La Segona Guerra Mundial es jubila

reichstag.jpg

Un soldat soviètic col·locant la bandera de l'URSS al Reichstag

El passat diumenge 9 de Maig es van celebrar els 65 anys de la fi de la segona guerra mundial a Europa, amb celebracions commemoratives incloses als Camps Elisis de Paris (cosa que no entenc, ja que França fou humiliada durant la guerra) i a la Plaça Roja de Moscou (on per primer cop han desfilat forces armades de l’OTAN).

Han passat 65 anys, tota una vida, i el record de la segona guerra mundial a Europa encara no es jubila. Ni cal que es jubili, ja que si avui en dia existeix una Europa unida i rica, és gràcies a les lliçons que la societat europea ha extret de les barbàries i el terror patit al llarg de la segona guerra mundial.

65 anys desprès, a Europa s’han consolidat els governs democràtics, i la ciutadania europea ha aconseguit importants fites socials, laborals, educatives i econòmiques. 65 anys desprès, francesos, alemanys, polonesos, britànics, holandesos, italians, danesos, suecs i belgues entre molts d’altres, s’han reconciliat, i els antics enemics ara són països agermanats, socis i aliats mitjançant organismes com l’UE o l’OTAN. Han fet falta molts anys per a que els europeus hagin après que fer-se la guerra entre ells o envair continents subdesenvolupats en projectes colonials no eren pas la via per arribar a l’estabilitat i la prosperitat. Per aprendre que Europa o està unida, o no serà.

65 anys de pau a Europa (excepte la zona dels Balcans, malauradament). 65 anys on els europeus s’han demostrat a sí mateixos com superar els conflictes i a saber passar pàgina quan convé, per emprendre noves empreses plegats, sota la bandera de la pau i la llibertat.

Ara bé, 65 anys desprès, res és perfecte. A Europa segueix havent-hi pobres, mancances estructurals del sistema del benestar i crisis econòmiques cícliques (com l’actual). 65 anys desprès, la societat europea segueix essent desigual. 65 anys desprès continuen havent-hi a Europa certs espais amb manca de les llibertats d’expressió més bàsiques (veure a tal d’exemple l’Itàlia Berlusconiana o els afers del govern espanyol i el tancament del diari Egunkaria).

65  anys desprès, hi ha molta feina per fer. Cal seguir treballant i creant un espai de pau, prosperitat i llibertat pels anys que estan per vindre, amb el convenciment de que anem pel bon camí. Europa unida serà més forta, però una Europa de les persones, no pas dels estats, que són gegants administratius buits. Els treballadors i les treballadores europees lluitaran per generar nous espais de llibertat, de benestar, tolerància, igualtat i polítiques de convergència socioeconòmica per superar els nous reptes del segle XXI.

Com els nostres pares i avis van lluitar (i van vèncer) als totalitarismes, ara fa 65 anys.

Comparteix

    Comentaris

    • Amaiur

      11/05/2010 - 22:42

      Gràcies pel teu optimisme tan necessari avui dia , alguns estem una mica cansats i decepcionats, pot ser un problema d’expectatives, hem lluitat per els drets dels pobles i de les persones i el resultat sembla molt minso i aquesta democràcia molt perversa i manipulant.

      Bravo per l’Europa de les persones i dels pobles !!!!!!!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús