Catalunya o Espanya?

Poder escollir. Poder decidir. Aquesta és la clau política dels darrers mesos. Que la sobirania popular realment sigui capaç de decidir que és el que desitja. Què ha de ser Catalunya? Una nació independent o una regió d’Espanya? Al món dels esports (que és el reflex de la societat del món real, però menys seriós) aquesta dicotomia s’expressa amb l’existència de seleccions catalanes esportives i que plasmen una realitat cultural més enllà de les fronteres administratives. Avui parlarem d’un club esportiu (el RC Cornellà) que aporta jugadors a les seleccions d’Espanya i de Catalunya, amb total normalitat democràtica. Tothom pot escollir, i aquest exercici de llibertat és totalment desitjable…

La història de les seleccions esportives catalanes ve de lluny. En anteriors escrits ja hem parlat de casos com el de la Federació catalana de Rugbi. Gairebé sempre les federacions espanyoles traslladen als organismes internacionals la seva preocupació absoluta per una possible entrada de la catalana al concert internacional, sovint acompanyades d’amenaces provinents de les altes esferes del COE (Comitè Olímpic Espanyol).

Personalment no em sento massa orgullós dels guirigalls protagonitzats pels organismes internacionals, així com de les reaccions provinents de la caverna mediàtica madrilenya, que escup tot el seu odi i exhibeix amb orgull la seva catalanofobia mitjançant diversos arguments.  A Madrid s’afirma que obliguem als esportistes catalans a jugar per Catalunya i odiar a la Roja.

Però altres vegades les federacions i les associacions esportives catalanes troben els forats legals per competir de forma internacional. Aquest és el cas d’esports minoritaris i absolutament amateurs com el Futbol Australià, que estan oblidats pels mitjans de comunicació de masses.

El Futbol Australià, esport originari d’Austràlia al segle XIX i que sembla una barreja de futbol i de rugbi, té un cert arrelament a Catalunya, on es disputa una competició amb cinc equips de tres estats diferents (tres de catalans del sud, un equip de Perpinyà i un altre d’Andorra). A Espanya, per la seva banda, a l’actualitat existeixen dos clubs a Madrid.

L’organisme encarregat del Futbol Australià (o popularment, Footy), anomenat EAFA (European Australian Football Association) va reconèixer al 2005 la catalana com a oficial, independentment de l’espanyola. Des de llavors Catalunya juga de forma oficial els campionats europeus d’aquest esport i fins i tot ha estat convidada a jugar el mundial d’aquest esport, que es celebrarà l’estiu proper.

El passat 2 d’octubre es va celebrar el campionat europeu de futbol australià a la localitat de Milà, on Catalunya va jugar enquadrada al grup C, amb les seleccions d’Itàlia, Escòcia i Holanda. L’expedició catalana fou formada íntegrament per jugadors catalans (a diferència d’Espanya, amb molts australians al seu combinat nacional). Desgraciadament Catalunya va caure eliminada a la primera fase, contra equips més potents i carregats de jugadors nacionalitzats d’origen australià).

cATALUNYA-ESPANYA.jpg

Seleccions espanyola i catalana a l'europeu d'Hamburg de 2007

El fet que volia explicar-vos, i que no ha tingut cap ressò als mitjans de comunicació, és la llibertat que han tingut els jugadors per escollir la samarreta que volen defensar. És el cas de Pablo Fernández, un jugador del RC Cornellà (club campió de la Lliga catalana de footy d’aquest any) que va escollir jugar a la selecció espanyola, mentre que fins a vuit jugadors del Cornellà van escollir defensar els colors de Catalunya. I tots tant contents.

Aquesta és la normalitat, que tothom pugui escollir quins colors vol (o no vol) defensar. I dins d’un mateix club, equip o grup de persones poden existir diverses sensibilitats, totes elles igual de legítimes. De la mateixa manera que no s’ha d’obligar a una persona a jugar o defensar una determinada selecció, tampoc s’ha de criminalitzar a ningú per escollir jugar o defensar uns altres determinats colors. Si no hi hagués tanta pressió mediàtica dels mitjans ultres de Madrid (Intereconomía, Marca, As, El Mundo, COPE…), històries com aquesta, que considero excepcional, haurien  de ser normals i habituals. Tant de bo a tots els esports es pogués escollir amb quin combinat nacional es vol jugar, sense pressions ni pors a represàlies.

Malgrat tot, m’ha arribat que les federacions espanyola i francesa han estat pressionant a l’EAFA per expulsar a Catalunya, però altres països com Croàcia, Escòcia, Irlanda o Lituània (països vinculats sentimentalment amb el cas català) van fer costat als catalans, blindant la seva presència al concert europeu del footy.

Poder escollir quins colors vols defensar representa els valors democràtics i de llibertat d’un país. No ens enganyem, però. A petita escala, en un nivell amateur, els esportistes catalans han donat una lliçó extraordinària als burrocràtes de les federacions esportives professionalitzades, tals com la de futbol, hoquei patins o bàsquet. Per enèsima vegada, els poble català ha demostrat als màxims encarregats dels esports (tals com el senyor Lissavetzky) o de la caverna mediàtica madrilenya quin és el camí per conviure fomentant el respecte, la llibertat i els valors universals dels esports.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús