La Constitució Espanyola de 1978

La Constitució Espanyola compleix trenta-dos anys. Trenta-dos anys de vigència en els que la Constitució (i aquest és la seva millor virtut i el seu pitjor defecte) ha inclòs a gairebé totes les formacions polítiques i ha donat aixopluc legal a gairebé tota l’estructura administrativa de l’estat i les comunitats autònomes. Malgrat que jo no sóc, ni de bon tros, un expert constitucionalista i els meus coneixements sobre textos legals és més aviat limitat, intentaré explicar i sintetitzar els aspectes fonamentals de la Constitució, que al cap i la fi, és la que regula el nostre dia a dia.

La Constitució Espanyola va ser aprovada per referèndum el llunyà 6 de desembre de 1978. A gairebé tot l’estat espanyol el referèndum va sortir aprovat amb un gran marge -de fet, només al País Basc el resultat de la consulta popular va ser negatiu- de vots a favor. Els principals partits polítics del moment (UCD, PSOE, AP, PCE…) van donar suport a la Constitució, cosa que parla de la imperiosa necessitat de dotar al estat espanyol d’un marc constitucional homologable a les principals democràcies europees.

Però, qui i com va redactar la Constitució Espanyola? El 15 de juny de 1977 s’havien celebrat unes eleccions per escollir unes corts constituents, això és, dotar a l’estat espanyol d’una Constitució i superar la legalitat franquista vigent en aquell moment. Aquelles eleccions les va guanyar l’UCD d’Adolfo Suárez, i el govern va encarregar d’immediat la creació d’una comissió encarregada de redactar el futur text constitucional. Aquella comissió, o millor dit, ponents de la Constitució, va ser integrada per un seguit de diputats dels principals partits amb representació parlamentària. Aquells ponents van ser coneguts ben aviat amb el títol de pares de la Constitució, ja que foren els responsables de dissenyar tot l’aparell burocràtic i administratiu de l’estat que coneixem avui en dia.

Entre els pares de la Constitució hi haurà membres molt conservadors, com ara els senyors Fraga Iribarne (d’Aliança Popular, futur PP) o en Gabriel Cisneros, en Peréz-Llorca i en Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (tots tres, membres d’UCD).  En aquest bloc conservador podríem incloure en Miquel Roca i Junyent, diputat d’Unió Democràtica de Catalunya, per bé que els seus plantejaments sobre el caràcter multinacional o plural d’Espanya va fer que sovint es posicionés més a la vora dels diputats progressistes.

Entre els progressistes, cal esmentar el paper de Jordi Solé Tura (diputat del PSUC) i de Gregorio Peces-Barba (diputat del PSOE).  Aquest sector progressista va haver de claudicar en diversos punts clau de la negociació i de la ponència constitucional. Per exemple, els partits d’esquerra van haver d’acceptar el rei i el seu paper com a cap d’estat, tot renunciant a  instaurar un sistema republicà. Els sectors progressistes també van haver d’acceptar el paper de les forces armades com a garants de la indivisible unitat espanyola, el rebuig a formular un sistema realment federal i tipificar el paper i les competències de les autonomies(que són una mena d’ens polític i administratiu succedani d’un veritable estat federal descentralitzat).

Per la seva banda, els ponents conservadors van cedir amb la creació del sistema autonòmic (per bé que sense acabar-ho de definir), l’acceptació dels drets fonamentals dels ciutadans  i les persones, el reconeixement del dret a vaga i el paper dels sindicats, o el paper limitat de la corona i l’exèrcit en matèria política.

Constitucio 1978 pares.jpg

Els "pares de la Constitució".

Per aquestes raons, la Constitució de 1978 és coneguda com la Constitució del consens, ja que el moment polític del país feia necessari articular un text on es poguessin sentir còmodes la majoria dels ciutadans i ciutadanes. A diferència de la Constitució Republicana de 1931, la Constitució Espanyola de 1978 és un text legal força obert a diverses opinions i interpretacions i deixa un ampli espai per la seva posterior adequació i actualització a les realitats i les necessitats de l’estat.

La Constitució Espanyola de 1978 està estructurada en un preàmbul, on s’expressa la voluntat democràtica de la Constitució i la consagració de l’estat de dret, una part dogmàtica, una segona part orgànica i unes disposicions addicionals.

La part dogmàtica regula (a grans trets) el dret privat, és a dir, les relacions entre persones privades i particulars, els principals drets i deures dels ciutadans.

Per la seva banda, la part orgànica és l’encarregada de regular tota l’arquitectura institucional i administrativa de l’estat,regula la divisió i independència de poders (legislatiu, executiu i judicial) així com l’estructura territorial de l’estat (tot creant el concepte “comunitat autònoma” i les seves atribucions), i el paper del tristament famós Tribunal Constitucional.

El darrer capítol de la part orgànica (el títol X, anomenat “de la reforma constitucional”) és el que regula els mecanismes i els passos que cal seguir per actualitzar la Constitució de 1978 a la realitat social, econòmica i política del país en el transcórrer del temps, ja que els propis ponents constitucionals preveien estirar més enllà la Constitució de 1978 quan el país sortís del context tant tens i difícil dels primers anys de postfranquisme.

Els anys han passat, i la Constitució no ha canviat. Tal com preveu la pròpia Constitució, qualsevol reforma del text pot sortir per iniciativa del govern, del Congrés dels Diputats o del Senat (mai per una iniciativa legislativa popular). Si el projecte de reforma és aprovat per tres cinquenes parts de les dues cambres legislatives( Congrés i Senat), la reforma es pot dur a terme. De qualsevol manera, qualsevol formació política que tingui una desena part dels diputats en qualsevol de les dues cambres pot sol·licitar la celebració d’un Referèndum per conèixer l’opinió dels ciutadans al respecte de la reforma constitucional.

En trenta-dos anys no hi ha hagut cap reforma significativa del text constitucional, malgrat que l’estat espanyol d’avui en dia té poc a veure amb el de 1978. Si aquella Constitució, molt vàlida en el seu dia, ha quedat obsoleta, la classe política espanyola se’n ha desentès. Sense anar més lluny, el Tribunal Constitucional va tombar l’essència de l’Estatut de Catalunya al declarar-lo inconstitucional. Lluny de resoldre la voluntat política d’encaixar les relacions entre Catalunya i l’estat central, la Constitució no deixa marge per a millorar el sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya, o el traspàs de competències en matèria social i econòmica. La Constitució tampoc permet qüestionar el paper del monarca com a cap de l’estat,  la reforma de la hisenda pública de l’estat, el finançament autonòmic o el estatus privilegiat de la Església Catòlica en un estat suposadament aconfessional.

Desprès de tants anys, i amb unes necessitats reals de bona part de la societat i de la demostrada inviabilitat del sistema autonòmic entre molts altres exemples, la classe política espanyola no ha estat capaç d’actualitzar el text constitucional. De fet, alguns analistes afirmen que la Constitució de1978 i la incapacitat de reformar aquells aspectes que caldria revisar són la gran derrota de les esquerres a Espanya.

Caldrà esperar  trenta-dos anys més per poder fer una lectura crítica de la Constitució i reformar aquells aspectes sobre els que cal reflexionar?

Comparteix

    Comentaris

    • Tweets that mention La Constitució Espanyola de 1978 – Sapiens.cat — Topsy.com

      06/12/2010 - 14:10

      […] This post was mentioned on Twitter by lu silveira, Ferran Vital. Ferran Vital said: La Constitució de 1978, és vàlida, avui? http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2010/12/06/la-constitucio-espanyola-de-1978/ […]

    • Amaiur

      06/12/2010 - 19:23

      D’entrada les ideologies dels Pares no estaven igualades ja que eren 5 conservadors, per dir-lo d’alguna manera i dos d’esquerra, hi havia molta por, així que aquesta manera de deixar la porta oberta per futures adequacions a d’història és una falsedat ja que si poses de garants al rei i al exercit i ja es sap que són totalment conservadors i reaccionaris, dons poques possibilitats tenim . Així que d’aquí a cent anys tots calbs

    • Ferran Vital

      07/12/2010 - 17:02

      Si, és clar, la Constitució és un text clarament conservador, parteix d’esquemes i plantejaments conservadors. Malgrat tot, no és un mal text, tenint en compte els condicionants històrics de la seva ponència. Ara bé, en 32 anys s’ha quedat curta i convé trobar noves fòrmules i encaixos de les persones i les institucions. El problema és, que com molt bé dius, l’exèrcit i la corona són els garants de la Constitució, i díficilment pots entablir punts de trobada amb aquells que no volen (o no saben) reconèixer Espanya tal com és.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús