Genocidi australià

Austràlia és un país situat a l’Oceania, pràcticament ubicat a les nostres antípodes. Austràlia comprèn una gran massa de terra (amb una superfície total equivalent a les dimensions de tota Europa), tant gran que no pot ser considerada geogràficament com una illa, si no com un subcontinent, com terra ferma. L’estat Australià inclou també altres illes petites (la més important de les quals és l’illa de Tasmània). De fet, el 90% de tota la superfície terrestre del continent Oceànic correspon a l’estat Australià.

Austràlia (literalment, terra del sud) fou “descoberta” pels europeus entre els segles XVI i XVII, i foren els holandesos els primers europeus en fundar colònies a territori australià, tot anomenant als nous territoris com “Nova Holanda”.

Però el primer expedicionari en “descobrir” la costa oriental d’Austràlia i el primer en cartografiar tota la massa de terra australiana fou el llegendari mariner britànic James Cook, a l’any 1770.

Durant les darreries del segle XVIII i inicis del XIX els britànics van prendre’n possessió de seguida, enviant-hi colons que van fundar diversos assentaments, sobretot  a la costa oriental d’Austràlia. Els britànics tenien també un problema de superpoblació a les seves presons, i van convertir Austràlia en una mena de presó o correccional, on anaven a parar els delinqüents i criminals desterrats de les illes britàniques.

Austràlia suscitava la imaginació dels europeus, especialment de biòlegs i naturalistes. Mai cap europeu havia vist una terra tant exòtica com Austràlia: animals mai vistos enlloc, com Coalas (Koalas) o cangurs, arbres com ara eucaliptus o infinitat de plantes. Una gran varietat de climes i paisatges conformaven una mena de mosaic exòtic.

El problema en qüestió era que aquella terra ja es trobava habitada. Austràlia ja tenia una important població autòctona disseminada al territori, que alguns càlculs situen a l’entorn de 350.000 persones. Els autòctons (anomenats aborígens australians) havien viscut en aquelles contrades durant molts anys, molts segles abans de l’arribada dels europeus.

aborigens australia 2.jpg

Tribu aborigen pintada amb motius espirituals.

Les societats aborígens estaven organitzades seguint una base tribal, amb una economia de subsistència. Els aborígens eren societats caçadores i recol·lectores (els famosos bumerang), car no coneixien l’agricultura, la ramaderia ni disposaven de cap sistema d’escriptura.

aborigens boomerangs.jpg

Caçadors aborígens armats amb bumerangs.

El seu escàs nivell de desenvolupament tecnològic no pressuposa en cap cas que aquestes societats aborígens no disposessin d’una cultura pròpia. La cultura aborigen australiana era (i és) una cultura de transmissió oral, respectuosa amb els recursos i integrada amb el medi que l’envolta.

Però amb l’arribada dels colons europeus i la seva progressiva ocupació del territori, els aborígens van ser objecte d’un autèntic genocidi. Els colons europeus, impulsats per la corona britànica, van ocupar les terres dels aborígens tot desplaçant-los lluny dels seus hàbitats tradicionals, en molts casos mitjançant la violència física. L’home blanc considerava inferiors als aborígens australians, i com a tal era lícit apropiar-se de les seves terres i expulsar-los de forma violenta si era necessari. A més, la transmissió de malalties tals com la verola o la grip per part dels europeus van causar estralls entre la població aborigen.

A més del genocidi físic, els europeus van intentar un genocidi cultural contra la cultura aborigen australiana. Els governadors dels territoris colonials van rebre l’ordre del govern britànic de separar als nens de les seves famílies per inculcar-los els valors occidentals i la cultura anglosaxona, tot privant als aborígens de la seva pròpia identitat. Aquest afer se’l coneix com l’afer de les “generacions robades”, i encara suscita controvèrsia i malestar a la societat australiana.

Aborigenes australians inici s XX.jpg

Aborígens "capturats per a civilitzar". Els nens eren segrestats per alienar-los del seu poble. Any 1911.

Els aborígens que van sobreviure a les matances dels colonitzadors, a les malalties foranies i als intents d’assimilació cultural foren obligats a viure a reserves aborígens (amb terres dolentes, cosa que causà estralls amb la mortaldat per desnutrició) o a missions religioses on treballaven a canvi d’habitatge, roba i menjar, i havien d’acceptar la religió, la llengua i la cultura anglosaxones. Els aborígens no eren considerats ciutadans britànics de ple dret

La submissió aborigen arribà fins la dècada de 1960, amb una Austràlia ja independent,  quan els aborígens van rebre alguns dels drets civils bàsics i el reconeixement de la seva ciutadania (coincidint en el temps amb el moviment pels drets civils dels afroamericans dels Estats Units).

De fet, fins l’any 2004 el govern Australià no va reconèixer la nació aborigen com a tal ni als seus caps com a interlocutors vàlids. De 2004 ençà s’ha iniciat una tímida política d’ajudes econòmiques a les societats indígenes i una millora de la seva cobertura sanitària. L’any 2008 el govern Australià demanà formalment perdó a les comunitats aborígens pels danys físics, morals, espirituals, econòmics i culturals causats per la colonització europea.

La realitat avui en dia continua essent poc engrescadora. L’índex de delinqüència i drogoaddicció entre els aborígens és molt superior al de qualsevol altre grup ètnic a Austràlia, la seva esperança de vida, menor, i la seva capacitat adquisitiva és molt inferior al de la mitjana estatal. L’atur entre els aborígens és molt més elevat que no pas entre els descendents dels colons europeus, i la taxa d’alcoholisme, molt preocupant.

aborigens bandera.JPG

La bandera aborígen. El negre simbolitza la pell i la nit, el vermell la terra i el cercle groc, el sol.

Desprès de gairebé tres segles de supeditació i genocidi aborigen, als descendents dels  primers habitants d’Austràlia encara els toca patir la discriminació social i econòmica pel fet de tindre un color de pell més fosc. La rehabilitació de la dignitat dels aborígens encara no ha arribat, i Austràlia haurà de procurar impulsar polítiques socials que reparin tot el mal que els homes blancs han causat als aborígens australians.

Comparteix

    Comentaris

    • Eva

      28/11/2010 - 18:26

      Tot això de les colonitzacions és molt fort! Repetim els mateixos errors que fa segles una vegada i una altra. Vaig veure a la tele un reportatge sobre les “generacions robades” i és esfereïdor, el que van fer…
      Estàs molt prolífic i m’està costant seguir-te el ritme, últimament. Però ja saps que m’encanta llegir-te! Per cert, que ara cada cop que passo pel carrer de les Ramelleres penso en tu i en el teu pare!

    • Ferran Vital

      29/11/2010 - 11:54

      Jaja moltes gràcies Eva! M’alegro que t’agradin els posts! Respecte al geoncidi australià, cal fer palés que és un costum molt europeu aquest de creure que som el centre del món i la nostra missió és la de civilitzar als altres pobles del món segons els paràmentres europeus!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús