L’orgull de Bàrcino

Luci Minici Natal Quadroni Ver, (o Lucius Minicius Natalis, en llatí) és l’orgull de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, la ciutat de Barcelona durant l’època romana. Bàrcino, (també la trobareu com a Barcino) era una modesta ciutat de poc més de dos mil habitants, i una extensió molt petita en comparació amb la veïna Tàrraco (actual Tarragona), capital de la provincia de la Tarraconensis i autèntica capital social, política i econòmica del llevant peninsular.

Luci Minici Natal Quadroni Ver (o Lucius Minicius Natalis) va néixer l’any 97 dC, a la ciutat de Bàrcino, fill d’una família molt ben acomodada, una família membre dels patricis, l’aristocràcia del antic imperi romà. Lucius Minicius Natalis era fill d’un senador romà i amic personal de l’emperador Trajà.

L’any 129 dC, durant la celebració dels jocs olímpics de l’antiguitat, en Luci Minici va imposar-se en la carrera de quadrigues, una cursa de carros arrossegats per quatre cavalls molt popularitzats a la pel·lícula Ben-Hur.

Apr 208

carrera de quadrigues del film Ben-Hur

Ara bé, a l’hora de la veritat, en Luci Minici segurament no va pas córrer la cursa de quadrigues, si no que hauria contractat un esclau (de Bàrcino o de Tarraco, segurament) per tal de que conduís la quadriga. La glòria se la enduria el patrici, en Luci Minici, al ser el patró de la quadriga que va vèncer.

Segurament, doncs, Luci Minici no era pas el conductor de la quadriga, si no que amb molta probabilitat aquest era un esclau i no el ciutadà d’alta extracció social, ja que els ciutadans rics no posaven en perill la seva vida (el fet de contractar esclaus que participessin en nom del patró era molt habitual als jocs olímpics sota domini romà). Malgrat que l’habitual per aquelles dates era que el que es posava en perill fos l’esclau, no podem afirmar a ciència certa si era un esclau o el propi Luci Minici el que va conduir la quadriga cap a l’èxit. De totes maneres, encara que fos un esclau el conductor de la quadriga, enlloc no hi ha cap inscripció del seu nom (igual que cap dels altres esclaus vencedors a les proves dels jocs olímpics).

La història del primer campió olímpic de tota la península no acaba amb la seva “enorme” gesta esportiva. La figura del campió barceloní va més enllà. Amb els anys fou anomenat cònsol de la província de Líbia, i es traslladà a l’antiga ciutat de Leptis Magna.

Però abans de tots aquests fets (campionats olímpic, nomenaments consulars..), en Luci Minici ja era una personatge molt estimat a la seva Bàrcino, ja que va fer construir en uns terrenys de la seva propietat unes termes amb pòrtics i les canalitzacions d’aigua pertinents al any 125 dC, quatre anys abans de la seva victòria olímpica, i les va donar a la ciutat de Bàrcino, tot obrint-les als habitants.

Aquestes termes podrien estar situades sota l’actual plaça de Sant Miquel. De fet, hi ha un grup d’arqueòlegs que han treballat en aquest jaciment per tal d’esbrinar-ne la ubicació exacta d’aquestes termes, i la seva conclusió és clara: amb molta seguretat aquestes restes corresponen al conjunt termal d’en Luci Minici.

Pedestal Luci Minici.jpg

Pedestal dedicat a en Lucius Minicius conservat al MAC

A més a més, per si encara no n’hi havia prou, el pedestal en honor al campió conservat al Museu d’Arqueologia de Catalunya on ens explica les gestes del campió, s’especifica que, per ordre directe del ciutadà Luci Minici Natal Quadroni Ver, la Cúria (l’òrgan encarregat del govern municipal en època romana) de Bàrcino rebria cada any una suma de capital procedent del campió olímpic amb la finalitat de destinar-les a “obres socials”, tals com l’ajuda als habitants de Bàrcino més desafavorits.

Per la seva victòria, per haver situat la modesta Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino al mapa i per les seves donacions a la ciutat, podem considerar a en Luci Minici el primer heroi de Barcelona i l’orgull de la Bàrcino romana.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús