Godoy ( o la paràlisis de voluntat)

Francisco de Godoy (1767-1851) és el darrer exemplar d’una extensa llista de Validos o ajudants dels monarques espanyols, que van dirigir políticament Espanya entre el segle XVII i el segle XIX.

Godoy no era pas un home brillant, però va saber moure’s dins la cort del rei Carles IV per anar escalant posicions i situar-se com la mà dreta del rei (i de la reina).

De fet, la de Godoy és una figura ambigua i difuminada, no homologable a altres visirs o primers ministres al llarg de la història.

D’orígens humils (la seva família era hidalga o que pertanyia a la petita noblesa castellana), Godoy entrà als cercles de la monarquia com a Guàrdia Reial. La seva planta (alt, ros, ulls blaus, ben proporcionat) va fer que aviat la seva figura despuntés al Palau Reial. Godoy es convertí en amant tant de la reina com, ocasionalment, del rei Carles IV.

Godoy, per Goya.jpg

Godoy, retratat pel mestre Goya

Militar o polític? Heterosexual o homosexual? Home amb sort o gran estratega? Maquiavèl·lic  o visceral? Molt possiblement Godoy era una mica de tot i res d’això, un home per sobre de tot pragmàtic que sempre buscà el seu lluïment personal i la riquesa sense importar-li gaire a qui podia ferir,trair o trepitjar en la seva carrera cap l’èxit. Godoy es va aprofitar també de la bondat (o estupidesa) de Carles IV, i de la seva manca de voluntat de govern, el que li deixà les mans lliures a Godoy per fer i desfer a la seva voluntat.

La manca de visió política, sentit d’estat i principis ètics es van visualitzar perfectament en la que seria la seva tomba política: l’aliança amb Napoleó per conquerir Portugal al 1808.

Napoleó Bonaparte proposà un pacte a Godoy que aquest acceptà sense veure-hi el gat amagat. El pacte consistí en l’obertura de les fronteres i la llibertat de pas de les tropes franceses pel estat espanyol en el seu camí cap a Portugal, país que Napoleó volia envair al ser els lusitans un tradicional aliat del Regne Unit, l’arxienemic de la França napoleònica.

Els termes del pacte eren d’allò més seductors per a Godoy. Un cop materialitzada la conquesta militar de Portugal per part dels soldats francesos, el país lusità seria dividit en tres parts indivises: una per a França, una per Espanya i una darrera part per a Godoy, que esdevindria rei d’aquella zona.

Godoy signà el pacte amb Napoleó sense consultar-li a Carles IV i sense adonar-se que queia de quatre grapes a la trampa ideada per Napoleó, que no era un altre que la d’apoderar-se de les principals places i ciutats espanyoles sense haver de lluitar-hi.

Aquest fet desencadenà la Guerra d’Independència o Guerra del Francès (1808-1814), i suposà en poc temps la caiguda i empresonament dels Borbons (Carles IV i el seu fill Ferran, que lluitaven per la corona espanyola) a Baiona, així com la desfeta política de la figura de Godoy.

familia CARLOSiv.jpg

La família de Carles IV, pintada per Goya

Amb Godoy es tanca definitivament la llista de Validos, o delegats del rei, que controlaven el poder de facto de la corona hispànica des dels temps de Felip III al segle XVIII.

La incompetència de Godoy és compatible, també, a la de molts altres Validos i a la “paràlisis de voluntat” que va afectar de ple als monarques espanyols

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús