Arxiu del dimarts, 16/11/2010

Cervesa o birra?

dimarts, 16/11/2010

La  cervesa és la beguda creada per l’home més antiga del món. La seva elaboració no té cap secret: només calen aigua i cereals per la seva elaboració. Si poses més cereal que aigua fas pa. Si poses més aigua que cereal, fas cervesa.

Des del Neolític hi ha evidències arqueològiques de l’existència de la cervesa, gràcies a haver trobat ceràmica neolítica amb restes de cereals fermentats. De fet, és molt possible que allà on s’aprenien les tècniques agrícoles neolítiques,la fabricació de cervesa sorgís de forma natural.

A la antiga Mesopotàmia fou on l’home va iniciar l’agricultura i la producció domèstica dels cereals, pel que hauríem de suposar que les primeres cerveses de la història van ser elaborades a les ribes del Tigris i del Èufrates.

Amb els anys, la cervesa es va convertir en un aliment estrella dins de la gastronomia europea, especialment dels països nòrdics, on no s’hi pot conrear vinya per elaborar vi, i els esforços es van concentrar en perfeccionar la tècnica cervesera. Amb el temps, s’hi va començar a afegir llúpol o espècies per satisfer diversos tipus de paladars, experimentant textures i sabors.

Però hi ha una cosa que sorprèn. El seu nom. Els italians l’anomenen “birra”, els anglesos “beer”, els francesos “biére”… Llavors com és que els espanyols i els catalans l’anomenen cervesa o “cerveza”?

L’explicació ve acompanyada de l’època de la dominació romana. Els romans, que consideraven la cervesa una beguda no tant sagrada com el vi, pròpia de pobles bàrbars, van afegir dàtils i mel a l’elaboració cervesera per aconseguir un gust molt més dolç, més al gust del exigent i sofisticat paladar romà. Sembla ser que el mot cervesa prové del llatí Cere vis, que significa “en honor de Ceres”, la deessa dels cereals.

Però l’elaboració cervesera mai fou un dels punts forts del nostre país, molt més avesat a la cultura vitícola, propi de la cultura mediterrània i una de les moltes herències de Roma. La producció cervesera era en qualsevol cas local, artesanal i poc elaborada, molt lluny de les sofisticades cerveses flamenques o alemanyes. Tant és així que el propi rei Carles V es va horroritzar al veure que a tota la península ibèrica no hi havia ni un sol mestre cerveser i ni tan sols els materials necessaris per l’elaboració de la cervesa. De tant com trobava a faltar el rei Carles V la seva cervesa flamenca, va decidir obrir un centre productor al Monestir de Yuste, monestir que va rebre monjos flamencs que fossin mestres cervesers per a que portessin els secrets de l’elaboració de cervesa als monjos de Yuste.

Per cert, una darrera curiositat: la primera fàbrica moderna de cervesa al estat Espanyol fou la fàbrica Moritz, l’any 1864, a la ciutat de Barcelona. Des de llavors ençà, altres grans companyies cerveseres s’han ubicat a Barcelona, com ara les empreses San Miguel o la cervesera Damm. La pràctica totalitat de la població considera la cervesa com un refresc, herència de la cultura romano-mediterrània, en contraposició al vi, considerat una beguda de més prestigi i categoria.

Els darrers anys, però, una part de la població està començant a demanar cerveses de més nivell que les cerveses autòctones tradicionals, i és en aquest context que han començat a aparèixer arreu del país elaboradors artesanals de cervesa, amb una quota de mercat cada cop més gran, en sintonia als gustos dels paladars europeus, que cada cop aprecien més aquest tipus de beguda fermentada elaborada segons les receptes originals (fermentades de forma natural i sense pasteuritzar-les).