Labordeta

En José Antonio Labordeta ha estat un dels polítics més honestos i íntegres que ha conegut la democràcia espanyola. Labordeta ha estat com un oasi al bell mig del Congrés dels Diputats, un home estimat i apreciat per tots els amants de la llibertat i la democràcia (no tant pels diputats del  Partit Popular, qui sovint el ridiculitzaven i menyspreaven de forma flagrant).

En Labordeta va néixer el 1935 a la ciutat de Saragossa en una família de tendència progressista i lliberal. El seu pare era professor de Llatí clàssic i molt aficionat a la poesía, al igual que el seu germà gran, Miguel Labordeta, poeta i professor d’història.

El jove José Antonio Labordeta va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres (un equivalent a l’actual carrera d’Humanitats) a Saragossa, i al 1964 va aprovar les oposicions a professor d’Institut de Secundària, obtenint plaça docent a la ciutat de Terol, concretament al Institut Ibáñez Martín. A Terol es va fer catedràtic d’Institut de l’especialitat d’Història. La seva senyora, Juana de Grandes (neboda del general feixista Agustín Muñoz Grandes, màxim responsable de la División Azul), treballava al mateix institut com a catedràtica de Llatí.

A la ciutat de Terol, a més, en Labordeta va tindre com alumnes al cantautor i poeta Joaquín Carbonell i al incombustible Federico Jiménez Losantos. En Labordeta s’estimava amb tot el cor als seus alumnes, sobretot a aquest parell que us acabo d’esmentar. Cal deixar clar que el senyor Losantos era, en aquells moments, un jove idealista compromès amb les tesis més progressistes, contrari a la dictadura de Franco i proper al comunisme (no en va, en Losantos de jove va estar vinculat al PCE, PSUC i PSA).

L’estància a Terol fou cabdal per l’evolució personal de Labordeta. Contràriament al que es pugui pensar, en aquell moment la llunyana, oblidada i incomunicada ciutat de Terol era en el moment un important centre cultural i intel·lectual. A Terol en Labordeta va conèixer el gran historiador Eloy Fernández Clemente, catedràtic d’Història Econòmica a la Universitat de Saragossa.

Però desprès de la mort de Miguel Labordeta (el germà gran del que hem parlat abans), figura i referent pel nostre personatge, en José Antonio decideix tornar a Saragossa l’any 1970. Però en Labordeta no va abandonar mai Terol ni la seva província, cosa que explica el gran afecte que la gent d’aquelles contrades ha sentit sempre vers en Labordeta.

Un cop retornat a Saragossa, en Labordeta engegà diversos projectes vinculats a l’estima de la seva terra i la lluita per la llibertat, la tolerància i el respecte. El 1972 va fundar, amb el seu amic Eloy Fernández Clemente, la revista Andalán, un referent de l’aragonesisme progressista i democràtic.

En Labordeta es considerava a si mateix un escriptor, molt més que no pas cantautor, ja que per a ell, les seves cançons no eren més que els seus escrits i poemes recitats. L’afició i l’amor per les lletres ja li venia de casa, i si bé en uns inicis (anys 50-60) els seus escrits estàn molt influenciats pels del seu germà Miguel, a partir de 1971 i el seu llibre Cantar y Callar, la seva poesia assoleix l’etapa de maduresa. L’obra cabdal del Labordeta poeta fou, al parer de la majoria d’estudiosos i especialistes, l’obra Diario de un Náufrago.

Com a cantautor, en Labordeta començà a forjar-se a mitjans dels anys 70. A les seves cançons (sovint versions dels seus propis poemes) en Labordeta utilitza una temàtica constant: la seva terra, l’Aragó i la llibertat.

A l’any 1976 en Labordeta va crear, entre altres, el Partido Socialista de Aragón (PSA), de tendència federalista i socialitzant. El mateix Losantos estava afiliat a aquest partit, així com en Labordeta, però aquest partit mai arribà a ser un partit de masses, si no un partit de les elits intel·lectuals i del naixent nacionalisme aragonès progressista. Aquest partit va desarticular-se al any 1983.

Als anys 90 en Labordeta es va fer molt famós gràcies al seu programa televisiu “Un país en la mochila”, que es va emetre una pila d’anys per TVE i va tindre uns resultats d’audiència molt notables.

Va ser escollit diputat al Congrés dels Diputats pel partit Chunta Aragonesista, hereva política del PSA, entre els anys 2000 i 2008. Prèviament havia estat senador pel grup Esquerra Unida.

Durant els seus anys al Congrés dels Diputats, en Labordeta es va significar contra el transvasament de l’Ebre i contra la guerra d’Irak. De fet, l’any 2003 en Labordeta, increpat i insultat per diputats del Partit Popular durant la seva intervenció al hemicicle va enviar a la merda (literalment) a tot el grup Popular del Congrés. Prèviament els havia recriminat que la raó dels insults vers la seva persona no eren més que la conseqüència de voler callar la veu d’aquells represaliats i torturats durant la dictadura franquista. L’episodi marca i il·lustra l’agitació política i l’espiral de violència dialèctica (i en ocasions física) del país durant els darrers anys del govern de José María Aznar.

L’any 2006 se li va diagnosticar un càncer de pròstata, que el va mantenir en lluita durant quatre llargs anys, en els quals mai va perdre les ganes d’escriure. De fet, va escriure poemes al seu blog personal els darrers tres anys. Podeu visitar el seu blog personal si punxeu aquesta adreça: http://zaragozame.com/labordeta/

Amb l’adéu de Labordeta diem adéu a tot un senyor, un intel·lectual preocupat per la seva gent, per la seva terra. Un exemple d’integritat moral, de lluita i de respecte. Un professor d’història que es preocupava pels seus alumnes, als que estimava amb tot el cor (tal com afirmen la totalitat dels seus alumnes al llarg dels anys). Un poeta i cantautor amb una sensibilitat especial. Un polític que entenia el seu ofici per a donar un servei al ciutadà, per construir un futur millor. Un aragonès que va estimar la seva terra i va lluitar per defensar-la. Un home entranyable, d’aquells que tota societat desitja tindre, però que ens ha deixat, als 75 anys d’edat. Et trobarem a faltar, José Antonio. Has estat un model i un exemple. Descansa en pau.

Labordeta.jpg

Comparteix

    Comentaris

    • viti

      21/09/2010 - 00:20

      Estic d’acord amb tú, un gran polític y una gran persona. Felicitats per aquest bon article!

    • Tweets that mention Labordeta – Sapiens.cat — Topsy.com

      21/09/2010 - 14:11

      […] This post was mentioned on Twitter by xavier boix, evarod, Sérgio Mendes, Memorial Democràtic, Sapiens.cat and others. Sapiens.cat said: A 'Històries d'un món real' retem homenatge a José Antonio Labordeta: descobreix detalls que potser no coneixes! http://ow.ly/2HnHU […]

    • Amaiur

      13/10/2010 - 12:47

      Un senyor que te la valentia de pronuncia aquesta frase al Congrés es que ha d’estar fins als …….. i mereix tots els meus respectes .

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús