La guerra del whisky (o whiskey)

El mot whisky (o whiskey) deriva d’un mot gaèlic, uisge beatha, que significa “aigua beneïda” o “aigua dels déus”.

Avui en dia encara no se sap a ciència certa on es va inventar aquesta beguda fermentada. De fet, Irlanda i Escòcia es barallen per l’honor de ser considerats els inventors d’aquesta beguda alcohòlica.

El que si és cert ( i està documentat) és que la destil·leria més antiga del món dedicada a l’elaboració del whisky (o whiskey) és la destil·leria Bushmills, a Irlanda del Nord. La destil·leria Bushmills fou construïda a l’any 1608 i encara avui en dia es troba en funcionament.

bushmills.jpg

La destil·leria Bushmills, la més antiga del món

Els Irlandesos (sobre el paper, inventors de facto d’aquesta beguda) anomenen al seu producte whiskey, mentre que els escocesos li anomenen whisky. Aquesta no és pas l’única diferència entre la beguda d’un país i l’altre.

El whisky escocès, té un gust fumat característic, degut al procés d’assecat de la civada maltejada. A més, el whisky a Escòcia és destil·lat dos cops.

Per contra, el whiskey irlandès es destil·la tres vegades, i el gra de civada no es malteja, donant lloc al que els entesos coneixen com el “whiskey de gra”. Dins del whiskey irlandès també existeixen diferències, com ara el Paddy, un whiskey més lleuger i amb un gust a boca més aromatitzat, com ara el de la casa Jameson. D’altre banda hi ha el tradicional “Whiskey de gra”, amb un gust molt més sec i característic, amb un cos més espès, com ara el de la casa Bushmills Malt.

IrishWhiskey.jpg

Les principals marques de whiskey irlandès

La rivalitat tradicional entre els licors dels dos països, però, no rau en cap de les diferències anteriors, ni tan sols en la disputa per saber quin dels dos països va crear aquesta beguda. L’autèntica rivalitat entre escocesos i irlandesos s’originà a les darreries del segle XIX i tocà sostre a la dècada de 1920, amb la declaració d’independència de la República d’Irlanda (1921).

Els britànics van fer una campanya de boicot al whiskey irlandès com a càstig per la seva falera independentista (us sona?). Els irlandesos van perdre el seu principal mercat, en una època en la que els Estats Units (l’altre gran mercat del whiskey irlandès) estava en vigor la llei seca, que prohibia la venda de begudes alcohòliques en alguns estats americans. És la coneguda guerra del whisky.

La guerra del whisky afavorí molt a les cases escoceses, que van monopolitzar el mercat britànic i europeu durant tot un segle (encara avui en dia aneu a qualsevol supermercat i el 90% del whisky que hi ha és escocès). El whiskey irlandès, per sobreviure, va haver de realitzar una enorme baixada dels preus del seu whiskey per tractar d’introduir-los al teixit internacional.

Malgrat les dificultats, l’industria del whiskey irlandès va sobreviure al boicot i la competència escocesa, per bé que se’n va ressentir de forma plausible. La clau de la seva supervivència fou, segurament, l’enorme qualitat dels seus whiskeys, especialment aquells elaborats a les destil·leries segons les receptes tradicionals celtes.

A la segona part del segle XX, i especialment desprès de l’entrada d’Irlanda a la Comunitat Econòmica Europea ( predecessora de l’actual UE), a la dècada de 1970, la coneguda com “guerra del whisky” va relaxar-se fins acabar desapareixent, però l’efecte per a les destil·leries irlandeses fou molt negatiu: amb la baixada de vendes, el PIB irlandès durant l’etapa se’n va ressentir, i molts treballadors van quedar-se sense feina i es van veure obligats a emigrar vers els Estats Units o la Gran Bretanya, originant el gran èxode irlandès.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús