Arxiu del dijous, 23/12/2010

Errades de pel·lícula

dijous, 23/12/2010

El cinema ha estat una eina molt valuosa per la difusió històrica, per la reconstrucció visual del passat i la divulgació de la cultura del passat. Però moltes superproduccions de Hollywood, preteses obres mestres del cinema, estan plenes d’errades i inexactituds històriques.

Coneguts són els casos d’errades de vestuari i attrezzo de les pel·lícules Ben-Hur o Espartac, on apareixen alguns rellotges o vestuari desapropiat, o la trilogia del Senyor dels Anells, on apareix una furgoneta en un parell d’escenes de pla llarg.

errors pelicula espartaco.JPG

Als clàssics Ben-Hur o Espartac hi ha errades de vestuari i attrezzo.

Però hi ha errades molt més greus que simples extres o inexactituds d’attrezzo. Per exemple, al film Gladiator el punt àlgid de la pel·lícula ens presenta un emperador Còmode agressiu, pèrfid i envejós, quan en realitat Còmode governà tretze anys (no uns pocs mesos com ens mostra la pel·lícula) i fou assassinat per la seva política pacifista i per no ser un malfiat, cosa que l’impedí veure el complot que s’estava organitzant en contra seu. Per últim, el protagonista de la pel·lícula, el general Màxim Deci Meridi es planta en un parell de jornades a cavall dels camps de batalla de la Germania Superior fins als voltants d’Emerita Augusta (Mérida). Un altre error imperdonable a una superproducció americana ambientada en l’antiguitat, en aquest cas el film Troia, ens mostra sense cap pudor un parell de llames peruanes entre les tropes gregues. En aquest mateix film, podrem veure un avió comercial que passa sobre el cel de l’antiguitat homèrica.

errors pelicula gladiator.jpg

Gladiator, una superproducció poc versemblant.

A la pel·lícula Apocalypto el director Mel Gibson ens mostrava una societat maia molt més visceral i primitiva que no pas el dia a dia d’una civilització més sofisticada del que es veu a la pel·lícula. A un altre film de Mel Gibson (tot i que en aquest cas com a actor) anomenada El Patriota s’exalta la figura de Benjamin Martin, personatge inspirat en el personatge real Francis Marion, qui es dedicava a matar indis i violar dones durant el seu temps lliure.

A una pel·lícula de Tom Cruise ambientada en el Japó meiji, anomenada L’últim Samurai se’ns presenta una visió idealitzada de la revolta samurái contra la modernització i industrialització del Japó de finals del XIX. Els Samurais eren un cos feudal, ultraconservador i que només volia conservar els seus privilegis consuetudinaris en un món modern. A més, un cos tancat i exclusiu com el Samurai mai hagués admès a un americà desconeixedor del Bushido (codi ètic i de tradicions dels Samurais) el privilegi de lluitar amb ells.

A la pel·lícula Elisabeth l’actriu Cate Blanchett dóna vida a la llegendària reina anglesa, però a l’any en que es centra l’acció, el 1585, la reina Elisabeth tenia una cinquantena d’anys, mentre que l’actriu que l’interpreta tot just en supera la trentena.

D’exemples encara n’hi ha més. Al film Titanic, apareix l’obra Nimfees de Claude Monet en una habitació del vaixell. El quadre va ser pintat l’any 1923, però el vaixell s’havia enfonsat l’any 1912, onze anys abans que el genial pintor confeccionés la seva obra.

Un exemple molt clar de manipulació històrica per fer més sentimental o espectacular un guió cinematogràfic el podem trobar al film Braveheart. En aquest film, s’intueix la història d’amor entre William Wallace i Isabel de França, qui en realitat arribà a les illes britàniques tres anys desprès de l’execució de l’heroi escocès. A més, les entranyables faldilles escoceses no es van popularitzar com a element distintiu dels clans escocesos fins tres segles més tard.

errors pelicula braveheart.jpg

Braveheart és un cúmul d'errades i anacronismes.

A la saga Indiana Jones apareixen milions d’inexactituds històriques i geogràfiques, tals com situar els maies al cor de Perú, o situar Chitzén Itzá al bell mig de la selva Amazònica.

Aquest any s’ha estrenat l’enèsim remake de Robin Hood, el romàntic lladre que robava als rics per donar-s’ho als pobres. A la vida real, en Robin Hood no fou més que un lladregot del segle XIII, partidari del desheretat Joan sense Terra i que robava en el seu propi benefici.

La llista d’inexactituds i anacronismes és molt llarga i podríem esplaiar-nos de valent sobre aquest tema, però he volgut fer una petita selecció de les errades més clamoroses de pel·lícules històriques. Com us podeu adonar, les pel·lícules americanes (en especial les superproduccions milionàries) són les que capitalitzen la llista d’errades. El cinema europeu acostuma a ser més curós que no pas el nord-americà en el tracte fidedigne dels fets del passat.

Per últim, alguns lectors potser es sorprenen que no hagi mencionat la pel·lícula 300, on es mostra un rei Xerxes de tres metres i mil pírcings, guerrers espartans lluitant “a pèl” (sense armadura) o a la flor i nata de la cavalleria Persa, els Immortals, sense muntar a cavall. La raó per la que no l’incloc és que aquesta pel·lícula beu d’un còmic de Frank Miller sobre la batalla de les Termopiles, i en cap moment el film vol ser fidedigne a la història si no al còmic del genial dibuixant nord-americà.

Malgrat que el Suprem i el Tribunal Constitucional intentin sabotejar-nos el Nadal i l’escla pública, us desitjo bones festes, bon any nou i fins aviat!