Els jocs Olímpics

A l’antiga Grècia es celebraven diverses competicions esportives en honor als déus. La competició més famosa, però, va esdevenir ben aviat la que es celebrava al temple d’Olímpia (Olímpia no era pas una ciutat, o polis) en honor del déu Zeus.

olimpia.jpg

Restes de l'estadi olímpic

Els primers jocs olímpics (o d’Olímpia) es van celebrar l’any 776 aC, i des de llavors es van anar celebrant cada quatre anys.

L’ importància d’aquesta cerimònia era brutal, fins al punt que les diferents polis en guerra signaven una treva durant la celebració dels jocs amb la fi que cap confrontació militar pogués perjudicar la celebració dels jocs olímpics (igual que avui en dia…).

Als jocs olímpics hi acudien atletes de totes les polis gregues. De fet, durant la conquesta romana i sota el domini dels romans, als jocs hi anaven esportistes d’elit de tots els racons del imperi.

Els jocs olímpics duraven una setmana. El primer dia es dedicava en exclusiu a la cerimònia d’inauguració i diverses celebracions religioses dedicades al déu Zeus, el més poderós del panteó grec.

olimpiadas antiguedad.jpg

Escena d'una cursa

Els següents cinc dies es celebraven totes les competicions esportives: curses, llançament de disc, de javelina, salt d’alçada, salt de longitud, lluita (que avui coneixem com lluita grecoromana), i més endavant, curses de quadrigues i competicions de tir amb arc. La prova estrella, però, era el Pentatló, prova que barrejava la cursa de velocitat, salt de longitud, llançament de disc, de javelina i de lluita .

El setè i darrer dia es lliuraven els premis als campions, se’ls honrava al temple de Zeus i se’ls concedia un branca d’una olivera. No hi havia cap premi físic, ja que l’important era la glòria del campió i de la seva ciutat. El campió de totes les proves del Pentatló tenia dret, a més, a ser honrat amb una estàtua al temple de Zeus d’Olímpia.

La glòria pels campions era enorme al tornar a les seves polis. Se’ls honrava com autèntics herois, poetes i músics cantaven les seves fites, i com a conseqüència, el prestigi social dels atletes creixia amb el pas del temps dintre de la societat grega.

Ara bé, els jocs no estaven oberts a tothom: únicament podien accedir-hi els homes. Tant feia si l’home era ciutadà, atleta, esclau o estranger (periecs). Tots podien accedir als jocs, de franc. Ara bé, les dones tenien prohibida la seva entrada al recinte sagrat dels jocs.

Amb el temps, i especialment desprès de la cristianització de l’imperi romà, els jocs van anar perdent la seva importància. Els darrers jocs olímpics de l’antiguitat es van celebrar el 393 dC, ja que l’emperador Teodosi (el mateix que va dividir l’imperi romà en dos) va prohibir la celebració dels jocs, al considerar-los pagans i allunyats de la doctrina cristiana.

Comparteix

    Comentaris

    • La revolta de les Alpujarras i els Jocs Moriscos- Sapiens.cat

      02/09/2012 - 18:11

      […] Aquest estiu hem viscut els Jocs Olímpics de Londres, un esdeveniment internacional que aplega els millors esportistes del món en les seves especialitats. Tal i com ja hem parlat altres vegades, els Jocs Olímpics moderns són fruit de la iniciativa del B… […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús