El Mundial de Mussolini

Immersos com estem en ple febre mundialista, convé recordar que la història dels Mundials de Futbol mai ha estat massa neta i polida. Al primer campionat del món, celebrat a l’ Uruguai el 1930, molts equips europeus van fer-hi boicot. La selecció anglesa, per exemple, no jugà cap campionat del món fins al 1950, ja que es consideraven infinitament superiors a la resta d’equips.

Però cap copa del món de futbol ha estat tant polèmica i tant manipulada per un règim dictatorial com ho fou el mundial de 1934, celebrat a Itàlia. En Mussolini aprofità l’ocasió per a fer publicitat del seu règim i demostrar al món la superioritat de la raça italiana mitjançant el calcio, o futbol. Mussolini fou el primer polític en aprofitar-se d’un esdeveniment tant important, i creà un precedent que desprès Hitler va perfeccionar als jocs olímpics de Berlín de 1936.

azzurra àrbitres.jpg

Àrbirtes fent la salutació feixista abans dels partits

Tornant al mundial de 1934, mai una competició futbolística ha estat tan fosca, amb arbitratges comprats tan evidents. La copa del món de 1934 potser tampoc s’ha d’anomenar així, ja que només tres equips americans i un africà van prendre part en l’esdeveniment (cap equip asiàtic o oceànic). Fins i tot els àrbitres estaven obligats a fer la salutació feixista abans dels partits.

Itàlia va eliminar a Espanya als quarts de final en un partit escandalós (en un partit que es va haver de jugar tres cops, i desprès dels partits, els àrbitres suíssos Luis Baert i René Mercet, van ser expulsats per vida del arbitratge internacional com a resultat dels arbitratges tant escandalosos que van protagonitzar). Aquella era una roja on brillaven grans jugadors dels anys 30 com Quincoces, Gorostiza, Ricardo Zamora o Lángara, que sota bandera republicana, havien eliminat al totpoderós Brasil a vuitens de final. Il Duce no podia permetre que els republicans espanyols eliminessin a l’azzurra i per això va comprar l’àrbitre del partit.

A les semifinals, l’Squadra Nazionale va desfer-se de una sorprenent selecció Austríaca on jugava un tal Sindelar, anomenat “el Mozart del futbol”. Un joc duríssim dels Italians, que van cosir a cops als austríacs (com abans havien fet amb els espanyols) i un arbitratge escandalós, va propiciar la victòria Italiana, encapçalats pel llegendari golejador Giusseppe Meazza (que va marcar amb la mà i en posició de fora de joc).

L’altre semifinal enfrontava a l’Alemanya nazi amb una Txecoslovàquia democràtica. Al Duce no li agradava l’idea de jugar-se el campionat del món amb els alemanys del tercer Reich, els únics que havien denunciat l’atrac comés sobre els seus “germans” austríacs. Mussolini no volia compartir el protagonisme amb l’equip del tercer reich, i molt menys qeu un emergent Adolf Hitler li fes ombra en el “seu” campionat del món de futbol.  Per tant, un cop més, l’àrbitre va donar un cop de mà als txecoslovacs per plantar-se a la final contra Itàlia. Mussolini estava prou satisfet.

azzura 1934.jpg

L' azzurra campiona del món al 1934

La gran final entre Itàlia i Txecoslovàquia es va disputar el 10 de juny de 1934 al Stadio Nazionale del Partito Nazionale Fascista de Roma, avui rebatejat com Stadio Flaminio, i que actualment acull els partits de la seleció italiana de rugbi del sis nacions. Amb aquest nom i a casa seva, el mundial no es podia escapar de les urpes del Duce. El dia abans de la final Mussolini va fer arribar a l’Squadra Nazionale un missatge que deia “Vincere o Morire”, vèncer o mort. Els jugadors es van espantar una miqueta amb aquest missatge de suport tant amenaçador.

L’azzurra es va imposar a la final per 2 a 1, tot remuntant el gol inicial dels txecoslovacs i amb l’inestimable ajuda de l’àrbitre Ivan Eklind, de Suècia. Un Meazza vestit de militar va recollir el trofeu.

azzurra cartel 1934.jpg

Cartell propagandísitic del mundial de 1934

En Mussolini va aprofitar l’èxit del calcio com un element propagandístic més del seu règim dictatorial. Els jugadors van ser elevats a la categoria d’herois nacionals, però el joc brut dels Italians al llarg del seu mundial, va tacar la pilota com mai més ha tornat a passar a  la història del futbol.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús