Independentisme Sicilià

Sicília és l’illa més gran de tot el mediterrani. La seva insularitat li ha dotat d’una personalitat especial dins de l’estat al que pertany, l’estat italià. L’illa és d’origen volcànic, i el cim més alt de l’illa, l’Etna, és un volcà que supera els 3000 metres d’alçada.

Avui en dia Sicília té més de cinc milions d’habitants, i la seva societat té una cultura comuna, pròpia, una evolució històrica molt singular i una llengua pròpia, el Sicilià, amb certes similituds lèxiques amb la llengua catalana. De fet, Sicília pertany políticament a Itàlia des de fa poc més de  150 anys, quan Garibaldi va envair militarment l’antic regne de les Dues Sicílies (que també incloïen el regne de Nàpols).

Durant els darrers anys del segle XIX i tot el segle XX ha existit un flux constant i importantíssim d’emigrants que han buscat fortuna lluny de l’illa, sobretot als Estats Units i l’Argentina. Pel·lícules com “El Padrí” de Coppola han mitificat els emigrants Sicilians i el poder de la Màfia Siciliana, “La cosa nostra”.

I és ben cert que a Sicília la Màfia ha tingut un paper molt important i gairebé sempre protagonista en els principals esdeveniments del seu passat més recent.  Molts autors han discutit llargament sobre que és realment la Màfia. Una associació criminal? Una mena de família extensa? Una xarxa de vassallatges i fidelitats? La Màfia, una creació genuïna del sud de la península itàlica és en realitat una mena d’associació d’ajuda mútua, una mena de pseudoestat que ha resistit el pas del temps per què ha donat resposta a alguns dels problemes endèmics de l’illa Siciliana.

Durant la segona guerra mundial, el govern de Mussolini es va alinear amb les forces de l’eix. La capacitat executiva del govern feixista a Sicília era molt limitada, ja que els alts càrrecs del feixisme tenien un pacte tàcit amb els principals “capos” Sicilians, establint una mena de “laissez faire” entre els principals caps feixistes i les Màfies locals, autèntics amos dels esdeveniments de l’illa.

L’any 1943 els aliats desembarquen a Sicília, ocupant-la amb ben poca resistència. Això fou possible gràcies als contactes del govern dels Estats Units amb les principals Màfies sicilianes presents a Amèrica i als acords arribats amb els mafiosos presents a l’illa.

Fruit d’aquesta ocupació aliada va néixer una moviment independentista conegut com el MIS (Movimiento per l’indipendenza della Sicilia), nascut el propi 1943 i encara actiu avui en dia. Una curiositat és l’aspecte de la bandera independentista siciliana, que porta les quatre barres de la Corona d’Aragó, ja que l’illa va formar part dels territoris del comte de Barcelona entre  1282 fins l’any 1714.

Bandera independentista Siciliana

L’any següent es constituí el braç armat del MIS, amb la creació de l’EVIS ( Esercito Volontario per l’ Indipendenza della Sicilia), fundat pel guerriller Antonio Canepa. L’EVIS s’entén en un context bèl·lic ( la segona guerra mundial) i respon a la necessitat d’omplir el buit de poder que comportava l’ocupació aliada a l’illa. Malgrat tot, la milícia siciliana es nodria, principalment, d’homes provinents de la Màfia i de sectors dretans i conservadors. La milícia no volia una revolta social per canviar l’ordre establert, si no que precisament l’EVIS voldrà conservar l’estructura social present a l’illa.

Però la guerrilla siciliana va ser pràcticament eliminada per la policia i l’exèrcit italià a la localitat siciliana de San Mauro de Caltagirone, on les forces de l’ordre públic van irrompre per sorpresa en un congrés de l’EVIS i va eliminar o detenir als principals caps de la milícia. Igualment els carabineri havien eliminat al fundador de l’EVIS, en Antonio Canepa, a inicis de 1945.

L’ EVIS es va fer tornar a fer fort a l’oest de Sicília, i sota les ordres del llegendari Salvatore Giuliano (qui sempre havia escapat de les autoritats italianes) van protagonitzar una campanya bèl·lica que va fer trontollar Roma a la tardor de 1945.

Sicilia Giuliano-Pisciotta.jpg

Salvatore Giuliano i Pisciotta, dirigents de l'EVIS

Finalment, al maig de 1946 el govern de Roma va atorgar una autonomia especial a l’illa de Sicília, i el moviment armat va perdre força.

Amb l’Evis pràcticament fora de combat i un Salvatore Giuliano amb poca capacitat operativa, el MIS va perdre força política a l’illa de Sicília. A les eleccions generals de 1946 el MIS va obtindre un 8% dels sufragis de l’illa Siciliana, mentre Giuliano continuava amb una sèrie d’atemptats contra objectius polítics, però ja no per l’hipotètica independència de Sicília, si no contra membres i locals del Partit Comunista Italià (PCI), partit que amenaçava l’ordre social establert a l’illa. En aquests moments, entre els anys 1947 i 1950 en Salvatore Giuliano deixa de ser una guerriller idealista per convertir-se en un titella a mans de la Màfia i  segons algunes fonts, fins i tot de la CIA, interessada en combatre el fort moviment comunista italià.

Amb la concessió autonòmica per a Sicília i les accions armades contra camperols comunistes,el suport popular vers Giuliano va decréixer molt, fins al punt de ser traït per la seva gent a Castelvetrano mentre preparava la seva fugida cap els Estats Units.

Amb l’EVIS desarticulat i desprestigiat, amb la concessió d’un govern autonòmic per Sicília, i sobretot amb la convinença dels alts càrrecs del nou partit al govern democràtic italià, la DC (Democràcia Cristiana) amb la Màfia, que van aplicar la mateixa política del “laissez faire” a Sicília que els seus predecessors, el MIS (Moviment per la Independència de Sicília) va perdre protagonisme electoral fins fa ben poc, l’any 2004, quan hi hagué un cert ressorgiment electoral del independentisme sicilià.

Però hem de tindre clar que el Moviment Independentista Sicilià no és un moviment tant madur com el basc o el català, ja que el seu discurs inclou tendències socialitzants, com les del seu fundador Antonio Canepa, però també inclou tendències conservadores. El MIS encara és un partit polític amb un discurs eclèctic i incoherent (molt a l’estil dels partits polítics italians, tant de dretes com d’esquerres, si és que encara n’existeixen).

Alguns analistes polítics han volgut comparar el ressorgiment del MIS amb el de Lega Nord, el partit independentista de la Padània (el nord italià), fundat per l’incombustible Umberto Bossi, soci del govern de Berlusconi. Personalment no veig cap punt de comparació entre els dos partits, més enllà de desitjar (si més no, en teoria) la secessió de l’estat Italià. Les realitats socials, econòmiques i polítiques de Sicília o de la vall del Po ben poc tenen en comú, i l’evolució política i ideològica dels dos partits és radicalment diferent: Lega Nord és un partit ultraconservador de recent creació, i el MIS és un partit històric, creat al 1943, amb certes pinzellades socialitzants.

Avui en dia el MIS es mou en uns resultats electorals discrets, però que van creixent de mica en mica (d’un 3% dels vots vers un 5-6% del sufragi sicilià). Aquest fenomen s’entén en l’actual context polític d’Itàlia, cada cop menys creïble i amb serioses mancances democràtiques.

Sicilia federació nacional Sicilia Lliure.jpg

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús