L’educació a Catalunya

Aviat hi hauran eleccions al Parlament de Catalunya. Les eleccions són aquell moment màgic on el poble decideix quins han de ser els seus representants al Parlament de Catalunya, que a la seva vegada, escollirà un president de la Generalitat. Aquest president formarà govern i tindrà l’inestimable ajuda dels consellers, els equivalents a ministres en un país normal.

Entre aquests consellers, en sortirà un que serà el conseller d’educació. I aquest senyor tindrà un molt bon sou, cotxe oficial, guardaespatlles i un ampli teixit burocràtic que li dirà que tot ho fa de meravella, ansiosos per escalar escalafons a l’administració pública.

Les escoles públiques, CEIPs i IES, veuran els seus pressupostos retallats, i la seva plantilla de personal docent reduïda o en el millor dels casos, no augmentada, independentment de les necessitats educatives dels nostres infants, nois i joves. Tot això en virtut de la nova llei d’educació aprovada pel govern del tripartit, un govern teòricament esquerrà, responsable de la davallada de la qualitat del sistema educatiu català.

L’educació a Catalunya s’ha convertit en una eina electoral i populista, perdent la qualitat i excel·lència educativa a favor de la massificació de les aules i la manca de recursos públics posats a disposició dels treballadors i les treballadores. A més, amb la nova llei d’educació els centres públics perden bona part del seu esperit democràtic, herència de la transició, quan les escoles van esdevenir un veritable far en el camí de les llibertats i la consciència cívica i ciutadana.

Avui ensenyar història (o qualsevol altre matèria) a Catalunya és més difícil que fa uns anys, malgrat la revolució tecnològica que suposen ordinadors portàtils pels alumnes i pissarres digitals. Tenim menys suport per part del departament, però se’ns exigeixen millors resultats.

Resultats? Els resultats estan bé per la travessa, pels capitals financers o les mercaderies. No pels nostres alumnes. Els nostres alumnes són el capital humà del país, el nostre futur, el més important per la supervivència de la nostra cultura. Els alumnes són persones, no índexs quantitatius o qualitatius.

Realment caldrà estalviar en educació? No hi ha altres fronts on retallar les despeses públiques més enllà de les d’educació i salut? Si, la conselleria de salut està estalviant de la mateixa manera que la d’educació. Parlem de Finlàndia i el seu èxit educatiu. A Finlàndia es gasten comparativament quatre vegades més per alumne que no pas a Catalunya. Els i les docents fem miracles amb els recursos que tenim. Malgrat que el nostre conseller no ens ho vulgui reconèixer.

Em preocupa que en el futur els currículums docents cada cop retallin més continguts en ciències socials. El govern, em fa la impressió, vol ciutadans submisos, que no qüestionen l’eficàcia de la seva obra de govern. Cada cop menys professors d’història, de geografia o de filosofia. Cada cop menys hores de ciències socials. La història no és prioritària. La filosofia no serveix per a res. La geografia és innecessària, existint el google earth.  A l’ESO i al Batxillerat, que és quan l’adolescent forja el seu esperit crític i la seva consciència social, cada cop tindrem menys hores i menys personals que ensenyin la història. Pregunteu a un jove de 16 anys qui era en Pere II o Descartes. Però tranquils, tindrem ordinadors portàtils! Ai, el populisme i l’electoralisme!

Comparteix

    Comentaris

    • Vicente Moreno Cullell

      07/11/2010 - 12:35

      Com sempre, has donat de ple a la diana. Resulta que tindrem uns alumnes 2.0 amb un ordinador xulíssim que no servirà de res perquè no dóna cap tipus de solució a les mancances que tenen els alumnes. A més, el professorat majoritàriament no està preparat per a fer-lo servir i, de segur, no aprofitarà aquesta eina. I a costa de pagar aquests ordinadors no hi ha diners per a pagar nous professors. I des del Departament tenen la gran cara de dir que s’han creat un putiner de places… Mentida! S’han cobert jubilacions i s’ha donat plaça a interins que portaven mitja vida en precari però que ja treballaven. Places veritablement noves, poquetes.

      Però això s’ha de fer extensiu no només a la pública, sinó també a la concertada (no a la privada) . Els costos d’incorporar tota la infraestructura als centres concertats corre a càrrec del propi centre. Així, per molta derrama que es faci als pares, han hagut de retallar en d’altres qüestions fonamentals. I des del Departament moltes de les subvencions per a professors de desdoblament i d’aules d’acollida que han desaparegut sense que els alumnes amb necessitats hagin deixat d’existir (que m’ho expliquin a mi que m’he quedat al carrer).

      En fi… I el que ve en el futur no pinta millor del que hi ha, guanyi qui guanyi.

      Salut.

    • Ferran Vital

      07/11/2010 - 17:49

      Benvolgut Vicente, que un professor de ciències socials com tu no tingui en l’actualitat una plaça en un centre educatiu, parla per si sol del sistema educatiu català. Incomprensible. Tots els ànims que amb la teva qualitat docent de ben segur que aviat trobaràs una escola on treballar-hi!

      I a més, com molt bé dius, no sembla que la situació de l’educació catalana (tant pública com concertada) hagi de millorar gaire en un futur proper, guanyi qui guanyi les eleccions del 28-N.

    • Amaiur

      08/11/2010 - 20:55

      L’únic que d’agrair a la meva educació franquista és la quantitat de continguts que vaig rebre en geografia, art, història, biologia etc. i inclús l’odiada” URBANIDAD” és molt trits dir aixó.
      La diferència amb els meus fills és abismal encara que no son dels més desinformats.
      ANIMS!!!!!! no sempre serà així, sempre a la fi hi ha una rebel.lió a la granja.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús