El II Reich

Si hi ha hagut un tercer Reich, és obvi, que van haver-hi un segon i un primer. Segons la doctrina nacionalsocialista, la història d’Alemanya venia marcada per l’evolució política i la configuració social dels Imperis Germànics que han existit al llarg de la història.

Amb el nom genèric de primer Reich ens referim a l’existència del Sacre Imperi Romano-Germànic,  que neix el 911 amb l’emperador Conrad I, i mor el 1806 a causa de les guerres Napoleòniques.

El segon Reich, per la seva banda, fou l’imperi Germànic sorgit de la unificació d’Alemanya sota la batuta del rei de Prússia, Guillem I, i el seu primer ministre, Otto Von Bismarck. Entre 1861 i 1871 l’exèrcit prussià va conquerir militarment el mosaic de petits estats alemanys que van sorgir després del desmembrament de la Confederació del Rin ( entitat política successora del Sacre Imperi i encapçalada per la rival de Prússia, l’imperi Austro-Hongarès).

Mapa del Segon Reich. De gris, els territoris del antic Regne de Prússia

Per realitzar l’empresa de reunificar els pobles germànics sota l’autoritat Prussiana, Guillem I i el seu canciller, Otto von Bismarck, van recòrrer a la confrontació armada contra l’Imperi Austríac, en primer lloc, a qui derrotà a la batalla de Sadowa. Posteriorment, amb les tensions per les regions d’Alsàcia i Lorena com a rerefons, Prússia va derrotar a França l’any 1871. Fou una victòria total contra el pitjor enemic Alemany.

Bismarck, però, va optar per la prudència i no va escanyar a la França derrotada més enllà de coronar-hi a Guillem II com a Káiser del Imperi Alemany al palau de Versalles i unes indemnitzacions en concepte de costos militars d’ocupació. I és que a París s’havia organitzat la Comuna i Bismarck intuí una amenaça obrerista perillosa pels interessos de l’ordre establert a Europa.

El canciller i el Kàiser van optar per una política de contenció política, amb un règim híbrid dels sistemes liberals del moment i del autoritarisme tradicional. A nivell econòmic, és potencià la industrialització massiva del país, generant uns índex de productivitat superiors als del Regne Unit o França. En l’escenari internacional, el segon Reich arribà tard al repartiment del pastís colonial, tot i que va organitzar una conferència, la Conferència de Berlín, on arribà a aconseguir algunes compensacions territorials a l’Àfrica.

Però amb la mort de Guillem I i la pujada al tro del seu fill, Guillem II, l’evolució del Imperi Alemany va canviar. Guillem II era molt més temerari que el seu pare, i creia que Alemanya havia d’ocupar un paper més actiu en l’escenari internacional i prevaler-se de l’hegemonia de l’estat per les armes, si era necessari.

Guillem II va acomiadar al vell Bismarck i va iniciar un període de tensió internacional creixent que va desembocar, al 1914, amb la I Guerra Mundial. L’Imperi Alemany fou derrotat el 1918, i el segon Reich va desaparèixer per donar pas a un període republicà i democràtic, conegut com a República de Weimar. La república de Weimar (anomenada així per haver estat constituida a la ciutat de Weimar) era un ens polític mort que va descomposar-se els anys 20 i 30 per la greu recessió política causada pel crack del 29 i que va generar l’ascens del Partit Nazi al poder, donant lloc al naixement del arxiconegut tercer reich, que segons Hitler, havia de durar mil anys (tot i que no arribà a la vintena).

Curiosament, una Alemanya que havia estat dividida durant gairebé mig segle en dos blocs antagònics, derrotada i humiliada en dues guerres mundials, arrasada per les tropes aliades el 1945, fou capaç de regenerar-se i donar lloc al motor econòmic europeu de l’actualitat, al segle XXI.

D’alguna manera, podem dir que el cor de la nova Europa és Alemanya, i que aquest Estat ha aconseguit per la via econòmica, no pas per la militar, convertir-se en la principal potència europea. Aquesta podria ser considerada l’Alemanya del IV Reich, l’imperi industrial i econòmic que ha imposat la seva jerarquia a Europa des de la pau, el treball i la capacitat innovadora del poble Alemany.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús