Supermarine Spitfire

Al llarg de la història, les nacions han buscat símbols heroics de la resistència i supervivència de tot un poble en moments bèl·lics complicats. Exemples d’això poden ser Joana d’Arc pels francesos o Agustina d’Aragó per als aragonesos.

Però en poques ocasions trobem una màquina, un artefacte que suposi un símbol per a tot un poble. En aquest cas es tracta del Supermarine Siptfire (escup foc), l’avió de guerra britànic més popular de tots els temps.

spitfire.jpg

El Supermarine Spitfire en ple vol

Ens trobem a mitjan 1940, als inicis de la segona guerra mundial. França ha caigut en poques setmanes davant les forces armades alemanyes, i els soldats britànics i les restes de les tropes franceses van retirar-se del continent de forma vergonyosa a Dunkerke.

Vençuda França, Hitler va centrar els seus esforços en la invasió de la Gran Bretanya, en una operació que els alts comandaments alemanys van batejar com “Operació Lleó Marí.  Aquesta operació consistia en tres fases: la primera, el domini aeri sobre els cels anglesos, la segona, el control marítim de les aigües britàniques, i per últim, el desembarcament amb tropes terrestres per culminar l’invasió al Regne Unit. Mai el govern britànic va sentir tanta por a una invasió estrangera des dels temps de la batalla de Hastings (al segle XI), que suposà l’invasió normanda a les illes britàniques. Anglaterra estava sola davant les forces de l’eix (Estats Units encara no havien entrat en la guerra). L’executiu britànic va decretar la guerra a ultrança contra el totalitarisme alemany.

Les operacions militars s’iniciaren a l’estiu de 1940, quan la Luftwaffe (força aèria alemanya) va mobilitzar a les costes de la França ocupada, Bèlgica i Holanda fins a 2200 aparells aeris, entre els que es trobaven els temibles bombarders Stuka, els Junkers-88 o els lleugers Messermitch Bf-109. per la seva banda, les forces aèries britàniques, conegudes com a RAF (Royal Air Force), contaven amb poc més de 600 aparells, entre els que destacava un nou caça que esdevingué el símbol de la resistència obstinada del govern de Churchill, el Supermarine Spitfire. Era l’inici de la batalla d’Anglaterra, que es desenvolupà bàsicament per l’aire.

Malgrat la por existent en l’executiu britànic, els alts comandaments de l’exèrcit i la població civil, els alemanys mai van poder culminar ni la primera fase de l’operació Lleó Marí, gràcies als enormes esforços dels pilots de la RAF, que van castigar durament als pilots de la Luftwaffe alemanya, fins al punt de neutralitzar els temibles Messermitch i desgastar als bombarders alemanys fins l’extenuació. La Luftwaffe mai va aconseguir la supremacia aèria. “Mai tants han degut tant a tants pocs”, va afirmar el premier Churchill al referir-se a la batalla d’Anglaterra.

El Supermarine Spitfire es va distingir als cels anglesos per la seva eficiència, la seva maniobrabilitat, la seva rapidesa i la seva extraordinària potència de foc, però també per l’elegància de la seva silueta, que va captivar als pilots aliats i als pilots enemics. Tanta era la por i el respecte que provocaven els Spitfire entre els seus enemics, que els avions de l’eix giraven cua al distingir els Spitfire al horitzó.

RAF.jpg

El logo de la RAF

Però el full de servei del Spitfire no acaba amb la batalla d’Anglaterra. L’aparell estrella de la RAF va tindre un paper cabdal en la campanya de Sicília (1943) i al desembarcament aliat a Normandía, al 1944. Els darrers Spitfire van estar actius fins la dècada de 1950, quan els avions a propulsió van jubilar als antics aparells de la segona guerra mundial.

Malgrat tot, el Supermarine Spitfire va continuar al imaginari col·lectiu britànic fins a convertir-se en una icona de la victòria britànica a la segona guerra mundial, i convertir-se en objecte de desig dels col·leccionistes aeris d’arreu del món. Tant és així, que encara avui molts particulars fan volar els seus Spitfire en les diverses concentracions aèries que es celebren per recordar la victòria a la segona guerra mundial. És el Supermarine Spitfire, més que un avió, el símbol de la resistència de tot un poble.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús