Mussolini el revolucionari

Renzo de Felice fou un historiador italià que dedicà gran part de la seva vida a estudiar el feixisme i la figura de Mussolini. Va fer una biografia de nou volums de la figura d’”Il Duce”. De Felice va dividir la vida del dictador en tres etapes: el Mussolini revolucionari, el feixista i el dictador. Intentaré sintetitzar el màxim possible la vida i la figura de Mussolini.

Benito Mussolini va néixer l’any 1883 a la regió Italiana de l’Emilia-Romagna. El seu pare era un ferrer d’idees socialitzants, i la seva mare una professora de primària d’una escola estatal. El jove Benito Amilcare Andrea Mussolini (el seu nom complet) va formar-se a les poblacions de Predappio i Forlimpopoli.

Durant els seus primers anys, en Mussolini es va inscriure a les corrents socialistes i revolucionàries del moment a Itàlia. Per influència de la figura paterna, en Benito Mussolini ingressà a les files del PSI (Partit Socialista d’Itàlia), alhora que estudiava Magisteri.

Un cop finalitzats els seus estudis, en Mussolini va practicar la docència durant un temps a diverses escoles de primària. Aquesta formació com a docent serà decisiva per la formació del seu ideari. Ell era el professor, acostumat a que tothom l’escoltés i ningú dubtés dels seus raonaments.

Entre finals de 1902 i 1904, el Mussolini revolucionari i contestatari marxa a la Lausana, ciutat del cantó italoparlant de Suïssa, tot escapant del servei militar obligatori, que en Mussolini considerava il·legítim i innecessari. A Suïssa, en Mussolini va entrar en contacte amb els sindicats socialistes de la regió, i inicià la seva carrera com a articulista en diaris i revistes de caire socialista.

Benito_Mussolini al 1903.jpg

Benito Mussolini detingut l'any 1903.

L’any 1905 en Mussolini retorna a Itàlia, i compleix amb el servei militar obligatori. Un cop llicenciat de l’exèrcit, en Mussolini tornarà a reprendre la seva tasca com a docent a diverses poblacions del nord d’Itàlia.

Durant aquest lapse de temps, en Benito Mussolini continuarà compaginant la seva feina de professor amb la d’articulista a publicacions obreres i sindicalistes, i fins i tot va posar-se al capdavant d’algunes accions obreres reivindicatives. La seva retòrica era de caire anticlerical, republicà, antimilitarista i crític amb les diferències socials. De fet, aquells anys en Mussolini era un habitual de les comissaries de policia italianes, que el tenien fitxat com a “element subversiu” o “agitador”.

La dècada de 1910 fou decisiva per la formació política de Mussolini. A inics de la dècada, En Benito Mussolini havia treballat a les publicacions socialistes Lotta di classe (Lluita de classes) i el importantíssim Avanti!, la publicació oficial del PSI. El propi Mussolini s’havia convertit en un referent del sector més radical del PSI, i va significar-se en contra de l’entrada d’Itàlia a la primera guerra mundial (1914-1918).  Els articles de Mussolini apostaven per la neutralitat davant el conflicte internacional, malgrat mostrar certa simpatia vers el moviment nacionalista eslau enfront el vell Imperi Austrohongarès.

Però a mesura que van passar els mesos, en Mussolini va canviar radicalment els seus plantejaments. Va escriure un article incendiari a Avanti! cridant a la classe obrera a la lluita contra els imperis centrals, ja que segons ell, la guerra “purificaria” la nació italiana i posaria fi a la corrupció pública dels governs del primer ministre italià del primer terç del segle XX, en Giovanni Giolitti.

Mussolini fou expulsat del diari Avanti! per contradir la consigna del partit, àmpliament contrària a la participació d’Itàlia a la guerra. Un cop expulsat, en Mussolini va encetar la creació d’un nou diari anomenat Il popolo d’Italia (El poble Italià).

Aquest nou diari defensava el moviment nacionalista italià (cal pensar que Itàlia, com a tal, mai ha existit, ja que és un invent de 1860-70), el sentiment militarista i el moviment irredent. L’irredentisme fou la voluntat d’annexionar a Itàlia aquells territoris pertanyents al Imperi Austrohongarès i que els nacionalistes italians consideraven com a propis, com ara les zones italoparlants de la costa dàlmata, el Trentino-Alto Adigio, o la ciutat de Trieste (Fiume pels italians).

Quan Itàlia  definitivament entrà a la primera guerra mundial el maig de 1915, en Mussolini es presentà voluntari a lluitar al front del Tirol contra les tropes austríaques. Les tropes italianes, que creien que una ràpida ofensiva els donaria la possibilitat de recuperar els territoris irredents, es van trobar de ple en una guerra de trinxeres i combats duríssims contra un exèrcit molt ben preparat i equipat. L’exèrcit italià no avançava ni un pam de terra i les baixes eren quantioses. Malgrat que els exèrcits de l’entesa (França, Gran Bretanya, Rússia,EUA i Sèrbia) van vèncer als imperis centrals (Alemanya, Imperi Austrohongarès i Imperi Otomà), Itàlia no va sortir vencedora del conflicte.

El preu humà de la victòria va ser molt alt, i les compensacions territorials, minses (Itàlia no rebrà els territoris de la costa dàlmata, cosa que provocà una sensació d’haver estat enganyat pels seus aliats).

Mussolini va lluitar al front contra les tropes austríaques, i fins i tot va ser nomenat caporal. Allà va acabar de forjar el seu ideari: obediència, pàtria i companyonia. El febrer de 1917 Mussolini va ser ferit per un projectil en una acció bèl·lica i es retirà del front, per bé que algunes investigacions actuals dirigides pel diari anglès The Guardian presenten a Mussolini com un espia del britànics al llarg de la primera guerra mundial. La seva missió seria combatre els nuclis pacifistes italians durant la guerra, i fer propaganda de la necessitat d’empènyer les armes al costat del Imperi Britànic.

Continuarà…

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús