Khmers Rojos

Cambodja és un país desconegut, un destí turístic de primer ordre gràcies al exotisme de la regió, i als paisatges naturals, exuberants, espectaculars i salvatges.

Però entre 1975 i 1979 Cambodja distava bastant de ser un paradís. De fet, era un malson latent que van patir els ciutadans Cambodjans.

Cambodja es va independitzarde França a l’any 1954, desprès de la segona guerra mundial, sota la direcció de Norodom Sihanouk, el príncep roig, anomenat així per les seves simpaties vers el bàndol soviètic en els anys de la guerra freda i de la veïna guerra del Vietnam.

Norodom Sihanouk no era, ni de bon tros, una figura democràtica. Aquest fet,sumat a que les idees comunistes havien penetrat amb gran força en la població Cambodjana, van generar un camp de cultiu òptim per l’aparició de guerrilles i grups armats d’ideologia comunista. Tant és així que els principals focus de resistència a l’ocupació francesa, i posteriorment a la Japonesa foren protagonitzats per les milícies comunistes, adscrites al PKK o Partit Comunista de Kamputxea (nom amb que s’autoanomenaven els Cambodjans).

Entre 1970 i 1975 hi va haver una dictadura militarista a Cambodja, sota el govern del General Lon Nol, qui instaurà una política exterior proamericana i va expulsar tant a Norodom Sihanouk com a tots els opositors polítics, Pol Pot inclòs. Però la pobresa endèmica, la manca de vertebració del país i la corrupció política van anar desgastant el govern militarista.

La cúpula del PKK estava al exili a inicis dels anys 70 del segle passat. S’havien instal·lat a París,l’antiga metròpolis colonial. Allà, sota les directrius de Pol Pot, nom de guerra de Saloth Sar, el PKK va rebre influències del llibre roig de Mao i de les doctrines d’alliberament de l’Amèrica Llatina.

Però Pol Pot i els seus van fer una lectura i una interpretació molt curiosa (i degenerada) de les tesis marxistes i de les idees maoistes, adaptant-les als seus principis igualitaris i d’alliberament social. El PKK propugnava la creació de l’autèntica societat igualitària de Cambodja, basada en un model agrari (inspirat en el llibre roig de Mao) i un estat opressor que eliminés qualsevol dissidència contra el govern i la revolució “del poble Cambodjà”.

L’any 1975 una revolta popular va expulsar les autoritats de Phnom Penh, la capital Cambodjana, i les milícies comunistes van aprofitar el buit de poder per ocupar la capital i fer-se amb el poder del país.

La guerrilla comunista s’anomenaven Khmers Rojos, “Khmer” significa soldat o guerriller de Cambodja.

L’ascens del PKK i de Pol Pot cal inserir-lo en el seu context geogràfic i polític, en un moment en el que tot just s’havia acabat la veïna guerra del Vietnam, amb la victòria dels homes de Ho Chi Minh, el líder del Vietnam del Nord (d’ideologia comunista) sobre el Vietnam del Sud, recolzat militarment des de Washington.

Pol Pot

Un cop Pol Pot va obtindre el control del país, engegà un seguit de reformes encaminades i adreçades a aconseguir el socialisme real Cambodjà. Pol Pot va voler aplicar els seus ideals a base de força i repressió envers l’oposició.

Pol Pot somiava, com hem esmentat abans, amb un paradís socialista-agrari, basat en l’explotació agrària i ramadera, ja que creia que la indústria i el comerç eren la causa de les desigualtats econòmiques i socials del seu país, com la causa del seu retard econòmic. De la mateixa manera, calia aconseguir una societat realment igualitària, on tothom anés vestit de la mateixa manera, i prohibint la llibertat de reunió, expressió i premsa al ser contraris a la igualtat del poble Cambodjà.

D’aquesta manera Pol Pot engegà un règim criminal, amb la repressió més gran que mai hi ha hagut al llarg de la història (per sobre de criminals com Hitler, Stalin, Pinochet o  Franco). Pol pot es va ventilar prop d’un milió de persones en els quatre anys que va estar al poder d’un total de quatre milions de Cambodjans que hi havia, és a dir, un 25% del total de la població del seu país. Sort que era un “govern del i per al poble”.

A més, Pol Pot i el règim dels Khmers Rojos van prohibir la feina que no fos agrària o ramadera, prohibiren als ciutadans Cambodjans viure en ciutats i nuclis urbans, obligaren a la ciutadania a vestir-se totalment de negre (el vestit negre és el vestit tradicional dels camperols Cambodjans), o prohibir als ciutadans portar ulleres, al considerar-les un símbol dels intel·lectuals antisocialistes.

Un grup de Khmers Rojos mostra el cap d'un dissident

Qualsevol ciutadà que no complís aquestes i altres normes igual d’estúpides era confinat a camps d’extermini i de concentració. Qualsevol sospitós de no ser addicte al règim era eliminat, també. El dels Khmers Rojos era un règim basat en la por i el terror.

Al 1979 els veïns vietnamites, comunistes també, van decidir fer fora els Khmers Rojos del govern de Cambodja perquè la situació geopolítica s’havia tornat molt tensa i inestable. El govern criminal de Pol Pot era una amenaça pels països veïns com el propi Vietnam, Laos o Myanmar.

El més curiós del cas és que qui derrocà al règim més criminal de la història no foren els Estats Units o Europa, símbols i guàrdies de la democràcia i la llibertat, ni tan sols l’oposició interna, si no que foren els comunistes del país veí, teòricament aliats dins la Komintern o Internacional Comunista.

Un cop deposats, els Khmers Rojos van refugiar-se a la selva del interior del país, i van seguir una tàctica guerrillera i aplicant els seus particulars mètodes de govern a les zones rurals que controlaven fins l’any 1989, any en que definitivament va desaparèixer com a milícia armada. Entre 1979 i 1989 hi hagué una autèntica guerra civil entre Khmers Rojos i les forçes governamentals patrocinades pel govern de Vietnam que van fer de Cambodja un dels països amb més mines antipersones del món.

Possiblement Cambodja tingui el deshonor de ser el país amb més mines antipersones per kilòmetre quadrat del món. Encara avui en dia es veuen les cicatrius del conflicte armat, amb milers de víctimes anuals de Cambodjans innocents que són víctimes de les mines antipersones que hi ha escampades al llarg i ample del territori Cambodjà, així com pateixen l’herència d’una economia desestructurada, sense riqueses o possibilitats de creixement econòmic més enllà del turisme.

Com epíleg de tot aquest procés podem destacar que l’any passat, el 2009, s’iniciaren els judicis contra alts càrrecs i dignataris Khmers, sota la presidència del país del primer ministre Hun Sen, que va prendre el poder al 1988 desprès de la retirada de les tropes Vietnamites, i el regnat de Norodom Sihamoní, fill de Norodom Sihanouk. Aquesta pervivència en el poder només s’explica per la impossibilitat d’assolir un estat plenament democràtic i lliure del poble Cambodjà, sempre sotmesos a dictadors d’un color o d’un altre, i a les potències veïnes, com el Vietnam.

Els processos contra els Khmers Rojos són més una pantomima de cara a la galeria que no pas fruit de la voluntat de restituir la memòria històrica del país. És més aviat una mena d’intentar legitimar la permanència de Hun Sen i Norodom Sihamoní al poder que no pas la d’intentar obrir la porta vers un procés lliure i democràtic en aquest país del sud-est asiàtic.  És la trista història del poble Cambodjà.

Comparteix

    Comentaris

    • Josep Vidal

      01/05/2010 - 19:15

      Article molt interessant i ben documentat. Però tan sols una observació: la fotografia dels soldats amb un cap tallat, no son khmers rojos, si no que son precisament soldats de Lon Nol que han tallat el cap d’un khmer roig, durant la guerra civil que Lon Nol va perdre al 1975 en front dels khmers rojos de Pol Pot.
      M’agradaria contactar amb l’autor d’aquest reportatge per que estic editant un documental sobre tota la època Pol Pot i que vaig enregistrar a Cambodja el novembre passat.
      Gràcies i disculpeu la observació, que l’he fet sense cap ànim de molestar.
      Cordialment
      Josep Vidal

    • Ferran Vital

      02/05/2010 - 11:42

      Benvolgut Josep,

      Moltes gràcies per l’aclariment, la veritat és que no sabía ben bé qui era qui en aquesta imatge, la vaig aconseguir en un centre de recursos educatius de l’XTEC. Si mai et puc ser útil amb aquest tema (que personalment em sembla apassionant) estaré encantat d’ajudar-te.

      Salutacions,

      Ferran Vital

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús