Ferrocarril Barcelona-Mataró

Hem anat i tornat de Mataró en un sol dia! Aquesta afirmació era impensable per a qualsevol barceloní abans de l’any 1848, l’any de la construcció de la línea ferroviària que unia les ciutats de Barcelona i Mataró.

El ferrocarril Barcelona-Mataró fou el primer traçat ferroviari de la península ibèrica, però no pas el primer tren d’Espanya. M’explico: el primer traçat ferroviari del estat estava fora de la península ibèrica. De fet, aquest primer tren (més aviat un carrilet o ferrocarril de via estreta) es va construir a l’illa de Cuba, pel transport de la canya de sucre de les plantacions de la població cubana de Güines fins al port de l’Habana, a l’any 1837.

A Cuba un indiano català, en Miquel Biada, va veure en primera persona les virtuts d’aquest ferrocarril, i va decidir intentar portar a terme un ferrocarril a la seva vila natal, Mataró. En Biada va buscar recolzaments entre la burgesia autòctona, però no va trobar més que reticències. Llavors en Miquel Biada va utilitzar un contacte seu a Londres, el senyor Josep Maria Roca, que va atraure diversos inversors britànics amb àmplia experiència en el finançament de línees ferroviàries.

miquel biada.jpg

Miquel Biada

En Miquel Biada va constituir, el 1854, la Companyia dels camins de Ferro de Barcelona a Mataró, entitat encarregada d’expropiar els terrenys per on havia de passar el ferrocarril, i de disposar dels mitjans tecnològics necessaris per a dur a terme la costrucció del ferrocarril.

Una part del finançament era britànic, així com tot un equip d’enginyers i constructors anglesos que van projectar i construir el primer traçat ferroviari de la península, per petició expressa del senyor Badia.

Es va construir el primer túnel de la península ibèrica, paral·lelament a la construcció del ferrocarril. Aquest és un túnel que encara avui veu passar-hi una gran quantitat de trens cada dia: parlem del túnel de Montgat.

locomotora Mataró.jpg

Locomotora Mataró

Per a aquesta línea es van adquirir quatre locomotores procedents, com no, del Regne Unit. Les locomotores van ser batejades amb noms autòctons: Barcelona, Mataró, Besòs i Catalunya.

Durant les proves prèvies a la inauguració (octubre de 1848) el tren trigava en recórrer el trajecte Barcelona-Mataró uns 55 minuts, aproximadament. Però en Miquel Biada no va veure el seu gran somni fet realitat, al morir uns mesos abans de la finalització de la inauguració de la línea de tren.

El tren restà definitivament inaugurat el 28 d’octubre de 1848, i va tindre una gran acollida, com demostra que cada tren era capaç d’omplir els seus vagons fins a encabir les 1900 places disponibles per a viatgers i encara hi havia més demanda que no es podia satisfer. Tothom volia viatjar en el tren. Els nens es quedaven bocabadats admirant com el tren es posava en marxa, amb el seu soroll, el seu caminar sobre els rails i la fumarada negra que expulsava de la seva xemeneia.

La burgesia catalana va veure en el ferrocarril una gran ocasió de modernitzar el país, i va invertir en diverses societats que es dedicaven a la construcció ferroviària al llarg i ample del país, tot i que la presència de capital anglès i francès fou una constant en el procés de construcció del ferrocarril a Catalunya.

La presència del ferrocarril suposà un important canvi en la mentalitat d’una part important de la societat catalana, i inicià una marxa inexorable cap la culminació de la industrialització del territori. A més, el ferrocarril arribà fins a Portbou el 1878, esdevenint un porta d’entrada de les idees i les novetats d’Europa a la península ibèrica.

El ferrocarril fou, en definitiva, un argument més per la modernització del país i per a consolidar a Catalunya com la capdavantera en innovació tecnològica, social, econòmica i política del mediterrani. Llàstima que avui, un segle i mig desprès, els nostres ferrocarrils no tinguin encara l’amplada de via estàndard a Europa, i que els trens de mercaderies hagin de descarregar les mercaderies a Portbou per a pujar-les a un altre tren amb amplada estàndard, cosa que perjudica les possibilitats comercials de Catalunya amb Europa.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús