València Roja

La ciutat de València s’ha fet molt famosa en els últims temps per casos de corrupció política i irregularitats urbanístiques que esquitxen de ple al Partit Popular (PP), que governa a la Generalitat Valenciana amb una àmplia majoria.

Però la realitat de la València del segle XXI és radicalment diferent, en matèria política si més no, a la de la primera meitat del segle XX.

Carrer de Sorolla a inicis del segle XX

La València de la primera meitat del segle XX era una València industrial, obrera, que va rebre una gran quantitat d’immigració procedent de Terol, Conca, Ciudad Real… i de la resta del camp Valencià.

Una València que va tindre un creixement espectacular mercès al poder de l’industria tèxtil Valenciana, a l’industria del ferrocarril (sobretot a la veïna ciutat de Sagunt) i a la producció agrícola del camp valencià, molt rica especialment en la producció de cítrics.

La classe obrera valenciana era una de les més combatives i reivindicatives de tota la península ibèrica. Les rèpliques de la Setmana Tràgica barcelonina arribaren fins aquí, el 1909.

Els sindicats majoritaris que aglutinaven a la classe obrera valenciana eren l’ UGT, de tarannà socialista, i sobretot, la CNT, el sindicat anarquista, que aviat arribà a ser el sindicat majoritari a la ciutat i al camp valencià.

No debades la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), el sector més revolucionari de la CNT fou fundada a la capital del Túria al 1927, durant la dictadura de Migual Primo de Rivera (1923-29).

De fet, durant els governs d’Eduardo Dato, Antoni Maura o José Canalejas, al inici del segle XX (1900-1923), el ministeri d’interior considerava València i Barcelona ciutats d’acció prioritària donat el tarannà revolucionari de la costa mediterrània.

No només la classe obrera era majoritàriament llibertària: durant la segona república espanyola (1931-1936) a la capital del Túria van guanyar sempre els partits i coalicions d’esquerres. Fins i tot en Vicente Rojo, el general més brillant de la República, va romandre fidel al govern legalment constituït i dirigí la defensa republicana durant la guerra civil.

Cartell antifeixista elaborat a València

Durant l’etapa franquista la repressió generà un canvi en l’orientació ideològica de la classe obrera (fet homologable a la resta del estat espanyol) cap posicions més moderades i socialdemocràtiques.

A partir de 1975 a València s’instal·là una hegemonia del PSOE-PSPV que es perllongà fins a la meitat de la dècada dels noranta, quan el PP va fer-se al poder a l’Ajuntament de València (l’incombustible Rita Barberà), i a la Generalitat Valenciana (primer amb Eduardo Zaplana i desprès amb Camps). A Castelló destaca un altre figura igualment singular, el senyor Carlos Fabra, imputat per irregularitats urbanítiques, i possible corrupció.

Des de la seva arribada al poder, el PP valencià ha iniciat una política de grans obres públiques, gairebé faraòniques, com la Ciutat de les Arts i les Ciències o el Port Esportiu de València, seu de la Copa Amèrica de vela i circuit urbà de Fórmula 1, i de projectes de dubtosa viabilitat, com ara el parc d’atraccions Terra Mítica o la ciutat de vacances Marina d’Or.

El PP ha activat, alhora, un sentiment anticatalà, basat en la por psicològica a una suposada invasió catalana, quan la veritat ha estat que tant Barcelona com València van ser, durant molt temps, els únics fars que connectaven Espanya amb Europa, els centres d’expansió de les idees progressistes, lliberals i llibertàries per arreu del estat espanyol.

Però no està tot perdut: aquests dies som testimonis de la lluita dels veïns del Cabanyal, un barri obrer, humil i amb una personalitat molt marcada, resisteix els projectes del PP, que volen enderrocar-la per deixar espai per la modernitat.

Una bonica metàfora de la història de la València Roja, amb un llegat històric enorme, però que encara resisteix les envestides d’un govern que vol negar la personalitat i l’ identitat pròpia de les classes obreres valencianes, enderrocant-les com les vivendes del Cabanyal.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús