Història del futbol a Catalunya

El futbol forma part de l’actualitat informativa, social i fins i tot política de la societat actual. Però quines són les causes d’aquest protagonisme mediàtic? Sempre ha estat així? Aquestes i altres qüestions molt poques vegades han sigut analitzades amb seriositat i rigor científic.

És per això que considero molt important la tasca d’en Javier Aranda. En Javier Aranda és un historiador jove, que ha realitzat la seva tesina sobre els primers anys de vida del FC Barcelona des d’una perspectiva social, econòmica i estadística que ningú, fins ara, havia emprat, utilitzant un mètode propi, novedós i original. Per això he tingut el privilegi de poder realitzar-li una entrevista sobre el passat de futbol a Catalunya, i potser així, copsar el present esplendorós del que gaudeix el futbol en la nostra societat, així com entendre les claus d’un món que mou tants milions. Sense més, us reprodueixo l’entrevista que hem pogut realitzar:

Quin és el club de futbol més antic de Catalunya?

Escut del Palamós, degà de Catalunya

“El club més antic encara viu es el Palamós Club de Futbol. El Palamós Foot-Ball Club es va fundar en 1898 per Gaspar Matas, en la seva tornada dels seus estudis a Anglaterra. En el any 1926 canvia la seva denominació a Palamós Sport Club, al practicar altres esports (natació i ciclisme). En 1940 canvia novament el seu nom a Palamós Club de Fútbol. Els seus colors son el groc i el blau i l’estadi és actualment el Nou Municipal de Palamós. Al finalitzar la temporada 1953/54 desapareix per problemes econòmics. Aquesta es la diferència amb el Futbol Club Barcelona i en menor grau amb el Espanyol..”

El Barça fou, des de els seus orígens, un club burgés?

“La resposta es sí. Però aquesta resposta avui quasi ofensiva que es equivalent a opulència si ho mirem des de la distància veurem que dir burgés dins de un context com es el principi del segle XX es sinònim de fer esment que el Futbol Club Barcelona va ser des de el principi un club que va viure dins una estructura industrial, d’empresa burgesa moderna, jeràrquica, que el va permetre sobreviure a les seves diferents crisis i interaccionar amb un entorn dinàmic, en constant canvis socials, polítics i econòmics. El Futbol Club Barcelona es distingeix per això mateix respecte als altres club catalans que no van poder sobreviure o no van ni han arribat tan lluny com el propi F.C. Barcelona, que ha sigut sostenible al llarg del temps gràcies aquest model organitzatiu empresarial burgés.”

Es veritat que no es deixen jugar gent del país o es que no hi havia interès pel futbol?

“En 1899 l’interès pel futbol no era el d’avui en dia, ni en els diaris, ni en la societat, i això feia que els clubs en un primer moment no fossin més que entitats molt selectes i a la vegada tancades que feia que l’explosió que es va produir trenta anys després fossin una mica sorprenents, solament, aquesta explosió, ho explica el propi joc.

El futbol és un joc que es pot jugar en qualsevol camp, amb pluja o neu, en camp obert i tancat, només es necessita una pilota, res més, de per si, el futbol, la seva simplicitat, fa que estigués destinat a ser un  esport de masses, d’interès social, una pilota pot viure sense el F.C. Barcelona, el Barcelona no pot viure sense una simple pilota. El tema no era tant per una qüestió de nacionalitats com si de classe social com veurem més endavant quan parli de l’evolució del Futbol Club Barcelona com a club, hem de diferenciar la qüestió del joc que és universal, dels seus orígens, que com a esport no ho són, tenen un procés de caire classista…”

Pots resumir l’acta fundacional del Futbol Club Barcelona i destacar-ne la diferència amb altres clubs com l’Espanyol o el Real Madrid?

“Com abans he esmentat la diferència del Futbol Club Barcelona i que el fa especial és el seu model organitzatiu i especialment com es reflexa en els diferents estatuts. El seu acte fundacional com a club data des de la seva fundació, 1899, fins a l’any 1930, quan el club es configura en essència. Aquest canvi és el que crea el que es avui dia el Futbol Club Barcelona ja que l’entitat passa de see un club esportiu a una empresa esportiva. Des de 1899-1911 el club és un club esportiu que passa per bastants dificultats fins que en 1908 una gran crisis està a punt de fer-lo desaparèixer. Hans Gamper actuant com un bon gestor i gràcies a una bona acció  administrativa fa sortir club d’aquesta etapa. De l’any 1911 a 1920 el club canvia de camp -a l’Escopidora- i es converteix en una cooperativa.

L’any 1914-1915 el club passa per una crisis de identitat amb Peris de Vargas com president,  però el club no està disposat a perdre els signes democràtics que estan en les pròpies arrels del club i aconsegueixen desempallegar-se’n del dictador Peris de Vargas. Aquesta és una de les identitats diferenciadores de la entitat, no perdre mai els seus signes de personalitat.  A partir de 1920 es produeix l’explosió del professionalisme i s’inaugura l’estadi de Les Corts. El club instal·la un model corporatiu, el club té treballadors propis, una mútua, i les seves despeses son cada vegada més grans, necessita un element regulador de caràcter econòmic: La Lliga espanyola de 1929…”

Podem qualificar el Barça, des de la seva fundació, com un club obert i democràtic?

Gamper, el pare del Barça

“La resposta es sí. Gràcies a Hans Gamper, el club des de la seva fundació és un club democràtic i obert. Encara més clar és si veiem els estatuts de 1911, com he esmentat abans, ja que veurem que el club es converteix en una cooperativa: ja no és solament un club esportiu, es una institució, una entitat més complexa, va encaminada cap a una empresa esportiva, però el més important dintre de la evolució del club des de 1899 a 1930 com a empresa esportiva és que com tota empresa moderna en el seu desenvolupament, arriba un moment en el que gestors i socis es distancien convertint-se els gestors en els defensors de las diferents decisions dels socis que ara són els veritables protagonistes del club. Els estatuts de 1911, a diferència dels fundacionals, són importants per què es converteixen en el testimoni i defensa dels propis socis del club barcelonista i salvaguarden el seu benestar, les seves obligacions i deures, és l’ ideari de un club plenament democràtic des d’una visió empresarial.”

Quin era el club català més potent en els inicis del segle XX?

Escut del Català, club degà de Barcelona

“El Català Futbol Club (o Català Sport Club a partir del 1908) va ser el primer equip de futbol que es va fundar a la ciutat de Barcelona. Va ser creat el 21 d’octubre de 1899 amb el nom de Foot-ball Club Català al gimnàs Tolosa pertanyent a Jaume Vila qui en fou el primer president, a més de Víctor Paniagua secretari, Miquel Valdés tresorer, Manel Mir capità i Guillem Busquets sotscapità Jugava els seus partits al Velòdrom de la Bonanova, posteriorment a la cruïlla dels carrers Indústria (avui París), Còrsega, Muntaner i Aribau i els seus colors eren el blau i el blanc.

El Català FC volia promocionar l’esport local i només admetia jugadors catalans al seu equip. D’aquí ve que va rebutjar l’ingrés del suís Hans Gamper i aquest va fundar, llavors, el Futbol Club Barcelona. Al cap de dos mesos de la seva fundació, però, ja acceptà jugadors forans. El Català FC i el FC Barcelona mantingueren una molt forta rivalitat a inicis de segle XX. Destacà la polèmica per qui era el club degà de la ciutat de Barcelona, polèmica que quedà resolta a favor del FC Barcelona, en haver estat el primer club inscrit al registre civil, ja que el Català no ho féu fins mitjans de desembre de 1899. El Català va disputar el campionat de Catalunya des dels seus inicis, sense arribar a assolir mai el títol. La seva millor classificació al campionat fou la tercera posició, assolida diverses temporades. El 1914-15 acabà en la desena i darrera posició del Campionat perdent la categoria que mai més tornà a recuperar. L’any 1924 va celebrar les seves noces d’argent. El Català FC va desaparèixer a finals dels anys 20 del segle XX. Va morir per què a diferència que el Futbol Club Barcelona no va evolucionar com entitat, sent sempre un club solament esportiu, sense estatuts de caire social, el seu model no va desenvolupar-se, la derrota com degà a ulls dels polítics i la societat li van deixar sense ajudes econòmiques i les victòries no van arribar. El seu model organitzatiu es el que va permetre evolucionar al Barça de club a empresa esportiva, ser sostenible, la mà de Gamper és essencial com a pare fundador i gestor de la criatura, és el motor del club i responsable del seu creixement  durant aquests 30 anys…”

Quan i per què es produeix la professionalització dels clubs de futbol a Catalunya?

“La ràpida multiplicació del número de clubs de futbol impulsà la creació de las primeres associacions -la Football Associació de Catalunya, creada l’onze de novembre de 1900- i les primeres competicions. Així, l’any 1902 neix la primera competició a nivell nacional, la Copa de la Coronación, embrió de la actual Copa del Rey de Futbol. La Real Federació Española de Futbol no naixeria fins 1913 i la selecció espanyola va disputar els seus primers partits amb motiu dels Jocs Olímpics d’Amberes, al 1920. El primer gran canvi en el futbol espanyol arriba l’any 1926 quan, després d’un llarg procés de debat, els clubs aproven el Primer Reglament del futbol Professional espanyol. El futbol espanyol, seguint el model britànic, donava així el pas al professionalisme, donant las bases per el naixement del campionat nacional de Lliga, en la que la primera edició es disputa en 1929. Així va néixer no solament el professionalisme en Catalunya sinó també a tota Espanya.”

Creus que la professionalització del futbol fou positiva o negativa pel desenvolupament d’aquest esport a Espanya?

 “Era necessària, en el cas del Barça a partir de 1912-1914 els seus ingressos i sobretot les seves despeses es van disparar, la seva estructura era cada vegada més gran tenint a partir de 1920 treballadors en nòmina, el profesionalismo marrón…. ni amb Les Corts es podien solucionar aquests problemes econòmics si no era amb un element regulador  de caire econòmic que pogués garantir una economia que no estigués sotmesa al atzar, la Lliga havia de ser un fet…”

“Solament podia ser una competició entre iguals que pogués garantir aquesta seguretat econòmica i l’any 1928 es crea la Lliga Espanyola sota unes normes que autoregulava qualsevol acte de desigualtat durant la competició tant de caire esportiu com de caire econòmic. En trenta anys es va crear un sistema a partir de estructures cada vegades més complexes com el F.C. Barcelona que  va interaccionar amb altres entitats també complexes creant un sub-sistema que a partir de 1929 es va autoregular amb les seves pròpies normes, si aquest sistema de regulació no hagués existit el futbol com fenòmen de masses no existiria, seguiria sent un esport minoritari o hauria desaparegut..”

Per què clubs com el Júpiter, Sant Andreu o l’Europa mai van tindre tant suport social com el Barça o l’Espanyol?

“Per la seva estructura. Aquests clubs, com el cas del Català, no van evolucionar, no van veure el futur, no tenien capacitat de gestió, mentre el Barça sobretot i l’Espanyol cada vegada es feien més grans. En el cas del Barça com empresa esportiva mentre passava els anys necessitava cada vegada més recursos econòmics i socials: això feia que els altres equips no poguessin evolucionar, el Barça quan més guanyava també més gastava, monopolitzava, era com un gran paraigües que acaparava recursos i no deixava regar als seus veïns més modestos. Aquesta realitat  va fer que els altres equips acabessin desapareixent com el Català o estant a categories quasi amateurs com el Júpiter o el Sant Andreu.

Un error històric parlant sobre la no evolució estructural i de gestió del Barça va ser quan L’ Equipe a mitjans dels anys 50 li va proposar al F.C. Barcelona crear una competició europea i el Barça va dir que no, cosa que el Real Madrid, mitjançant la figura de Santiago Bernábeu va dir que sí i amb Gabriel Hanot (editor de la revista) i el seu col·lega Jacques Ferran van crear la Copa de Europa. Una mala decisió de gestió li va costar al Barça uns 40 anys de retard, una mala decisió produeix una cadena d’errors…”

És l’essència del Barça la d’un club catalanista i l’Espanyol la d’un club espanyolista?

“Es una pregunta capciosa la teva (rialles). Jo crec que no, els dos són dos clubs catalanistes però mentre el Barça sempre va estar dins de un projecte nacional, des d’un aspecte emocional, urbanístic i econòmic, el Espanyol en part no, hauria de diferenciar entre nacional i catalanista com també una cosa que la gent mai fa que és diferenciar nacional de nacionalista cosa que mai ha sigut el Futbol Club Barcelona, encara que ho han intentat varies vegades durant la seva història, afirmar amb un si la teva pregunta sense ofendre seria massa reduccionista per la meva part…”

Creus que el Barça ha estat, tal com deia el gran Vázquez Montalbán, “el brazo no armado de Catalunya”?

Cruyff va canviar el FC Barcelona, segons Javier Aranda

“Si parlem com institució, el Barça ha sigut la institució més important de la història de Catalunya ja que es pot dir que es una institució catalana universal. Globalment, en els seus 110 anys d’ història, el Barça ha tingut dos etapes generals: una anterior a 1977 i altre després de 1977 amb l’ arribada de la democràcia on  amb Josep Lluis Nuñez el club torna a funcionar com una entitat esportiva de caire empresarial que culmina amb la arribada de 1988 de Johan Cruyff com entrenador que li dóna una filosofia no com entitat, que ja la tenia, sinó com a equip esportiu. En 21 anys amb aquesta filosofia 3 Champions i una final i 9 Lligues més una Copa del Món de Clubs… Abans de 1977 el club durant 40 anys de dictadura franquista deixa en un segon pla lo esportiu i socialment es converteix en un club polític: el Barça des de 1923 amb Primo de Rivera era com institució un cop desapareguda la Mancomunitat, i l’orgull la única esperança, l’únic lloc de reivindicació d’un somni que es va trencar massa aviat: el club va estar en depressió 54 anys, va estar quasi mort fins a Basilea….”

Què podem destacar del Barcelona com a club integrador de les onades immigratòries que han arribat a Catalunya? Quin ha sigut el seu paper?

“El Barça en 1974 va ser molt important com aglutinador de les noves gents que van venir de altres zones però sincerament crec que no més que els altres clubs d´Espanya o del món.”

Parlem una mica del club de la capital de l’estat. El Real Madrid era el club més gran de la capital des de la seva fundació?

“Es difícil de dir, el Madrid va guanyar campionats des de un primer moment a comparació del Atletico de Madrid que en un primer moment, fundat en 1903 per biscains, era un equip sucursal del Athletic Club de Bilbao. Cap dels dos equips van ser importants fins a mitjans del segle XX, en un moment, a principis del segle XX on equips com el Real Irún eren equips més rellevants i la perifèria de l’estat tenia més preponderància a l’hora de parlar i regular l’esport del futbol.”

El Real Madrid el van fundar uns catalans que havien jugat al Barça?

El primer Real Madrid 1902

“El 6 de març de 1902 es va constituir oficialment la societat Madrid Foot Ball Club. Els germans Joan i Carles Padrós i Rubió, uns empresaris catalans establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers presidents de l’entitat blanca, al costat de Julián Palacios. En aquells moments es crea la primera junta directiva que estableix l’uniforme de l’equip: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves.”

“El primer partit després de l’oficialització va ser entre jugadors del club, al camp de l’avinguda de la Plaza de Toros, el 9 de març. Las males llengües diuen que els germans Padrós eren catalans i socis del Barça i algun partit jugarien, però parlem d’ una etapa on  la rivalitat Barça- Madrid era inexistent, fins 1953 no existiria. Es més, molts socis del Barça durant la seva història ho han sigut del Espanyol com Casaus o Núñez. Avui dia això seria impossible e impensable…”

Quan i per què neix la gran rivalitat Barça – Madrid?

“El Real Madrid era un equip poc important a principis del segle XX, com he dit anteriorment. Té com a club tres grans moments : L’aparició de Santiago Bernábeu com a president, la construcció de l’estadi de Chamartín i el punt vital de la rivalitat entre Barça i Madrid, i és el  fitxatge de Alfredo Di Stéfano en 1953.”

Explica’ns què fou el cas Di Stéfano, si us plau…

Di Stéfano amb la samarreta del Barça

“Alfredo Di Stéfano“ La Saeta Rubia” considerat com un dels quatres millors jugadors de tots els temps, amb Pelé, Maradona i Cruyff, l’any 1953 va arribar a un acord amb el Futbol Club Barcelona per incorporar-se al equip. El traspàs de River Plate al Barcelona va ser en un principi autoritzat per la FIFA. El club Millonarios de Bogotá, que era el propietari dels drets del jugador fins 1954, segon conveni firmat en el Pacte de Lima va denunciar de la situació anòmala del jugador a la FIFA.

El 13 de Maig de 1953 arriba a Barcelona disposat a firmar el seu  contracte, però en meitat de las dificultats amb la Federació per el fitxatge, Santiago Bernabéu, el va convèncer per trencar el seu acord amb el Barça i incorporar-se al Real Madrid. Addicionalment Millonarios de Bogotá havia negociat directament amb el Real Madrid. El Barcelona va fer lo propi, però el fitxatge de Di Stéfano mai es va poder completar per el Barça. El 15 de setembre la Federació Española optà por una decisió salomònica. Va emetre un comunicat en el que  va autoritzar a Di Stéfano a jugar quatre temporades en la Lliga Española, dos en el Real Madrid i dos en el Barcelona.

La comissió directiva del Barcelona, presidida por Enrique Martí, va protestar per aquesta decisió i va dimitir en ple. La comissió gestora que la va succeir va  firmar un acord amb el Real Madrid, el 23 de octubre, en el que renunciava a tots els drets sobre Di Stéfano a canvi d’una quantitat de diners equivalents a la que s’havia gastat en fitxar-lo. Durant els tres mesos en els que Di Stéfano va estar a Barcelona, va entrenar amb la plantilla blaugrana i va participar en tres partits amistosos organitzats per el club català, però mai vestint la camiseta barcelonista, per por a una sanció federativa. Curiosament, Di Stéfano va vestir la camiseta blaugrana anys després, en dos partits amistosos de homenatge, quan ja era jugador del Real Madrid a tots els efectes.”

Parlem una mica del RCDE. Qui i quan es va fundar l’Espanyol?

Escut del RCDE

“El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona va ser fundat el 28 d’octubre de 1900, a les aules de la Universitat de Barcelona, es va crear la Sociedad Española de Football, nom que li va donar al club el seu fundador i primer president, Ángel Rodríguez. Les principals senyes d’identitat, i el que va determinar el nom original d’aquest nou club esportiu, va ser que tots els seus components eren catalans o nascuts a la resta d’Espanya, en contraposició als altres equips, formats majoritàriament per anglesos i d’altres nacionalitats.”

 

 

 

Per què l’Espanyol va prendre aquest nom?

“Hi ha una controvèrsia ja que hi ha dos corrents, una la que parlen que el nom es perquè a l’equip solament jugaven jugadors catalans i de la resta d’Espanya al contrari que el Futbol Club Barcelona. Uns altres diuen que el nom era per diferenciar-se de las diferents ideologies que tenien els dos clubs: la veritat era més una lluita de classes, com he esmentat abans, que d’idees nacionals..”

Quin fou l’origen dels colors blanc-i-blaus de la parròquia espanyolista?

“Encara que el RCD Espanyol de Barcelona vesteix avui de blanc-i-blau, el groc va ser el color original del club, per ser aquest el color de la peça de roba que un dels seus primers socis va regalar a l’entitat per  confeccionar els seus uniformes. Més endavant, va vestir samarreta blanca i pantalons blaus i, el 1909, vestia ja amb els actuals colors blanc-i-blaus, aquells que lluïa en el seu blasó l’almirall Roger de Llúria.”

Quin ha estat el primer futbolista català que podem considerar com un crack?

“La veritat es que la millor etapa de tota la historia del futbol català es l´ actual, podríem dir que el futbolista més reconegut com un crack a Europa és Xavi Hernández del F.C. Barcelona o això diuen periodistes tan reconeguts com Santiago Segurola del diari Marca, que arriben a dir que Xavi es el millor futbolista espanyol més important de la història, per davant de Luís Suarez -que va guanyar una pilota d’or i va ser un dels referents de la Espanya que va guanyar la Eurocopa del 1964 davant Rússia per 2-1 amb gol de Marcelino i dos copes de Europa amb l´Inter de Milà d’Helenio Herrera-. Si parlem a nivell estatal crec que el millor futbolista català és Ricardo Zamora.”

I per acabar, quin creus que ha sigut el millor futbolista català de l’historia?

El gran Ricardo Zamora, "el Divino"

“En la meva opinió el millor futbolista de la història és Ricardo Zamora. Va ser i encara és reconegut com un dels millors porters de tot el món, va jugar al Espanyol, Real Madrid i F.C. Barcelona i és l’inventor de las anomenades Zamoranas. La meva opinió es basa en que va revolucionar la posició de porter que en aquells moments era una posició marginal del joc, en el que el 2-3-5 la anomenada The Pyramid estava de moda i on porter i defenses estaven venuts en un joc encara poc evolucionat estructural i estratègicament.”

“Totes aquestes premisses van convertir a Zamora en una celebritat de la època i em reafirma en la meva opinió. Zamora va ser medalla de plata en Amberes sent un jugador formidable en la dècada dels 1920-1930, la seva ascensió a la fama, la seva llegenda i repercussió seria comparable al sorgiment de Casillas a finals del segle XX i començament del segle XXI.”

“Algunos creen que el fútbol es solo una cuestión de vida o muerte,

pero es algo mucho más importante que eso” (Bill Shanky)

Comparteix

    Comentaris

    • xavier

      10/04/2010 - 00:01

      Benvolgut,

      primer de tot felicitats pel teu blog i per la seva varietat.

      Em podries donar més dades sobre el treball d’Aranda? A quina universitat l’ha presentat?
      Jo també sóc historiador i darrerament he estat treballant el tema del futbol precisament per què també em sembla un element fonamental de la nostra societat, tal i com tu dius a l’inici del post.
      A més, tinc la teoria que pot ser un bon vehicle per explicar la història del segle XX de manera amena i aconseguir arribar a “nous” públics.

      Moltes gràcies.
      Xavier C.

    • historiadorvital

      11/04/2010 - 10:10

      Hola Xavier,

      En Javier Aranda ha presentat el seu treball de tesina a la UB. Aquest és un tema encara per explotar i amb molt d’interès social i mediàtic…
      Si vols us puc posar en contacte per si voleu intercanviar impressions o idees.

      Salut,

      Ferran Vital

    • xavier

      11/04/2010 - 22:03

      Moltes gràcies Ferran,

      Si et fos possible t’ho agrairia.

      Gràcies!

      Xavier.

    • JAVITO

      22/04/2010 - 23:46

      Amigo Xavier cuando quieras espero que el Ferran te haya dado mis datos!!!! dewww

    • El Crack del 29 – Sàpiens.cat

      02/05/2010 - 12:05

      […] plaer de poder entrevistar en Javier Aranda, qui ja vam entrevistar fa un temps amb un post sobre el futbol a Catalunya. L’entrevista és llarga, però penso que és prou interessant, i espero que us agradi. Les […]

    • Història amb pilotes – Sàpiens.cat

      06/06/2010 - 11:05

      […] Solé i Sabaté, i fins i tot la tesina del historiador Javier Aranda, a qui vam entrevistar a Història del Futbol a Catalunya, entre d’altres. Tots aquests treballs són molt recomanables i amb un gran rigor històric, […]

    • Ambros

      07/07/2011 - 21:25

      Crec que en realitat l’Espanyol va pendre aquest nom, exactament “Sociedad Española de Football”, per que el pare de l’Àngel rodríguez, qui va transmetre la afició per l’sport al seu fill, era president de la Sociedad Española de Gimnástica, de la que van copiar gairabe el nom i l’escut, una “pilota” dividida en tres “grillons”: vermell, groc i vermell.

    • Ambros

      07/07/2011 - 23:05

      Disculpeu, volia dir Federación Española de Gimnástica, la que aglutinaba les associacions gimnástiques llavors existents:
      Asociación de Profesores Oficiales de Gimnástica (Madrid)
      Club Gimnástico de Tarragona
      Sociedad “El Gimnasio” de Vigo
      Sociedad Gimnástica Española (Madrid)
      Asociación Catalana de Gimnástica (Barcelona)

    • Ferran Vital

      07/07/2011 - 23:05

      Moltes gràcies per l’apunt, Ambros!

      De ben segur que és tal com dius, la veritat és que jo estic una mica peix en aquest tema! Tot i que ara que ho comentes, alguna cosa em balla pel cap, sobre la “Sociedad Española de Foot-ball” i els colors de l’escut (una pilota mb la bandera d’Espanya).

      Gràcies pel teu apunt, gràcies per comentar i fins aviat, torna quan vulguis!

      Ferran Vital

    • Galobardes

      08/07/2011 - 00:33

      Lamentablement l´article es decepcionant per la manca de rigor en diverses i importants dades clau.Practicament cada capitol recull varis errors inadmisibles copiats posiblement de llibres ja superats en la actualitat. Que no es poden publicar en aquest segle quant sont prou coneguts treballs histórics documentats promoguts per la propia RFEF. Per cert, amic “Ambros” D. Rafael Rodriguez Mendez va estar President de la Federació Gimnástica Española, entitat privada que va regir tot l´esport a Espanya.

    • Ambros

      08/07/2011 - 09:12

      Exactament. Federación Gimnástica Española. Gracias Galobardes!

    • L’altre equip de futbol degà de Barcelona | Curiositat.cat

      12/03/2012 - 20:21

      […] Més informació | Sapiens […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús