Cap opció política val el preu d’una vida humana. Cap ideologia pot defensar l’ús de la violència per legitimar una determinada opció política. La violència i els violents són detestables, sota qualsevol punt de vista, i com a tal, han de ser condemnats sense miraments.

A vegades la violència ha estat exercida de forma il·legítima pels estats (com ara l’Espanya franquista, l’Alemanya del tercer Reich o la Unió Soviètica stalinista). D’altres cops, hi ha hagut organitzacions que han qüestionat el monopoli de la violència als estats (cas d’organitzacions criminals com la Màfia Siciliana, la Camorra Napolitana o les Maras del Salvador).

La cosa es complica quan al exercici violent se li sumen determinades connotacions nacionals. Llavors la disjuntiva es debat entre si l’exercici d’aquesta violència es sustenta entre la naturalesa d’ una guerra d’alliberament nacional o simples accions terroristes. Algú sap dir si Hamàs és una organització terrorista o una organització que lluita d’alliberament nacional? I l’IRA? Suposo que tot depèn dels postulats del individu que fa el judici de valors. En aquest sentit, un Israelià dirà que Hamàs és una organització terrorista, mentre que un habitant de Gaza defensarà la naturalesa d’autoprotecció de les milícies palestines.

A Catalunya va haver-hi un temps en el que determinats grups van apostar per la via armada com a mitjà per assolir la independència i el socialisme per Catalunya (entenent Catalunya com una nació que inclou tots els territoris de parla catalana, els Països Catalans).

Aquells grups van constituir, a l’any 1978, una organització armada que fou anomenada Terra Lliure (TL).  Terra Lliure aglutinava persones procedents d’altres moviments independentistes tals com sectors descontents amb la direcció política del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional) els primers anys de la transició, molts dels quals van reagrupar-se  als anys 80  al Moviment en  Defensa de la Terra (MDT) i/o al IPC (Independentistes dels Països Catalans), com també de membres de l’antic Exèrcit Popular Català (EPOCA),  un grupuscle actiu a la dècada dels anys 70 del segle passat, passant fins i tot per alguns antics militants de formacions polítiques convencionals com ara ERC o el Front Nacional de Catalunya (FNC).

Terra Lliure va emmirallar-se en altres moviments armats de resistència nacional o terroristes (segons els ulls que els jutja), tals com l’IRA de la continuïtat al Ulster, ETA-militar al País Basc, o moviments d’extrema esquerra armats inspirats en el model de la revolució cubana i en icones com el Che o la doctrina Maoista, tals com Sendero Luminoso al Perú o les Brigate Rosse a Itàlia.

La història de Terra Lliure és una història tràgica. Tràgica per haver tacat una opció legítima (la independència de Catalunya) amb accions violentes, i tràgica també per a molts dels seus membres.

En aquest sentit, en una data tant matinera com la del gener de  1979, l’organització clandestina va patir la seva primera baixa entre les seves files. Es tractava d’en Martí Marcó, un mecànic del Raval de Barcelona de tot just vint anys, vinculat a les JERC i a Estat Català, qui fou tirotejat per la policia nacional al tractar de defugir el cotxe en el que circulava d’un control policial rutinari al centre de Barcelona. En Martí Marcó anava acompanyat de dos companys de lluita, que van abandonar el vehicle i van fugir cames ajudeu-me del lloc dels fets.

El mes de juny del mateix 1979 va morir el militant Fèlix Goñi per una imprudència mentre que manipulava material explosiu, alhora que malferia a un altre militant, en Quim Pelegrí , com a resultat de la escassa preparació tècnica, pràctica i militar dels membres de la banda.

Les forces policials van desarticular els primers membres de la banda armada gràcies al material procedent de les investigacions relacionades amb la mort de Fèlix Goñi, però als anys 1980 i 1981 la banda va recuperar bona part de la seva capacitat operativa gràcies a l’entrada de nous militants que havien après de les errades dels seus antecessors.

Continuarà…

Entrada publicada a Catalunya, Històries d'un món real el dissabte, 1/01/2011 a les 20:44.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.