Arxiu del dimecres, 3/11/2010

Ermessenda de Carcassona

dimecres, 3/11/2010

Ermessenda de Carcassona fou la dona més influent dels comtats catalans durant l’època medieval. Ermessenda va néixer a la ciutat de Carcassona al darrer terç del segle X (es calcula que Ermessenda va néixer cap l’any 972) i va morir a la població de Sant Quirze de Besora a mitjans del segle XI, l’any 1053.

ermessenda tomba.jpg

Tomba d'Ermessenda

De jove la van casar amb Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona. Ermessenda va acompanyar al comte durant els seus anys de govern a diversos actes i reunions executives, i va conèixer de primera mà la realitat geopolítica dels territoris dependents del casal de Barcelona, al viatjar amb el seu marit de forma constant pels seus dominis feudals.

L’eclosió de la figura d’Ermessenda va arribar amb la defunció del seu marit, l’any 1017. Ermessenda va heretar com usufructuària els comtats de Girona i Osona com a regent de la resta de territoris del comtat de Barcelona, al quedar com regent del seu fill  Berenguer Ramon I durant la seva minoria d’edat.

Ermessenda no era en absolut una dona feble, i va plantar cara a aquells que volien restar-li el seu poder per la seva condició sexual. En aquest sentit, Ermessenda va tindre disputes amb el comte d’Empúries Hug I pel control de la vil·la d’Ullastrell.

Però Ermessenda no només va tindre conflictes amb nobles d’altres comtats catalans, si no que fins i tot se les va tindre amb els seu fill Berenguer Ramon I durant el seu regnat. La base dels conflictes entre mare i fill era la política pacifista de Berenguer Ramon I, qui va aconseguir pacificar els seus territoris, cosa que el va permetre annexionar el comtat d’Urgell al casal de Barcelona. Berenguer Ramon I també va aconseguir una treva amb el poderós califat de Còrdova, i amb els veïns aragonesos i navarresos. Una part de la noblesa catalana veia amb preocupació la fi de les hostilitats a les terres catalanes, ja que la violència i el saqueig era la principal font d’ingressos de l’aristocràcia catalana a inicis del segle XI. Molts nobles van començar a distanciar-se del príncep i a conspirar contra ell, cosa que Ermessenda no estava disposada a permetre. Ermessenda va lluitar amb totes les forces contra les ànsies de poder de bona part de la noblesa catalana.

Finalment, l’any 1035 en Berenguer Ramon I va morir, creant de nou un buit de poder perillós pel casal de Barcelona, malgrat que la ja veterana Ermessenda (que ja tenia prop de 60 anys) va ocupar de nou el tro (si és que realment en algun moment el va deixar escapar), durant la minoria d’edat del seu nét Ramon Berenguer I. De nou, la noblesa catalana va intentar aprofitar la fragilitat de la família comtal, dirigida per una dona, per treure’n rèdits i profit.

Entre els nobles que van enfrontar-se al casal de Barcelona aprofitant la seva fragilitat aparent, cal destacar-ne a en Mir Geribert, que va intentar crear una nova entitat política aprofitant les terres del Penedès i el sud del Llobregat, terra despoblada i fronterera amb els dominis del califat Cordovès. En Mir Geribert s’arribà a autoproclamar príncep d’Olèrdola i va guanyar-se la fidelitat d’un important gruix de nobles catalans, en especial aquells més interessats en prosseguir la guerra contra els territoris del califat, ansiosos de noves terres i riqueses. La disputa entre Berenguer Ramon I i Mir Geribert fou una disputa feudal en tota regla.

La veterana Ermessenda de Carcassona volia fer prevaldre una mena d’ Statu Quo precedent a la feudalització definitiva dels comtats catalans. D’alguna manera, Ermessenda no pertanyia al món feudal del segle Xi, si no a les formes senyorials (no  pas feudals) que havia après durant la seva infantesa a Carcassona o que havia portat a terme el seu difunt marit Ramon Borrell.

Durant el conflicte entre Mir Geribert i el seu nét, Ermessenda va intentar fer prevaldre els drets hereditaris del casal de Barcelona, però el seu nét no va dubtar a aliar-se de forma puntual amb el seu arxienemic Mir Geribert per soscavar els comtats de Girona i d’Ososna, sota la jurisdicció directe d’Ermessenda.

Ermessenda va resistir als atacs del seu nét Ramon Berenguer I i dels nobles rebels encapçalats per Mir Geribert. Però la comtessa encara tindria un darrer enfrontament amb el nét, arran del matrimoni d’aquest amb la bella Almodís de la Marca, que no contava amb l’aprovació d’Ermessenda, ja que la seva unió amb Berenguer Ramon va suposar una dura afrenta amb els territoris del Llenguadoc ( Almodis estava casada amb el senyor de Tolosa, i el comte Ramon Berenguer I la va raptar i se la va endur a Barcelona).

Ramon Berenguer I.jpg

Ramon Berenguer I, el primer comte català excomulgat

Aquest fet va provocar l’ira de la vella Ermessenda (que per aquelles dates ja tenia gairebé 80 anys), que va portar al seu propi nét davant del Papa de Roma, demanant l’excomunió de la parella comtal, cosa que va aconseguir l’any 1053.

Però l’any 1057 una Ermessenda molt envellida i molt cansada, va abdicar. Els seus fidels consellers i amics, tals com l’Abat Oliba, en Gombau de Besora o el seu germà el bisbe Pere de Girona ja havien mort feia uns anys, i el món anava en una direcció canviant vers una feudalització que la pròpia comtessa no entenia. Per Ermessenda i la seva generació, l’existència de poder públics era essencial, així com l’existència de dret privat romà, com el recollit al Liber Iudiciorum. Però la feudalització a Catalunya avançava de manera inexorable, i el poder públic i el govern de la llei deixaven pas a una nova forma de govern i organització amb la que Ermessenda no estava familiaritzada. Segurament Ermessenda no acabava d’entendre el món el que li estava tocant viure. Amb els 80 anys complerts, Ermessenda es retirà de la vida pública per morir un any desprès.

Mai més hi haurà una dona amb tant poder i tanta influència a la història de Catalunya. Mai més hi haurà una dona que resisteixi les envestides d’un món tradicionalment masculí amb tanta força i decisió com Ermessenda, a qui la seva convicció va aferrar al tro comtal.

Aquest any TV3 ha estat rodant una sèrie sobre la vida d’Ermessenda de Carcassona, protagonitzada per actors com Laia Marull (que donarà vida a la comtessa), Roger Coma o Lluís Homar, dirigida per Lluís María Güell, director, entre d’altres, de la sèrie sobre el comte Arnau. Sembla ser que aquesta sèrie la podrem veure durant els primers mesos del any 2011. Tant de bo aquesta producció televisiva estigui a l’alçada de la dona amb més poder de la història de Catalunya.

Ermessenda Laia Marull.jpg

L'actriu Laia Marull customitzada com a Ermessenda