Arxiu del dilluns, 1/11/2010

2.500 anys de Marató

dilluns, 1/11/2010

La Marató és la cursa de fons més exigent, la de més renom i més prestigi dins del món de l’atletisme. Milions d’atletes arreu del món s’entrenen durant mesos i anys per preparar-se física i psicològicament per afrontar el repte de córrer en el menor temps possible la distància de 42’195 Kilòmetres.

La grandesa de la marató rau en el seu origen mitològic. Durant el context de la primera guerra mèdica, els Perses de Darios I (o Darius ) van atacar  les polis gregues, encapçalades en aquell moment per Atenes. Era l’any 490aC i els dos exèrcits es van trobar cara a cara a la badia de Marató.

Batalla_De_Maraton.jpg

Gravat que recrea la batalla de Marató

Segons Heròdot, les forces Perses eren superiors en número a les tropes atenenques, però els hoplites (soldats d’infanteria cuirassats grecs) van derrotar les forces terrestres de Darios I, formades bàsicament per arquers. Pel que sembla, la clau de la batalla fou un moviment en pinça dels atenencs que va envoltar el gruix de l’expedició persa i els va derrotar infligint-li un gran número de baixes.

La batalla de Marató va demostrar que l’exèrcit persa no era invencible a camp obert, i va esperonar les diverses polis gregues per fer front comú contra l’amenaça persa, encapçalades per les polis d’Atenes i Esparta.

Segons la llegenda, un soldat atenenc anomenat Fidípides va rebre l’ordre d’avançar corrents fins Atenes per anunciar la victòria sobre els perses, cobrint la distància de quaranta kilòmetres que separaven la ciutat d’Atenes de la badia de Marató. El soldat va arribar exhaust a la ciutat per pronunciar les paraules “hem guanyat” i morir, acte seguit, a causa de l’esgotament.

filipides.jpg

Filípides cobreix la distància entre Marató i Atenes

La llegenda de Fidipides va persistir al temps, i la seva gesta inspirà la prova atlètica reina dels mundials d’atletisme i dels jocs olímpics d’estiu: la cursa de la marató, creada pel pare dels jocs olímpics, el Baró de Coubertin. La primera marató moderna es va córrer als primers jocs olímpics de l’era moderna, els d’Atenes de 1896, i la cursa fou guanyada en el seu traçat històric per un pastor grec anomenat Spiridon Louis.

La distància oficial de 42’195 kilòmetres no és la distància original, si no la distància instaurada als jocs olímpics de Londres de 1908, i des de llavors, la distància considerada com a oficial per aquesta prova atlètica.

Moltes ciutats tenen avui en dia les seves Maratons anuals, que rivalitzen en popularitat i importància. Les Maratons de Nova York, San Francisco, París o Tokio són de les de més renom internacional, però cap pot igualar-se amb la que es va córrer ahir a Atenes.

Ahir es van celebrar els 2.500 anys d’antiguitat de la batalla de Marató i de la gesta de Fidípides. En honor seu, es va disputar una Marató entre l’emplaçament de la batalla i l’acròpoli d’Atenes. Els vencedors de la prova en categoria masculina, que complia els 25 segles d’antiguitat, foren atletes de Kenya, que van ocupar les tres primeres posicions. En categoria femenina, les tres primeres posicions van ser ocupades per atletes de l’est europeu.

marato atenes.jpg

Sortida de la marató d'Atenes