Pu yi, l'emperador titella

Des de finals del segle XIX la Xina era un país ingovernable, sota el govern de la dinastia dels Qing. La Xina era un país ingovernable, un gegant amb peus de fang. L’imperi Xinès era un territori massa gran, desestructurat, desigual i inconnex.  La immensa majoria de la població xinesa era analfabeta i pobre, i la mitjana de l’esperança de vida de la població, molt baixa.

Socialment, la revolta dels bòxers i les guerres del opi (fets que van tenir lloc a la segona meitat del segle XIX) havien malgastat l’ imatge pública del règim xinès. Els darrers emperadors Qing no van poder o no van saber protegir el seu poble de les fams i les epidèmies. La situació de les classes populars xineses es va fer insostenible.

L’imperi Xinès va desaparèixer el 1912. Aquest any s’instaurà al país la República Xinesa, sota la presidència de Sun Yat-Sen, polític nacionalista xinès.

Tot i que la figura imperial era sagrada per a molts budistes i confusionistes (religions majoritàries a la Xina, juntament amb el taoisme), l’emperador Pu-Yi fou deposat.

Pu Yi tenia només cinc anys l’any 1912. Donada la particularitat oriental i el simbolisme espiritual de la figura imperial pel poble xinès, a Pu Yi se li va permetre quedar-se a la Xina, clausurat dins la ciutat prohibida, a Pequín). L’emperador no podia sota cap concepte sortir de la ciutat prohibida. Una garjola d’or, però una garjola de totes formes.

L'estat de Manxúria creat al 1931

Però el 1930 s’inicià l’aventura imperialista del Japó. Per ordre del estat major japonès i en nom de l’emperador del Japó, Hirihito, els japonesos van ocupar Manxúria, al nord de la Xina.

Els japonesos volien desenvolupar econòmicament aquesta zona per servir als seus interessos, i per enviar-hi l’excedent demogràfic japonès.

Per legitimar la seva ocupació militar a ulls d’occident i de la SN (la Societat de Nacions, amb seu a Ginebra i predecessora de l’actual ONU), l’imperi Japonès va crear un estat de Manxúria independent de la resta de la Xina, tot creant una burocràcia pròpia, una diplomàcia exterior i fins i tot, un cap d’estat.

El cap d’estat proposat i escollit pels nipons fou Pu-Yi, qui havia estat el darrer emperador de la Xina. Els somnis i la voluntat de poder de Pu-Yi el van catapultar cap al tro imperial de Manxúria (o Manxuoko, com el van rebatejar els Japonesos).

Els Japonesos van oferir-li a Pu-Yi el tro de Manxúria, però no li van comentar que la seva dignitat imperial havia de ser sistemàticament ignorada. En Pu-Yi creia que l’emperador Hirohito i ell tindrien la mateixa dignitat. Res més lluny de la realitat.

Els Japonesos van cometre diversos abusos contra la població autòctona, davant de la impotència del poble, que veia com el darrer emperador xinès s’havia convertit en un titella del Imperi del sol naixent.

Aquest fet va degradar definitivament la imatge pública de Pu-Yi entre la població xinesa, pel seu caire col·laboracionista. Un cop acabada la segona guerra mundial, tant els nacionalistes del Kuomintang dirigits per Tchang Kai-Shek com les milícies comunistes de Mao Tse-Tung van canalitzar l’odi vers la dinastia imperial xinesa com a element unificador del seu ideari polític.

Amb la derrota japonesa a mans de les potències aliades i la victòria de les milícies comunistes de Mao a la guerra civil xinesa (1946-49) en Pu-Yi fou jutjat per un tribunal del poble xinès, que condemnà el darrer emperador a cadena perpètua. Però el 1959 en Pu–Yi passà a un segon règim penitenciari i va ser reconvertit en jardiner dels parcs i jardins públics i més tard, va fer de bibliotecari, fins la seva mort, l’any 1967.

La de Pu-Yi és una història trista, la d’un home destinat a regnar, però a qui les vicissituds de la vida van transformar en un home fràgil, insegur, i utilitzat com a titella d’un joc polític que sempre li va venir gran.

Pu yi com emperador de Manxúria

 

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús