Rasputin

Poques figures hi ha tan enigmàtiques a la història de Rússia com la de Grigori Yefimovich Rasputin (1869-1916).

En Rasputin (cal escriure el nom sense accent ja que la transcripció fonètica correcte del rus al català dóna com a resultat una pronunciació plana i no pas esdrúixola) va néixer a un poblet de Sibèria i mai assistí a escola. De nen, en Rasputin es limitava a cuidar dels cavalls siberians del seu poble.

Als divuit anys d’edat, el jove Rasputin va anar al monestir ortodox de Verkhoturye, com a càstig per un robatori. Als tres mesos d’estar allà en Rasputin va començar a tenir visions marianes i sobrenaturals, cosa que no li va servir de gaire dins el monestir, ja que en fou expulsat per la seva conducta irrespectuosa.

Una noia admirant els atributs de Rasputin

En quest moment en Rasputin va ingressar en una secta russa coneguda com els khlysty. Els khlysty defensaven una doctrina basada en els diversos plaers de la vida com a camí per estar en contacte amb Déu. En Rasputin, com a seguidor d’aquesta doctrina, mai es privà de plaers terrenals com ara les relacions sexuals o la beguda. Especialment sonades foren les seves relacions sexuals, ja que en Rasputin disposava d’un penis enorme (i llegendari) que s’ha convertit en part del imaginari col·lectiu rus.

L’any 1889 en Rasputin es va casar i va tenir tres fills, tot i que va tenir molts més fills il·legítims. L’any 1901 va marxar en peregrinació cap a Terra Santa, llavors controlada per l’imperi otomà. Durant aquesta peregrinació, en Rasputin va entrar en contacte amb doctrines teosofístiques, esotèriques i gnòstiques. A més, les visions de la Verge es van anar multiplicant, així com les seves primeres visions sobre el futur.

L’any 1903 en Rasputin va tornar a Rússia, per instal·lar-se definitivament a Sant Petersburg, la capital del imperi rus, on el nostre protagonista va exercir com a remeier i mèdium. Les seves dots curatives van arribar al palau de Tsarkoe Selo, la residència del tsar Nicolau II i la seva dona, la tsarina Alexandra.

La família Romanov

El tsar de totes les Rússies i la seva muller eren uns individus crèduls i fervents religiosos. En Nicolau II era un home dèbil, molt lligat a la seva muller, qui tenia un caràcter molt més potent i una personalitat molt més forta que no pas el seu marit. La parella reial va accedir al tro de Rússia l’any 1894. La parella aviat va tindre descendència femenina: Olga (1894), Tatiana (1896), María (1899) i Anastàsia (1901). Però el tsar necessitava un home per assegurar la legitmitat dels Romanov al tro rus, llinatge que es remuntava des de 1613 amb Mikhaïl I Romanov.

Finalment l’any 1904 va néixer l’esperat tsarevitx, o hereu del tro reial, anomenat Alexei, i destinat a ser el futur tsar de Rússia. Ara bé, aquest nen va heretar una malaltia per línea materna, que no era cap altre que la hemofília. El tsarevitx Alexei patia episodis molt aguts d’aquesta malaltia, ja que el més lleuger impacte físic li causava un dolor i unes hemorràgies internes molt agudes. La seva mare Alexandra va fer cridar els millors metges rusos, anglesos, alemanys i suecs, però cap d’ells trobava cap solució pels mals de l’hemofília.

En aquest context, va arribar a les oïdes dels tsars el rumor d’un remeier siberià anomenat Rasputin. Els tsars, desesperats, van sol·licitar els seus serveis. El fet és que la parafernàlia del monjo va ser capaç de fer remetre en més d’una ocasió els mals del tsarevitx i guanyar-se el favor de la família imperial.

Però la vida sexual i l’afició per la beguda de Rasputin van col·laborar a desacreditar l’imatge dels Romanov, així com incrementar l’enveja vers la figura del monjo siberià per part dels nobles rusos que veien disminuir la seva influència respecte els tsars en benefici de Rasputin.

Un complot organitzat pel príncep Félix Iusupov i pel gran duc Dimitri Romanov (cosí del tsar) van acabar amb la vida de Rasputin la nit del 29 al 30 de desembre de 1916. En Rasputin fou enverinat al sopar al palau de Tsarkoe Selo (i va sobreviure), disparat diversos cops (també va sobreviure a les bales) i finalment, llençat al riu Neva per morir-hi ofegat (el que demostra l’enorme força de Rasputin).

La família imperial amb prou feines va sobreviure uns mesos més. Segons explica la llegenda, en Rasputin va advertir a la tsarina Alexandra que si ell era assassinat, aviat una revolució expulsaria als Romanov de Rússia i que hi hauria una guerra civil sagnant entre els rusos. Veritat o no, la figura de Rasputin segueix siguent encara avui en dia, una font d’inspiració literària i cinematogràfica molt important, i la seva mirada gèlida encara produeix una esgarrifança incòmode a tot aquell que l’observa.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús