ningú content del tot. La millor senyal de que he intentat ser el màxim d’imparcial. El de Terra Lliure és un tema tabú, força molest… uns creuen que faig apologia del terrorisme, o de la violència o no sé ben bé… Uns altres, que repeteixo el discurs institucional “carca” de sempre.

      L’única realitat és que la violència (física) mai podrà ser legítima,la practiqui qui la practiqui (bé l’estat, bé organitzacions armades-terroristes, bé màfies, bé un home que maltracta la seva dona, bé una dona que maltracti els seus fills, bé un celador que maltracti els avis…). L’altre tipus de violència, que jo entenc que vostè es refereix, és la violència “social”. Arribats a aquest punt, no vull entrar en debats estèrils, ja que quan encenem mel cotxe o la moto, estem fent rics a les companyies petrolieres que fomenten la violència a Irak, o quan comprem roba feta a països del tercer món, estem afavorint l’explotació de la mà d’obra infantil, al encendre la calefacció contribuïm a l’escalfament global… Tant de bo algun dia arribem a un món ideal, on les desigualtats socials i ètniques desapareguin. Si vostè ha llegit més entrades d’aquest mateix blog, segurament descobrirà molts escrits on denunciem “l’altre violència” l’abús de poder i les injustícies socials. Però sobretot, cap idea val una sola vida humana. Això per sobre de tot.

      Gràcies per expressar el seu parer, ho tindré molt en compte,

      Ferran Vital

    • Amaiur

      05/01/2011 - 02:06

      Estic d’acord amb que els herois i els malvats, històricament parlant, ho són depenent del cantó que els jutgis.

      Vull fer una petita reflexió, de tots és sabut que la violència és inherent a l’ésser humà pensar el contrari em sembla una ingenuïtat, cada un de nosaltres tenim un límit de tolerància a partir del qual esclatem (cadascú sabrà qual és el seu), crec que aquest límit en col·lectivitat descendeix ¿com, per què i en que moment s’encenc la guspira per perpetrar actes terroristes?

      Vull deixar palès que no no m’agrada la violència, però se que és una realitat que alguna vegada tots l’hem exercit en major o menor grau, a mi sempre m’avergonyit i no he passat de la verbal per que ens degrada.

      Condemno els actes terroristes, qualsevol guerra, violència de gènere, infantil i un llarg etc . però ETA ,l’IRA les Brigadas Rojas, el GAL, la brigada Badder- Mainhoff, els Jemeres Rojos i un altre llarg etc. existeixen, no podem parlar d’ells? o es que Terra Lliure ens agafa una mica més de prop i per tant fa més mal?

      Demano disculpes per davant per les meves possibles faltes ortogràfiques i d’estil.

      SALUT

    • Ferran Vital

      05/01/2011 - 22:23

      Benvolguda Amaiur,

      Totalment d’acord amb la teva reflexió. El debat sobre la naturalesa violenta dels humans és molt interessant. Jo sóc dels que creu que la violència és inherent a la naturalesa humana, per bé que un seguit de controladors socials, en forma de pacte social, ha anat canalitzat els impulsos agressius, que malgrat tot, hi han. El mateix Freud parlava de pulsions violentes del preconscient i el subconscient…però m’estic desviant del tema.

      Per què un grup decideix emprar la violència física de forma col•lectiva en un determinat moment? Les causes són múltiples, i jo no en sé prou com per donar una resposta sobre aquest tema. Ara bé, el que està clar és que a aquest país li fa força mandra posar-se a parlar del seu passat violent, tant de Terra Lliure, com dels grups armats d’extrema dreta. Un tema força tabú.

      Moltes gràcies, Amaiur! Salut!

      Ferran

    • Xavier

      13/01/2011 - 20:33

      El fet que ara mateix, en un fòrum d’una revista històrica, estiguem parlant del moviment independentista català -i més de Terra Lliure- ja és un bon senyal. És bon tema d’estudi el motiu pel qual els i les catalanes d’arreu dels Països Catalans (tenint en compte que Terra Lliure i l’independentisme modern apostaven per uns PPCC reunificats, independents i socialistes) no vulguin parlar de Terra Lliure i, en canvi, el documental “Terra Lliure, punt final” suposà un autèntic èxit d’audiència, aconseguint un 10% de share, malgrat haver estat emès un dissabte a la nit pel canal 33, coincidint amb un partit de lliga emès per TV3. Fins i tot la revista Sàpiens va acompanyar el número d’abril de 2007 amb un DVD del documental on es van exhaurir els DVDs. No ho sé, però penso que és un tema que a la gent li desperta consciències i li interessa però calla per ser un tema “violent” i de “terrorisme” (amb tants prejudicis com ens han volgut inculcar).

      Si has llegit el llibre d’en Ricard Vilaregut podrem coincidir -en cas que estiguis d’acord amb la seva tesi- que Terra Lliure no va ser una organització terrorista. Tanmateix, aquesta terme també és força subjectiu i té tants possibles definicions que podríem arribar a titllar de “terrorista” tan Terra Lliure com l’exèrcit espanyol (i francès).

      Per entendre la tàctica i estratègia (i també la metodologia) de Terra Lliure cal entendre els seus antecedents històrics, polítics i armats, a més d’analitzar el context en què es trobava. Cal aprofundir en la seva ideologia i tot el moviment del MCAN i la seva evolució. Alhora que anem veient cada actuació i el motiu per cadascuna d’aquestes.

      És així com afirmo que no podem comparar -ni molt menys!- Terra Lliure amb ETA, GRAPO, FRAP, OLLA, EPOCA, FAC, etc. I ja és una aberració comparar l’acceptació de la “violència” de Terra Lliure amb la de Mussolini, de Hamàs, de l’holocaust, etc.

      Ànims i a seguir treballant amb el tema!

    • 20 anys de l’Operació Garzón i les tortures contra l’independentisme català- Sapiens.cat

      12/07/2012 - 12:33

      […] allargar en el temps fins al desembre d’aquell mateix any. L’objectiu era desarticular Terra Lliure (organització que ja s’havia auto-dissolt uns mesos enrere) per prevenir un possible […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús