L’Estadi Olímpic Lluís Companys

L’antic Estadi Olímpic de Montjuic (actualment anomenat Estadi Lluís Companys) va ser projectat a inicis del segle XX per part del consistori barceloní.  L’estadi de Montjuic va ser projectat per l’arquitecte Pere Domènech i Roura, fill del genial arquitecte Lluís Domènech i Montaner, a les darreries de l’any 1920, per bé que el projecte inicial ja s’havia aprovat i iniciat el 1911. Les obres es van allargar fins l’any 1929, fent coincidir la inauguració del nou Estadi amb els actes de l’Exposició Universal de 1929.

Estadi 1929 Josep Gaspar.jpg

Inauguració de l'estadi l'any 1929. Foto de Josep Gaspar.

Durant els anys 30 del segle passat la boxa era un esport de masses al nostre país, i un parell de combats de Paulino Uzcudun i de Josep Gironès, el crack de Gràcia, van omplir fins la bandera l’antic estadi de Montjuic.

Montjuic Uzcudum-Carnera.jpg

Panoràmica de Josep Gaspar el día del combat de boxa entre Uzcudum i Carnera.

Barcelona presentà la seva candidatura a organitzar els Jocs Olímpics de l’any 1936, amb Montjuic com estendard del projecte. Però els desitjats jocs olímpics no arribaren mai, i la ciutat escollida per acollir els Jocs Olímpics de 1936 fou Berlin, la capital del tercer Reich. Adolf Hitler no va tindre cap problema per fer servir els Jocs Olímpics com una eina de propaganda més de la superioritat de la raça ària, tal com ho havia fet Mussolini un parell d’anys abans.

En contrapartida, les organitzacions d’esquerres del país van decidir organitzar uns jocs populars, on prenguessin part tant atletes d’elit com aficionats (cadascú en la seva categoria, és clar). En aquestes olimpíades populars es prestava especial atenció a la dona i a la participació d’atletes de nacions sense estat. Així doncs, n’haurien de prendre part atletes en representació de Catalunya, Euskadi, el Marroc francès, Palestina, les Balears, Alsàcia i fins i tot un equip de jueus vinguts de diferents indrets.

La competició havia de començar el 19 de Juliol de 1936. Havien vingut prop de 20.000 persones entre atletes i espectadors, però el destí va voler que el dia abans de la festa d’inauguració, el 18 de Juliol, un grup de militars protagonitzessin un cop d’estat contra el govern legalment constituït. Molts dels atletes estrangers van decidir allistar-se a les incipients columnes de milicians per combatre al feixisme.

L’estadi de Montjuic va entrar en una fase de decadència, que va arrossegar-se fins arribar al seu zenit la dècada dels anys seixanta. La muntanya de Montjuic es va omplir de barraques fetes pels immigrants arribats d’arreu d’Espanya, i l’estadi fou utilitzat com a vivenda d’algunes d’aquestes famílies.

montjuicanys60.jpg

Montjuic als anys 60, barri de barraques.

L’agonia del vell estadi semblava no tindre fi, i quan semblava que l’estadi hauria de desaparèixer, Barcelona fou escollida pel COI la seu dels XXV Jocs Olímpics de l’era moderna. Barcelona anava a organitzar els jocs de 1992. La vella aspiració de la ciutat comtal va fer-se realitat. Era l’any 1986, i calia treballar de valent per enllestir la ciutat per aquest esdeveniment.

El consistori barceloní va decidir enderrocar l’estadi al complet i aixecar-lo de nou tot salvant l’antiga façana original. Els encarregats de reformar l’estadi foren un equip d’arquitectes catalans (Carles Buxadé, Joan Margarit, Frederic de Correa i Alfons Milà) i l’italià Vittorio Gregotti. Amb la nova remodelació al estadi olímpic hi cabien prop de 57.000 persones.

L’any 1989 es va inaugurar, sota un intens ruixat, el remodelat estadi de Montjuic, amb motiu de la copa del món d’atletisme, que va ser una mena de prova de foc de cara als jocs olímpics de 1992. Aquell campionat mundial d’atletisme es van detectar algunes deficiències del estadi, com ara les famoses goteres de l’estadi olímpic. Els desperfectes van anar sent subsanats, i els accessos al estadi millorats.

Finalment arribà el gran dia per a la muntanya de Montjuic, i en especial per al seu estadi. El 25 de Juliol de 1992 es van inaugurar els XXV Jocs Olímpics de l’era moderna a la ciutat comtal, amb una cerimònia d’inauguració que fou qualificada d’excepcional per part de tots els mitjans de comunicació d’arreu del món. Fins i tot l’expresident del COI, en José Antonio Samaranch, va qualificar els de Barcelona com “els millors jocs de la història”.

La ciutat va donar el millor de si mateixa durant els quinze dies que van durar els jocs, i l’estadi de Montjuic fou un magnífic escenari. Juntament amb el Palau Sant Jordi (obra del japonès Isozaki) i les piscines Bernat Picornell, van formar una anella olímpica de somni que encara avui en dia és referent per a constructors, urbanistes i arquitectes d’arreu del món.

Montjuic - Anillo Olimpico.jpg

L'anella olímpica, avui en dia.

Un cop acabats els Jocs Olímpics de 1992, la ciutat va haver de buscar una nova utilitat pel estadi, de propietat municipal. La primera opció foren els Barcelona Dragons, un antic equip de Futbol Americà amb seu a Barcelona i que jugava els seus partits al Estadi Olímpic, entre els anys 1991 i el 2001. La màxima glòria d’aquest esport a Montjuic arribà el 1997 quan els Barcelona Dragons van imposar-se als Rhein Fire a un Estadi Olímpic ple fins la bandera.

Un altre il·lustre equip barceloní que va utilitzar l’Estadi Olímpic fou el RCD Espanyol de Barcelona, qui el convertí en la seva llar entre els anys 1997 i 2009. El 14 de novembre de 1999 Montjuic es convertí en un espectacular mosaic blanc-i-blau amb motiu de la celebració del centenari del club. Durant aquests anys l’Espanyol viurà una etapa daurada, amb la consecució de dos Copes del Rei i finalista de la UEFA Cup.

L’any 2001 l’Estadi fou rebatejat oficialment com Estadi Olímpic Lluís Companys, en honor al president de la Generalitat republicana que fou afusellat pel règim franquista al veí Castell de Montjuic.

Actualment, l’Estadi es troba en un període de readaptació a les necessitats de la ciutat. Sense grans esdeveniments esportius a l’horitzó, cal buscar noves utilitats per no deixar caure en l’oblit i el desús un altre cop a un dels emblemes de la ciutat.

Aquest mateix estiu han tingut lloc els Campionats Europeus d’Atletisme, que han fet recordar a la ciutat de Barcelona vells moments del màgic 1992. Fins i tot un equip de Rugbi XIII de Perpinyà anomenat Dragons Catalans hi ha jugat un partit de competició oficial. Montjuic ha estat també seu de partits de futbol de les seleccions espanyola i catalana. No en va, la UEFA ha catalogat a l’Estadi Olímpic Lluís Companys com a estadi cinc estrelles (és a dir, entre els millors estadis europeus i que dóna permís per organitzar finals de les competicions europees).També s’hi ha celebrat festes populars infantils, com la Festa dels Súpers, organitzada anualment per Televisió de Catalunya.

Tanmateix,els darrers anys a l’Olímpic de Montjuic s’hi ha celebrat grans concerts de música que han omplert de gom a gom l’Estadi. Artistes com Bon Jovi, Madonna, Coldplay, Rolling Stones o AC/DC hi han celebrat multitudinaris concerts de més de 60.000 persones.

Per últim, en aquests darrers mesos s’ha plantejat la possibilitat que l’Estadi Olímpic de Montjuic sigui una seu de la candidatura conjunta d’Espanya i Portugal de cara a organitzar el mundial de futbol de 2018. Si realment s’acabés concretant aquesta opció, potser l’estadi haurà de reinventar-se de nou. Tant de bo el vell estadi de Montjuic (que per aquelles dates ja tindrà 90 anys) sigui de nou epicentre de l’elit esportiva mundial.

Comparteix

    Comentaris

    • Frederic

      29/09/2010 - 09:00

      Us heu descuidat una cosa que també em sembla històrica: la sonora xiulada al rei Joan Carles el dia de la inauguració dels mundials d’atletisme del 89

    • Ferran

      03/10/2010 - 18:48

      Els anys anteriors al seu enderrocament, l’Estadi era un equipament on tothom qui volgués podia anar a córrer sota pagament de 50 pessetes (0,50 €) a la taquilla. Recordo que el seu interior impressionava per la seva majestuositat, la pista era d’un terra molt fi i les graderies estaven formades per banquetes de fusta. Si algú té fotos des de l’interior de l’antic estadi, seran molt ben rebudes ja que penso, com en el meu cas, formen part d’un record col·lectiu.

    • Ferran Vital

      06/10/2010 - 14:11

      Hola Ferran,

      Al Institut Cartogràfic de Catalunya hi ha algunes fotos aèries del Estadi durant els anys 50-60. Et deixo el link, espero que et sigui d’ajuda:
      http://cartotecadigital.icc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/fotoplanols&CISOPTR=1729&REC=12

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús