El parc d’atraccions del Tibidabo és el parc d’atraccions i oci més antic del estat espanyol, i el segon parc més antic d’Europa.

El parc d’atraccions del Tibidabo fou fundat l’any 1901 com a un projecte integrant del procés d’urbanització de la muntanya del Tibidabo sota el patrocini del senyor Salvador Andreu, el farmacèutic barceloní  fundador dels Laboratoris del Doctor Andreu, empresa que encara avui existeix. El senyor Andreu va promoure la creació del parc d’atraccions, però també fou el responsable de la construcció del Funicular i del Tramvia Blau.

De seguida s’urbanitzà la falda de la muntanya del Tibidabo, convertint-se en una zona residencial de la classe alta de Barcelona. La burgesia catalana invertí en grans cases i torres modernistes, que van donar al parc el seu característic tarannà senyorial.

El parc del Tibidabo cap inicis del segle XX

Als inics del segle XX el parc no era més que un mirador i uns quants gronxadors i diversos jocs infantils, però la popularitat del parc i les excel·lents panoràmiques de la ciutat comtal van propiciar el creixement del parc amb noves i modernes atraccions. En aquest context, als anys 20 del segle passat es va inaugurar l’avió del Tibidabo, que va esdevenir el símbol per antonomàsia del parc. Durant els anys 30 i 40 el parc va créixer amb la construcció de l’Atalaia, el Panoràmic…

Però al llarg de la segona meitat del segle XX el parc d’atraccions del Tibidabo va entrar en una lenta i progressiva decadència que va comportar l’allunyament del parc respecte la ciutat de Barcelona. Els barcelonins van donar-li l’esquena al parc d’atraccions, que havia esdevingut gris i antiquat.

Molts empresaris van invertir en la regeneració del parc, però o bé les aportacions de capital eren insuficients o bé la gestió dels recursos va ser molt dolenta. De fet, empresaris com Javier de la Rosa van invertir en el parc d’atraccions, però el parc d’atraccions gairebé sempre resultava deficitari

L’any 2000 l’Ajuntament de Barcelona assumeix la titularitat del parc, amb l’idea de regenerar-lo i fer-lo un element cabdal en l’oferta d’oci i turisme de la capital catalana. De fet, sota el patrocini municipal es van millorar les atraccions i se’n van crear de noves,  es milloraren les infraestructures, es potencià i facilità l’accessibilitat, i el parc va començar a obtindre beneficis a l’any 2006.

Però l’accident mortal de fa uns dies (el primer accident greu de la seva centenària història) ha ferit molt greument, qui sap si de forma definitiva, a la reputació del parc d’atraccions del Tibidabo. Evidentment, un parc de la categoria del Tibidabo, on molts de nosaltres hem gaudit de petits i hem portat als nostres fills, no pot permetre que les seves instal·lacions presentin el més mínim dubte de seguretat als seus ciutadans. Molts barcelonins es senten una mica traïts i decebuts amb les mesures de seguretat existents al parc.

Si els darrers anys del segle XX van veure desaparèixer l’altre parc temàtic de Barcelona, el parc d’atraccions de Montjuic, qui sap si el parc de la muntanya màgica podrà sobreposar-se a la pitjor catàstrofe de la seva història. Tant de bo la muntanya màgica es torni a omplir dels somriures de la canalla, i mai més s’hi hagin de tornar a veure les llàgrimes provocades per les escenes dramàtiques que a tots ens han afectat.