Nikola Tesla

La figura de Nikola Tesla és una de les figures més desconegudes, ignorades, incompreses i maltractades per la història de la ciència. Un  personatge sempre a l’ombra de Thomas Edison (a qui erròniament se li atribueix l’ invenció de la bombeta). He de reconèixer que jo mateix sabia ben poc d’aquest personatge fins que un amic em va parlar de la seva història.

Des d’un començament la figura de Tesla em va captivar. Un geni, creador de la corrent elèctrica alterna (per als profans de lletres, com jo, només cal dir que si avui dia tenim endolls a casa és gràcies a aquest senyor).

Tesla va néixer a mitjans del segle XIX a l’Imperi Austrohongarès, a una població situada a l’actual Croàcia. De jove va treballar per les companyies elèctriques de Thomas Edison a les ciutats de Budapest i de Paris. Aviat es va fer palès l’enorme talent de Tesla, que a Paris va iniciar la teoria de la corrent alterna, i el senyor Edison va cridar-lo per a treballar als Estats Units.

tesla.jpg

Nikola Tesla a la seva joventut

Entre Edison i Tesla van perfeccionar la bombeta incandescent, fins el punt d’aconseguir fabricar-ne una que va generar llum durant 48 hores seguides al 1879.

Però treballar amb Thomas Edison no era massa fàcil. Les divergències aviat es van fer insalvables, sobretot sobre la necessitat de fer servir el corrent continu o el corrent altern, inventat per Tesla. Així les coses, Nikola Tesla va abandonar l’Edison Electric (desprès General Electric, empresa propietat de Thomas Edison) al any 1886 i va fundar la seva pròpia companyia, sota el mecenatge del magnat George Westinghouse. La nova companyia portarà el nom de Westinghouse Electronic Corporation, i encara avui en dia existeix, tot i que al 2006 la va comprar la japonesa Toshiba.

La rivalitat entre les companyies de Tesla i Edison va arribar a ser coneguda com “la guerra dels corrents”, que s’allargà uns quants anys. La superioritat del corrent altern de Tesla enfront el corrent continu convencional defensat per Edison rau en la possibilitat de transportar l’electricitat a grans distàncies amb un voltatge baix per desprès modificar aquest voltatge gràcies als transformadors elèctrics.

Aquest sistema, que és l’usual avui en dia, va horroritzar a bona part de l’opinió pública americana del moment, ja que sota els efectes de la propaganda d Thomas Edison, veia en aquest sistema un alt grau de perillositat. De fet, per intentar demostrar l’ ineficàcia del invent de Tesla, Edison va inventar la cadira elèctrica utilitzant corrent alterna. Però Tesla va contraatacar de forma ràpida: va descarregar-se a si mateix una càrrega de corrent altern que va travessar el seu propi cos sense causar-li cap dany. Malgrat la derrota intel·lectual, Edison va treure profit de la polèmica al patentar la cadira elèctrica com a mètode d’execució.

A les darreries del segle XIX el corrent altern de Tesla havia vençut la “guerra dels corrents” i es va imposar arreu del món com a mètode segur i barat per a  distrubuïr l’energia elèctrica. El 1893 en Tesla va aconseguir enviar l’energia elèctrica a distància sense utilitzar cables, construint el primer radio-transmissor, avançant-se a Marconi (injustament considerat l’inventor de la ràdio). També va ser el primer en crear el primer aparell a control remot de la història, el Teleautòmata, malgrat que gairebé ningú el va creure en el seu moment.

La prodigiosa ment de Tesla encara va elaborar les bases del que actualment coneixem com a radar, és a dir, la reflexió d’ones elèctriques contra determinats materials, i el gran projecte inacabat del geni: la bobina Tesla.

La bobina Tesla és un projecte per a generar corrent elèctric de forma artificial, i transportar aquesta energia elèctrica mitjançant descàrregues elèctriques que arriben a molts metres de distància, sense necessitat de fils o cables. D’aquesta manera, Tesla volia democratitzar l’ús de l’energia elèctrica per a tothom, de forma gratuïta. Aquest projecte, però atempta contra els principis de l’economia de mercat (us imagineu poder disposar d’electricitat de forma gratuïta i universal, sense cables?).

Per perfeccionar la seva idea de generar electricitat i distribuir-la de forma gratuïta i universal, en Tesla va construir la torre Wardenclyffe. Aquesta torre volia aprofitar els moviments sísmics i elèctrics produïts al interior de la terra per a distribuir-la arreu del món amb un seguit de torres elèctriques situades a diversos llocs estratègics. Però l’imaginari popular va creure que Tesla estava intentant crear una espècie de “raig de la mort” per a destruir ciutats senceres. El 1915 aquesta torre fou destruïda, ja que es considerava que podia servir de far pels submarins alemanys durant la primera guerra mundial. Fins i tot als còmics en Superman havia de lluitar contra un científic boig anomenat Tesla que volia destruir Nova York amb el seu raig de la mort!

Torre-de-Tesla-3.jpg

La torre Wardenclyffe, dissenyada per Tesla

El 1915 se li va concedir un més que merescut premi Nobel de física, tot i que l’hagué de compartir amb el seu gran rival, Thomas Edison. Més enllà dels premis i reconeixements, Tesla era un geni avançat al seu temps, del que es deia que dormia poc més de tres hores al dia, que sovint menjava poc i a deshora i amb poca capacitat de sociabilització.

Sociable o no, Tesla fou una ment brillant, que inventà un munt d’aplicacions i objectes que utilitzem avui en dia, des de la ràdio fins als fluorescents, passant per la bombeta o el control remot. A més, era un idealista que creia que l’electricitat havia de ser patrimoni comú, públic, universal i gratuït per a tota la humanitat, un concepte amb molt poc arrelament als Estats Units.

La genialitat i la particularitat de Tesla queda patent en la seva forma de treballar. En Tesla no feia plànols ni croquis dels seus invents, ja que era capaç de visualitzar-ho tot a la seva ment.

Sembla que a mesura que envellia, en Tesla s’anava convertint en una persona més excèntrica, solitària i arruïnada, que va convertir-se en una ombra de sí mateix. Per exemple, va proposar il·luminar el desert del Sàhara per a que els extraterrestres tinguessin constància que la terra estava habitada per éssers intel·ligents.

En Nikola Tesla va morir l’any 1943, als 86 anys, a la ciutat de Nova York, sol i arruïnat. Un final indigne per al pare de la tecnologia inalàmbrica, sense fils, de la que gaudim avui en dia. Per a un home que va prioritzar la recerca científica a l’enriquiment personal. Potser per això en Tesla no ocupa el lloc que es mereix als llibres d’història de la ciència, postergat per Edison o Marconi, però que desperta la simpatia de milions de persones arreu del món, que encara assisteixen, incrèduls, a com les teories desenvolupades per Tesla tenen vigència avui en dia, més d’un segle desprès.

Comparteix

    Comentaris

    • Amaiur

      13/10/2010 - 13:10

      Quantes històries robades !!!!!!! a les persones que pensen i viuen diferent sempre se les margina i evidentment al final acaben sent uns excèntrics, com poden conviure en un món de mediocritats, ments estretes i un egoisme inabastable?. El cas que aquest nom em sonava quina pena que fora pel Superman (suposo) !!! Gràcies per la teva informació.

    • Sisco

      18/10/2010 - 11:01

      Son aquestes autoritats que hauriem pogut camvia el rumb de l’humanitat, ni no haguessin estat marginades, per uns interessos globalitzats. Ara amb l’entrada de les noves energies sostenibles i els canvis de mentalitat humana, tot això proliferarà, encara que una mica tard, podrem salvar el món i a les futures generacions que han de cohabitar en ell.

    • mariana

      29/11/2012 - 09:47

      cmo murio??

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús