El carrer Ramelleres

El carrer Ramelleres és un dels carrers més importants del nord del Raval de la ciutat de Barcelona. I no ho dic per que en aquest estret carrer va néixer el meu pare (cosa que també influeix, és clar) a l’escala coneguda com l’ escala gran, que encara avui existeix. De fet, la principal font per a realitzar aquest post és la memòria oral de les històries del seu carrer que em va explicar el meu pare, qui a la seva volta les havia escoltat del meu avi. Però tornem al carrer Ramelleres. Aquest carrer comunica el carrer Tallers amb la plaça Bonsuccés, baixant cap al mar, i transcorre paral·lel a les Rambles. P9130007.JPG

I seran les Rambles les causants del nom d’aquest carrer. De Rambles, n’hi ha diverses, no només una. Així doncs, baixant de plaça Catalunya cap a Colom, passarem per diverses Rambles, trams de la famosa via urbana barcelonina:  existeix la Rambla de Canaletes (dita així per la famosa font), la Rambla dels Estudiants (per ser el lloc on s’allotjaven els estudiants a l’edat mitja i l’antiga seu de la Universitat de Barcelona), la Rambla de les flors (que tot seguit veurem) la Rambla dels Caputxins (anomenada així pel convent que hi havia, de l’orde dels caputxins) i la Rambla de Santa Mònica (on hi ha la parròquia de Santa Mònica, a tocar del port).

Doncs bé, com el seu nom indica, a la Rambla de les flors s’hi venien flors. Era una activitat econòmica que s’hi venia desenvolupant, de forma documentada des de la baixa edat mitja. Al segle XVI la venda de flors en aquest tros de les Rambles ja s’havia institucionalitzat. De fet, era l’únic lloc de Barcelona on s’hi venien. Cap altre indret tenia, al segle XIX, permís per a vendre-hi flors. Aquest tram monopolitzava el negoci de les flors, un sector tradicionalment potent i que movia importants capitals humans i financers.

La burgesia barcelonina, durant el final del segle XVIII i el primer terç del XIX, es passejava amb els seus carros per les Rambles, i sovint els senyors compraven un ramell de flors a les seves senyores, mares, germanes, filles, estimades o amistançades.

Amb el temps, a les senyores i senyoretes que es dedicaven a la venda d’aquests ramells de flors se les anomenà ramelleres. I com la majoria d’elles vivia en un carrer molt estret, situat entre el carrer Tallers i la plaça Bonsuccés, la cultura popular anomenà a aquest carrer com el carrer de les Ramelleres.

P9130017.JPG

Façana de la maternitat (S.XIV)

Més enllà d’aquesta bonica història, el carrer és famós arreu de Barcelona per què hi havia la Casa de la Maternitat, depenent de la Casa de la Misericòrdia, fundada al darrer terç del segle XIV, i que actualment acull a part de les oficines de la seu de districte de Ciutat Vella. En aquest espai s’hi abandonaven els nens orfes de Barcelona i rodalia, fills il·legítims o bé fruit d’embarassos no desitjats. Els nens eren abandonats en un torn de forma anònima, i les mares que els abandonaven podien fer una almoina o donació a les monges de la Casa mitjançant una petita obertura destinada a fer els donatius per la cura i manutenció dels infants.

P9130015.JPG

Torn on s'abandonaven els infants a la maternitat. A dalt a l'esquerra hi ha un lloc per l'almoïna.

Una mica més avall, trobem l’antic convent del Bonsuccés, ocupat pels germans de l’Ordre dels Servents de Maria (coneguts com servites), construït al llarg del segle XVII i que fou abandonat al 1836, fruit de la desamortització de Mendizábal. Avui dia aquest edifici és la seu oficial del districte de Ciutat Vella. Al costat, la plaça del Bonsuccés, avui plena de terrasses de bars i botigues, però en un passat no massa llunyà, fa mig segle, quan el meu pare era petit, s’hi disputaven grans partits de futbol entre la mainada del barri (cosa impensable avui dia, ja que està prohibit jugar-hi a pilota).

P9130030.JPG

L'actual plaça del Bonsuccés

Davant de la casa de la Maternitat i de l’antic convent del Bonsuccés s’obre una espaiosa plaça, batejada com plaça Vicenç Martorell. Aquesta plaça és “artificial”, és a dir, oberta fa relativament pocs anys. Abans de la guerra, en el tros de carrer on avui s’obre la plaça, el pas era ben estret: gairebé no hi podia passar un cotxe gran ni un camió. El meu pare m’explicava que si estiraves els braços, gairebé podies tocar les parets de les cases situades a banda i banda del carrer (i això que el meu pare, en aquell moment, no era més que un vailet).

P9130025.JPG

L' "artificial" plaça de Vicenç Martorell

Però durant els bombardejos de Barcelona al llarg de la guerra civil (1936-39), uns projectils van impactar amb els edificis adossats a l’antic convent del Bonsuccés, destruint-ne bona part i deixant-los inservibles. Un incendi va acabar d’enderrocar els edificis d’aquest cantó del carrer, i el propi convent del Bonsuccés se’n salvà de miracle. Molts veïns del barri van atribuir-ho a la intervenció divina. L’ajuntament franquista decidí obrir un espai públic al buit provocat per les bombes, i així va néixer l’actual plaça de Vicenç Martorell, que té poc més de 50 anys d’antiguitat.

P9130001.JPG

La façana de la facultat de la UB pel carrer Ramelleres

Però quin era l’objectiu de les bombes feixistes sobre el carrer Ramelleres? La resposta és ben fàcil: a l’espai que actualment ocupa la facultat de Geografia i Història del Raval de la Universitat de Barcelona (UB), entre els carrers Montalegre i Ramelleres hi havia l’ Energía Elèctrica de Catalunya (l’actual FECSA), la principal font de subministrament elèctric de la ciutat de Barcelona. L’aviació alemanya i italiana volia destruir l’Energía Elèctrica de Catalunya(actual FECSA) per deixar a les fosques la ciutat de Barcelona i tractar de paralitzar el teixit industrial i productiu de Barcelona. Malgrat els nombrosos intents, que van canviar la fisonomia del carrer Ramelleres per sempre més amb l’obertura involuntària de l’actual plaça de Vicenç Martorell, les forces feixistes no van aconseguir destruir-la.

La FECSA romandrà oberta i en funcionament durant un piló d’anys: es va fer famosa pels continus talls elèctrics durant la postguerra. Però el temps la va deixar obsoleta, i en una bonica metàfora del propi carrer de les Ramelleres, deixà de produir energia elèctrica i força de treball per produir coneixement, cultura i investigació a les aules de la UB.

Comparteix

    Comentaris

    • viti

      21/09/2010 - 00:11

      Felicitats Ferran, estàs fent una gran tasca. Estic enganxat al teu Blog!!!

    • Eva

      26/09/2010 - 20:22

      M’ha encantat l’entrada! La de vegades que he passat per aquest carrer anant a la Facultat i no m’havia fixat mai en el seu nom… Molt interessant!

    • Ferran Vital

      27/09/2010 - 00:19

      Moltes gràcies, Eva! M’alegro que t’hagi agradat!

    • Amaiur

      13/10/2010 - 13:27

      Avui desprès d’un llarg parèntesi m’estic posant al dia de les teves entrades, aquesta ha sigut una agradable sorpresa, conec tots aquest carres de passar però no conec el seu passat .M’agrada molt la història propera i jo com Viti també estic enganxada de fa temps al teu bolg .

    • Ferran Vital

      13/10/2010 - 16:41

      Moltes gràcies pels vostres ànims, Amaiur i Viti! Amb lectors així un es motiva molt més fàcilment per escriure una miqueta!! Gràcies pels suports rebuts, celebro molt que us agradin i espero que els propers escrits us entretinguin una estona!Tinc en ment escriure d’alguns carrers barcelonins famosos, així com de pobles i ciutats d’arreu. Fins molt aviat,

      Ferran Vital

    • al

      26/02/2013 - 02:21

      me ha gustado mucho saber la historia de esta calle
      pense q el nombre iba por otros derroteros.

    • miguel angel valero

      03/04/2014 - 11:44

      Un conte meravellós, segueix explicant aquestes meravelloses històries que no fan més que envellir la nostra vida de barcelonins, fent-nos dormir sent conscients del nostre ric passat. Bona feina company!!,

      I si són del centre més meravelloses i antigues encara!.

    • Carme Gràcia Vendrell

      05/08/2015 - 14:09

      La fotografia del carrer de les Ramelleres que dius correspon a l´entrada a la maternitat, no és d´aquí. Correspon a l´entrada del Col.legi de la plaça dels Àngels, que amb la remodelació de la plaça va anar a terra part del col.legi i del qual van salvar l´entrada. Posteriorment la van posar al carrer de les Ramelleres.Hi ha fotografies testimonials d´aquest fet.

    • Carme Gràcia Vendrell

      05/08/2015 - 14:47

      Jo diria que de Rambla només n´hi ha una, el que passa és que li van possar diversos noms segons el tram. Jo, que ara tinc 70 anys, no havia sentit mai parlar de les Rambles, sinó la Rambla. És de fa relativament poc que l´han pluralitzat.
      Sóc del barri del raval i enca hi visc.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús