Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia és el referent pedagògic de la Catalunya del segle XXI, tot un segle desprès de la seva injusta mort.

Ferrer i Guàrdia fou un pedagog avançat al seu temps, sovint incomprès, i que va obrir el camí cap la innovació pedagògica a Catalunya.

En Ferrer i Guàrdia va apostar per una educació laica, mixta, democràtica, on l’educació es portés a terme des d’una comunicació bidireccional (alumne-professor, professor-alumne), sempre des d’uns principis ètics i de respecte als altres i al món que ens envolta.

Aquestes noves tècniques pedagògiques englobades genèricament sota el nom d’ Escola Moderna o Escola Nova, basades en l’aprenentatge actiu dels alumnes, xocaven frontalment amb les institucions educatives del darrer terç del segle XIX, que eren bàsicament dependents de l’Església Catòlica, que tenia el monopoli educatiu del estat, amb ordres com ara els Jesuïtes.

Els mètodes innovadors de Ferrer i Guàrdia no foren gaire ben acceptats pels sectors conservadors de la societat d’inicis del segle XX, que apostaven per una educació basada en una disciplina de ferro (sovint amb l’ús de la violència com a recurs docent) ni entre les autoritats del moment, que veien amb recel unes propostes que sovint qualificaven com “àcrates” o subversives.

Francesc Ferrer i Guàrdia viatjava amb regularitat als principals focus culturals europeus del moment, tals com Londres, París, Viena o Berlín. Mantenia contacte amb els principals pedagogs europeus del moment, especialment a França, ja que a finals del segle XIX i inicis del XX en Ferrer i Guàrdia era un dels principals pedagogs europeus del moment, dels més respectats i ben considerats.

Iniciativa seva fou la creació de la xarxa d’escoles lliures, com ara l’Escola del Mar, i tingué nombrosos seguidors com Alexandre Galí o Pau Vila, tots ells inspirats en els principis de l’aprenentatge actiu i en la dinamització pedagògica d’en Ferrer i Guàrdia.

Però l’activitat social, cultural i pedagògica de Ferrer i Guàrdia van fer-li guanyar-se nombrosos enemics. Les seves idees, properes al idealisme llibertari, així com la seva adscripció a la Maçoneria van sentenciar-lo com a “subjecte perillós i sospitós” pel govern espanyol.

francesc ferrer i guardia.jpg

Ferrer i Guàrdia

En aquestes condicions, el final tràgic d’en Ferrer i Guàrdia era previsible. L’estat i les forces fàctiques d’Espanya van aprofitar la més mínima ocasió per desfer-se d’aquest incòmode subjecte.

Durant la Setmana Tràgica (1909) es van cometre bogeries i excessos, i les autoritats van veure en Ferrer i Guàrdia un cap de turc perfecte: s’eliminava una figura non grata al règim i a un possible element subversiu, alhora que s’enviava un missatge ben clar als sectors progressistes i llibertaris, a tots aquells que creien en un altre model educatiu per reformar la societat.

Ferrer i Guàrdia fou arrestat com a instigador de la Setmana Tràgica i condemnat a mort al castell de Montjuïc. Però el més sagnant del cas fou que en Ferrer i Guàrdia no estava a Barcelona durant els fets de la Setmana Tràgica, si no a París, en un congrés pedagògic. Els tribunals van fer oïdes sordes i van condemnar a Ferrer i Guàrdia a ser afusellat.

Aquesta injustícia criminal comesa pels poders fàctics espanyols (burgesia, aristocràcia terratinent, església i militars) va causar un gran escàndol internacional. Arreu d’Europa es va engegar una campanya de protesta contra el govern espanyol, llavors encapçalat pel conservador Antoni Maura, que sota l’eslògan “Maura no! Maura dimissió!” va pressionar al govern fins que el govern de Maura va haver de dimitir al complet.

Al caure el govern de Maura es va trencar el pacte del Pardo o el repartiment pacífic del poder entre els partits Liberal i Conservador. El sistema de la Restauració, ideat per Cànovas tres dècades abans, feia aigües per tot arreu.

Avui en dia la petjada de Ferrer i Guàrdia és present al nostre sistema educatiu. A inicis del segle XXI les escoles i instituts de Catalunya han fet seu el programa de l’Escola Moderna, i en Ferrer i Guàrdia s’ha convertit en un referent docent i un màrtir per a tots aquells que defensen l’educació com eina per forjar ciutadans cívics, responsables i amb una consciència democràtica i social, malgrat que des de l’arribada de l’actual Conseller d’Educació, el senyor Ernest Maragall, s’ha produït un important recés educatiu. Però l’escola moderna, el llegat de Ferrer i Guàrdia, és molt gran, i continuarà guiant a la societat catalana per a que, mitjançant l’educació, la nostra societat esdevingui més justa, solidària, plural i democràtica que mai.

Comparteix

    Comentaris

    • amaiur

      07/07/2010 - 19:27

      Al 1980,data de la meva arribada a Barcelona, vaig matricular al meu fill de 5 anys a una escola nomenada Activa o del CEPEP (?) llavors vaig fer un descubriment extraordinari per mi i per ell. Sempre he pensat que seguien un model educatiu heredat de la república, va ser Ferrer i Guàrdia el referent pedagògic d’aquestas escolas?
      Quand sortia de Catalunya i explicaba com estudiaba i s’educaba el meu fill em consideraban com una mare boja i desaprensiva ja que no feia servir llibres de text i el deixaven pensar per si mateix.
      Gràcies per la teva informació és tranquil.litzador conèixer l’origen d’una decisió com aquesta

    • Ferran Vital

      07/07/2010 - 19:53

      La resposta és si!! L’escola activa és una invenció d’en Ferrer i Guàrdia, i desprès de la seva injusta execució diversos pedagogs catalans van agafar-li el relleu: Pau Vila, Rosa Sensat, Alexandre Galí…

      L’evolució educativa d’innovació docent va donar uns resultats IMPRESIONANTS durant la segona rpública, amb la creació de nous Instituts municipals, amb una metodologia moderna on interactuar els alumnes i els professors. Aquesta evolució es va trencar amb el Franquisme. Durant la transició i fins avui en dia s’ha recuperat part del projecte d’innovació didàctica a Catalunya (molt més que a altres comunitats autònomes!).

      Com molt bé dius, aquest model educatiu crea un cert rebuig. Sembla que sense llibre de text i disciplina autoritària l’escola no és seriosa, oi? És la trista herència de l’educació catòlica intransigent! Avui en dia l’educació és més un negoci que no pas un servei, i les escoles semblen més aviat empreses que no pas centres docents i de transmissió del saber i la cultura!

      Felicitats per la valentia de portar els fills a una escola moderna en una data tant complicada com els inicis dels anys 80. Segurament han adquirit uns valors cívics i morals molt valuosos que els han fet molt servei al llarg de a seva vida!

    • pere

      09/07/2010 - 08:24

      Gran article. A parit d’ara ja no només aprenem coses amb la revista sinó també amb el web. Gràcies Sàpiens

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús