Arxiu del dimecres, 7/07/2010

Francesc Ferrer i Guàrdia

dimecres, 7/07/2010

Francesc Ferrer i Guàrdia és el referent pedagògic de la Catalunya del segle XXI, tot un segle desprès de la seva injusta mort.

Ferrer i Guàrdia fou un pedagog avançat al seu temps, sovint incomprès, i que va obrir el camí cap la innovació pedagògica a Catalunya.

En Ferrer i Guàrdia va apostar per una educació laica, mixta, democràtica, on l’educació es portés a terme des d’una comunicació bidireccional (alumne-professor, professor-alumne), sempre des d’uns principis ètics i de respecte als altres i al món que ens envolta.

Aquestes noves tècniques pedagògiques englobades genèricament sota el nom d’ Escola Moderna o Escola Nova, basades en l’aprenentatge actiu dels alumnes, xocaven frontalment amb les institucions educatives del darrer terç del segle XIX, que eren bàsicament dependents de l’Església Catòlica, que tenia el monopoli educatiu del estat, amb ordres com ara els Jesuïtes.

Els mètodes innovadors de Ferrer i Guàrdia no foren gaire ben acceptats pels sectors conservadors de la societat d’inicis del segle XX, que apostaven per una educació basada en una disciplina de ferro (sovint amb l’ús de la violència com a recurs docent) ni entre les autoritats del moment, que veien amb recel unes propostes que sovint qualificaven com “àcrates” o subversives.

Francesc Ferrer i Guàrdia viatjava amb regularitat als principals focus culturals europeus del moment, tals com Londres, París, Viena o Berlín. Mantenia contacte amb els principals pedagogs europeus del moment, especialment a França, ja que a finals del segle XIX i inicis del XX en Ferrer i Guàrdia era un dels principals pedagogs europeus del moment, dels més respectats i ben considerats.

Iniciativa seva fou la creació de la xarxa d’escoles lliures, com ara l’Escola del Mar, i tingué nombrosos seguidors com Alexandre Galí o Pau Vila, tots ells inspirats en els principis de l’aprenentatge actiu i en la dinamització pedagògica d’en Ferrer i Guàrdia.

Però l’activitat social, cultural i pedagògica de Ferrer i Guàrdia van fer-li guanyar-se nombrosos enemics. Les seves idees, properes al idealisme llibertari, així com la seva adscripció a la Maçoneria van sentenciar-lo com a “subjecte perillós i sospitós” pel govern espanyol.

francesc ferrer i guardia.jpg

Ferrer i Guàrdia

En aquestes condicions, el final tràgic d’en Ferrer i Guàrdia era previsible. L’estat i les forces fàctiques d’Espanya van aprofitar la més mínima ocasió per desfer-se d’aquest incòmode subjecte.

Durant la Setmana Tràgica (1909) es van cometre bogeries i excessos, i les autoritats van veure en Ferrer i Guàrdia un cap de turc perfecte: s’eliminava una figura non grata al règim i a un possible element subversiu, alhora que s’enviava un missatge ben clar als sectors progressistes i llibertaris, a tots aquells que creien en un altre model educatiu per reformar la societat.

Ferrer i Guàrdia fou arrestat com a instigador de la Setmana Tràgica i condemnat a mort al castell de Montjuïc. Però el més sagnant del cas fou que en Ferrer i Guàrdia no estava a Barcelona durant els fets de la Setmana Tràgica, si no a París, en un congrés pedagògic. Els tribunals van fer oïdes sordes i van condemnar a Ferrer i Guàrdia a ser afusellat.

Aquesta injustícia criminal comesa pels poders fàctics espanyols (burgesia, aristocràcia terratinent, església i militars) va causar un gran escàndol internacional. Arreu d’Europa es va engegar una campanya de protesta contra el govern espanyol, llavors encapçalat pel conservador Antoni Maura, que sota l’eslògan “Maura no! Maura dimissió!” va pressionar al govern fins que el govern de Maura va haver de dimitir al complet.

Al caure el govern de Maura es va trencar el pacte del Pardo o el repartiment pacífic del poder entre els partits Liberal i Conservador. El sistema de la Restauració, ideat per Cànovas tres dècades abans, feia aigües per tot arreu.

Avui en dia la petjada de Ferrer i Guàrdia és present al nostre sistema educatiu. A inicis del segle XXI les escoles i instituts de Catalunya han fet seu el programa de l’Escola Moderna, i en Ferrer i Guàrdia s’ha convertit en un referent docent i un màrtir per a tots aquells que defensen l’educació com eina per forjar ciutadans cívics, responsables i amb una consciència democràtica i social, malgrat que des de l’arribada de l’actual Conseller d’Educació, el senyor Ernest Maragall, s’ha produït un important recés educatiu. Però l’escola moderna, el llegat de Ferrer i Guàrdia, és molt gran, i continuarà guiant a la societat catalana per a que, mitjançant l’educació, la nostra societat esdevingui més justa, solidària, plural i democràtica que mai.