Reus, Paris i Londres

El segle XVIII a Catalunya fou un segle d’expansió demogràfica, social i econòmica d’un país que havia quedat molt malmès desprès de la catàstrofe de 1714.

Un dels sectors clau per comprendre la recuperació econòmica del principat fou l’auge vitivinícola del Principat. Catalunya, com a país mediterrani, sempre havia estat un país de vinyes i vi, però mai fins aleshores s’havia tret tant profit de la vinya i els seus derivats.

EAl llarg del segle XVIII i inicis del XIX l’agricultura catalana (en especial el sector vitivinícola) dinamitzà tota l’estructura econòmica del Principat. Els beneficis  generats al llarg d’aquest llarg segle XVIII foren destinats, en gran mesura, a la decisiva industrialització del país durant el segle XIX. De fet, no s’explica la creació d’una gran xarxa industrial catalana sense els beneficis que va generar el sector agrari al segle anterior.

Zones com el Camp de Tarragona o el Priorat foren importants focus de l’activitat agrària, però la zona de Reus i rodalies foren el paradigma de l’èxit agrari. Concretament, la producció de cereals, de l’avellana (producte encara prou important avui en dia) i la creació de noves destil·leries a la ciutat reusenca van fer prosperar enormement aquesta zona del país.

Tal com he esmentat, Reus es convertí en el centre de tota la producció i activitat econòmica de la zona, mercès a una Cooperativa agrícola potent, i el capital financer i humà de la capital del Baix Camp. Molts particulars disposaven de les eines i les instal·lacions necessàries per la producció d’una beguda alcohòlica molt preuada en aquest moment: estem parlant de l’aiguardent.

reus destil·leria.jpg

Destil·leria i magatzem d'aiguardent

L’aiguardent estava molt cotitzat al context internacional, i era un producte amb una gran sortida als principals mercats internacionals. La producció d’aiguardent es destinava pràcticament en totalitat a la seva exportació. De fet, l’aiguardent de Reus tenia molta acceptació a Anglaterra, França i el mercat americà i era en les capitals d’aquests països i a Reus on es decidia la fluctuació del preu d’aquest producte (d’aquí la modesta expressió de “Reus, Paris i Londres”).

La pujança de l’activitat econòmica a Reus comportà una dinamització molt important del comerç i les infraestructures del sud de Catalunya, tals com la decidida modernització i adequació de la xarxa de camins, la recuperació demogràfica del territori o la construcció del carrilet (o ferrocarril de via estreta) entre Reus i Salou, el port natural de la capital del Baix Camp.

Alambí reusenc.jpg

Alambí reusenc, estri empreat per la destil·lació de begudes alcohòliques.

Mercès als beneficis derivats del aiguardent i la seva comercialització, així com de l’esperit innovador de la burgesia reusenca, Reus esdevingué la segona ciutat del Principat. Tanmateix, la burgesia reusenca va tindre prou vista com per invertir els guanys del aiguardent al llarg del segle XVIII en l’incipient industria tèxtil, fent de Reus un dels principals centres industrials del país, ja al segle XIX.

Les noves industries i l’arribada de la fil·loxera a Catalunya (el darrer terç del segle XIX), van ensorrar la producció d’aiguardent de Reus i rodalies. Malgrat la seva desaparició, l’industria de l’aiguardent romandrà per sempre lligada i vinculada a Reus, on encara avui en dia els seus ciutadans exclamen orgullosos allò del “Reus, Paris i Londres”.

Comparteix

    Comentaris

    • una breve pincelada del legado judío en Reus. | מילים

      07/08/2012 - 19:13

      [...] y comerciales de Catalunya durante los siglos XVIII-XIX (de ahí el conocido lema de ‘Reus, París y Londres‘), y por ser la patría chica de importantes políticos, artistas, periodistas y deportistas, [...]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús