Rosa Parks

Les dones ben poques vegades han estat protagonistes de canvis polítics a la història universal. Si al fet de ser dona li afegim pertànyer a les classes populars i ser d’una minoria ètnica perseguida al seu país, només ens podem referir a la figura de Rosa Parks, al meu parer una de les figures cabdals del segle XX.

Hi ha personatges que busquen el seu lloc a la història. D’altres el troben. Grans personatges, poderosos i amb ànsies de passar a la posteritat per les seves gestes. És el cas d’homes com Napoleó, Juli Cèsar, Alexandre Magne o Adolf Hitler, per exemple. Homes que no van dubtar en esclafar qualsevol que s’atrevís a contradir-los.

Rosa Louis Parks (1913-2005) no volia passar a la història. Senzillament un dia del no tan llunyà 1955, desprès d’una dura jornada laboral, la senyora Parks va negar-se a cedir el seu seient del autobús a un noi jove. A causa d’aquest fet, la policia d’Alabama (estat del sud dels EUA) va detenir a la senyora Parks per un delicte de desordre civil i atemptat contra l’autoritat.

L’estat d’Alabama dels anys 50 era un estat racista, xenòfob i amb una estructura econòmica basada en l’agricultura (bàsicament el cotó) i la pesca. La pel·lícula Forrest Gump fa un retrat molt exacte de la societat i els principals esdeveniments d’aquells anys al estat sureny.

Els estats del sud dels EUA practicaven la segregació racial entre els ciutadans de primera amb tots els drets civils, d’ètnia blanca i anglosaxona i els ciutadans de segona, sense els mateixos drets, tots d’origen afroamericà. Bé és cert que Abraham Lincoln va abolir l’esclavitud a mitjans del segle XIX, però un segle desprès, a mitjans del segle XX, la separació de persones per motius racials era el plat de cada dia als estats del sud americà. Organitzacions com el Ku Klux Klan i altres grups ultradretans xenòfobs tenien molta força als territoris del sud dels Estat Units, i s’encarregaven de preservar l’ordre social establert mitjançant la coacció, la violència i la conveniència de la classe política nord-americana.

Els ciutadans negres, amb menys recursos econòmics i amb pocs drets civils, van organitzar-se en associacions d’ajuda mútua i de protesta, com ara la NAACP (National Association for the Advancement of Colored People) d’Alabama, organització a la que Rosa Parks es trobava afiliada.

Original Caption: 12/21/1956-Montgomery, AL: Rosa Parks, 43, sits in the front of a city bus here Dec. 21 as a Supreme Court ruling which banned segregation on the city's public transit vehicles took effect. Mrs. Parks' arrest on Dec. 1, 1955, for sitting in a bus forward of white passengers, touched off the boycott of Montgomery Negroes against the city's bus lines.

Rosa Parks a l'autobús.

Aquell no tant llunyà 1 de desembre de 1955 la senyora Parks es trobava cansada i no va voler cedir el seu seient al autobús. La senyora Parks era conscient que la normativa separava les zones dels espais públics entre blancs i negres, així com els centres educatiu i fins i tot els centres assistencials. Però la senyora Parks no estava disposada a cedir el seu seient a un jove blanc. Era una qüestió de dignitat personal.

Amb l’empresonament de la senyora Parks un jove líder de la comunitat afroamericana engegà una campanya de protesta. Aquell jove es deia Marthin Luther King i la campanya civil que engegà es va conèixer com la campanya pels drets civils (African-American Civil Rights Movement).

La primera acció de Marthin Luther King fou el boicot als autobusos públics de Montgomery, Alabama. La campanya va aconseguir la supresió de la segregació racial als autobusos. Fou l’espurna que inicià una campanya pels drets civils que s’allargà fins l’any 1963 amb la marxa sobre Washington DC, quan els ciutadans afroamericans van aconseguir igualtat jurídica, social i civil (si més no sobre el paper) a tots els estats dels EUA.

Luther King a Washington.jpg

Luther King a Washington, encapçalant les protestes pels drets civils.

Rosa Parks va passar a la posteritat com la “mare” del moviment pels drets civils, com una senyora que sense saber-ho, va aconseguir canviar la societat del seu temps sense estridències, convertint-se en un dels personatges més importants del segle XX. I ho va fer sense vessar sang, només amb la força de la raó i la rebel·lió davant les injustícies d’aquest món.

Comparteix

    Comentaris

    • Amaiur

      27/10/2010 - 18:33

      Crec que moltes vegades les dones han canviat el rumb de la història però gaire bé sempre des de la seva famosa invisibilitat, simplement se les ha de fer avançar un pas per que surtin a la foto.
      Gràcies per la teva aportació per que això pugui succeir.

    • Ferran Vital

      27/10/2010 - 20:14

      Gràcies per les teves aportacions, Amaiur! Com molt bé dius, el fet de ser dona ha estat un obstacle per conviure en un món tradicionalment masculí, i el paper de la dona al llarg de la història ha quedat postergat a una mena de submissió i anul·lament. per això m’interessa tant la senyora Parks: una dona, de classe obrera i a sobre, de color (tots els ingredients per ser explotada a la societat americana de mitjans del segle XX)!

    • viti

      02/11/2010 - 20:38

      A vegades amb petits actes es mouen muntanyes. Sovint pensem que un petit acte que nosaltres fem per ser coherents amb nosaltres mateixos no té cap trascendència. Poc pensava Mrs. Parks que el seu gest a l’autobús encendria l’espurna d’una revolta social al pais més poderós del món. Per a mi, la lliçó de tot plegat és que hem d’actuar segons els nostres criteris, malgrat siguin contraris a allò establert com a costum o imposició. Tant sols així avança la societat. Ferran, gràcies per obrir aquest espai de reflexió, felicitats per les teves inquituds!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús