Llums i ombres del Borbó: L’home que va matar el seu germà

Una de les poques (però que molt poques) fotos on podem veure al rei Joan Carles, al seu pare, Juan de Borbón, i al germà petit, Alfonso. És extreta d’unes vacances dels Borbón a València. Al centre de la foto, el noi alt, ros i espigat és el rei Joan Carles, mentre que al seu costat hi ha el seu germà petit Alfonso. A l’altra banda de la barca, trobem en Don Juan observant els seus dos fills. La foto és de 1955. Un any després, en Joan Carles matarà al seu germà.

La setmana santa de 1956 va tindre lloc una desgràcia sense precedents a la residència de Joan de Borbó, fill d’Alfons XIII i exiliat a Estoril, Portugal, per les seves diferències amb el caudillo Francisco Franco.

Don Juan de Borbón tenia dos fills, el gran es diu Juan Carlos (actual rei d’Espanya) i el petit es deia Alfonso. Juan de Borbón no s’acabava d’entendre amb el seu fill gran, Joan Carles. En Joan Carles era tota una “joia”, ja que el seu caràcter impulsiu, malcarat, poc treballador i faldiller van allunyar-lo del seu pare.

Amb només 15 anys, l’any 1953, en Joan Carles va tindre una filla il·legítima amb una comtessa italiana, Olghina de Robiland. La filla encara viu avui en dia, es diu Paola de Robiland, amb residència a París. La seva discreció està garantida per la immensa fortuna que el seu pare biològic, Juan Carlos I, ha invertit en el benestar de la seva filla. No busqueu fotos d’aquesta senyora. No n’hi ha, ja que el seu pare i la seva mare han sabut preservar la seva identitat.

Tornem a l’any 1956. Un Joan Carles que ja és pare i major d’edat (ja comptava amb 18 anys) es troba jugant plàcidament una tarda amb el seu germà Alfonso, de 14 anys d’edat, al despatx de la residència d’Estoril on des de l’exili, el seu pare Juan de Borbón es trobava “luchando por implantar la democracia en España aún a pesar de renunciar al trono de España”.

De sobte, a la noble residència portuguesa s’escolta un tret.  Al despatx,  en Juan de Borbón es troba davant una escena dantesca, que cap pare hauria de veure mai sigui quin sigui l’estatus de la seva família. L’Alfonso jeia mort a terra, amb un tret entre cella i cella.

L’anàlisi forense parla d’un tret fet a una distància inferior a 40 centímetres, cosa que desacredita la versió oficial de que tot va ser una accident. En Joan Carles s’estava formant a l’acadèmia militar de Sandhurst i Saragossa com protegit del caudillo de España por la gracia de Dios. Per tant, en Joan Carles ja estava habituat a manipular les armes de foc.

Anem a preguntar-nos per què en Joan Carles voldria matar el seu germà petit ja que d’entrada ell era el fill gran i per tant, l’hereu de la corona espanyola al exili.

Quines causes feien que en Joan Carles estigués gelós del seu germà Alfonso? Podem enumerar-ne un parell:

  1. En Alfonso era el fill favorit de Don Juan. Era més ràpid, més llest i no tenia cap problema de comunicació amb el seu pare. A més, la relació afectuosa entre Alfonso i el seu pare era més fluïda que no pas la d’en Juan Carlos.
  2. Com a protegit de Franco, en Juan Carlos s’estava educant a Espanya sota la tutela del general Franco, mentre que al seu pare no li era permesa l’entrada a l’estat espanyol. Aquest distanciament entre pare i fill fou decisiu per generar un sentiment d’odi i revenja per part del jove Juan Carlos.

No cal ni esmentar que mai hi ha hagut cap investigació oficial per depurar responsabilitats, i que aquest és un tema tabú dintre de la casa reial. Molt poca gent gosa insinuar que la versió oficial de l’accident pugui haver estat manipulada o falsejada per no perjudicar al primogènit de la casa Borbònica.

Però aquí no acaba l’obra i miracles del meravellós monarca espanyol, el campechano. Des de la seva investidura com a successor de Franco (escollit pel Caudillo i no pel poble espanyol) l’any 1975 i fins sis anys després, l’any 1981, el rei d’Espanya obté un 5% de comissió en l’entrada de cada barril de petroli en cru que entra a Espanya. Un regal dels monarques saudites, grans amics del rei.

Un altre escàndol va ocórrer l’any 1992, quan gairebé hi ha una abdicació reial forçosa en la figura del seu fill Felip. La causa era que el rei havia desaparegut sense deixar rastre. Tot el Ministeri de l’Interior buscant-lo, mobilitzant la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, el CESID…En aquell moment es temia per la vida del monarca i als serveis d’intel·ligència de l’estat fins i tot s’especulava amb la possibilitat que l’hagués segrestat ETA o els GRAPO, quan en realitat, el rei s’havia escapat a Suïssa amb la seva principal amant durant més de divuit anys, Marta Gayà, una catalana que el rei va conèixer a Mallorca. Com resultat de tot això, el rei va expulsar a Sabino Fernández (el majordom reial), qui amb la reina Sofia havia plantejat la possible abdicació del monarca.

Per últim, val la pena destacar l’amistat del rei amb Javier de la Rosa i Mario Conde, amb qui el rei d’Espanya va participar en diversos negocis fraudulents i els va proporcionar informació confidencial. Un altre dia parlarem del 23F i veurem el paper del rei, tot i que ja us avanço que el nostre estimat monarca estava jugant a pàdel el dia que Tejero va ocupar el Congrés per la força.

Comparteix

    Comentaris

    • Dani

      03/02/2010 - 20:33

      Perfecte Francesc! Sempre que ho explico a algú no em creu. Ja era hora que algú valent ho digués. (a veure quan tarda a desaparèixer el bloc per motius misteriosos ara XD)

    • historiadorvital

      03/02/2010 - 23:10

      Gràcies Dani!! (Em dic Ferran, no Cesc jejejej) No crec que em tanquin el bloc,ja que encara queda mooolta estopa per repartir!!!!

    • Dani

      04/02/2010 - 00:34

      Perdona, sempre em confonc amb els noms que comencen per F, a mi sempre em Diuen David també…

    • Eva

      26/02/2010 - 09:42

      Entre tu i jo, el germà petit del rei es deia Alfonso, no Gonzalo. En llegir el teu post em van venir els dubtes, perquè jo havia llegit sobre el tema i ho vaig comprovar. Com ja et vaig comentar, estic seguint el teu bloc. M’agrada molt. El que has escrit de l’Holocaust jueu i de Rasputin… M’han agradat molt! Jo he llegit d’aquest temes fa molt de temps i gràcies a tu, m’han vingut ganes de tornar-me a posar. Potser publiqui al bloc una entrada sobre un llibre que em va encantar. Felicitats una altra vegada!

    • historiadorvital

      28/02/2010 - 12:52

      Moltes gràcies Eva ja ho tinc arreglat! Espero que em pugis ajudar molts cops més!

    • Criticartt

      30/12/2011 - 22:54

      Moltes felicitats… Un article valent i interessant!! Per cert, no t’he fet cas i he buscat la foto de la filla…;))))

    • Ferran Vital

      31/12/2011 - 11:54

      Oh! I l’has trobada??

    • Llums i ombres del Borbó: L’home que va matar el seu germà [CAT]

      16/01/2012 - 15:29

      […] "CRITEO-300×250", 300, 250); 1 meneos Llums i ombres del Borbó: L’home que va matar el seu germà [CAT] blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2010/02/02/llums-i-omb…  por Jordi_Garcia hace […]

    • Sergi Martínez (@SergiRcde)

      16/01/2012 - 22:56

      Copiaré aquest aricle per fer màxima difusió

    • Sir William Temple

      17/01/2012 - 12:41

      Havia llegit la història al llibre “A cop de rei” del Pepe Rei, força interessant i amb moltes perles que crec que la població hauria de conèixer.
      Per cert, a mi també em van posar un reportatge a la portada del Menéame aquest i no vaig rebre comentaris catalanofòbics. Però el que més gràcia em va fer va ser el lloc d’on provenien la majoria dels milers de visites: Ministerio de Nosequé, Diputación de XXXXX, Instituto Andaluz de XXXXX, Servicio Extremeño de Blablabla, Ayuntamiento de Villarriba del Condado… molta feina deuen tenir en aquests llocs.

    • Marc Riera

      15/04/2012 - 00:32

      Bon article, però és una llàstima que no hi hagis inclòs referències a altres treballs… Per cert, si no recordo malament, al documental de TV3 ‘Monarquia o República’ s’insinuava que el senyor Sabino Fernández va ser despatxat per l’afer Mario Conde…

    • Víctor

      15/04/2012 - 00:43

      Quin fàstic, realment… Molt bon article! Us en comparteixo un on es valora tot el que ha passat avui… http://superviventcatala.blogspot.com/2012/04/la-monarquia-en-perill-dextincio.html

    • Francesc

      16/04/2012 - 16:03

      Bon article, no dic que no sigui rigurós ni mal redactat, simplement dic que aquest tipus d’articles perverteix la funció escencial de la història!. Els historiadors no hem de ser policies que anem amb el dit a senyalar els criminals , delinquents o aquell que va matar a aquell. Senzillament existeix la historia per entendre perquè hem arribat fins al punt que estem des del punt de vista de la vida económica, social, política i cultural.
      Encara que sembli mentida no parlo des de cap color ni bandera. Seria capaç de defensar a la República o a qualsevol forma de govern oposada a la monarquia. Peró sóc incapaç d’entendre que es remenin arxius, processos i fets històrics amb l’objectiu de remarcar els defectes d’una persona, sigui quina sigui aquesta persona.

    • Biel

      20/04/2012 - 18:44

      Francesc totalment d’acord.

    • jordi verdu

      21/04/2012 - 08:25

      No diu res de les comisions del Petroli de Mexic per allà el1977. Aixó provocà la renuncia del Preident Suarez que també les volía cobrar, i que el Juanca va abortar tot tornan de EE.UU o Canadà de veurer el seu fill. La Reina tornà directament a Espanya i en Juanca es va quedar i es va trobar amb Suarez. Als pocs dies Suarez va dimitir. La versió oficial era que s’ havía cadat a esquiar a Sunvaley, als EE.UU. Aquest fet m’el informaren que habia passat uns dies abans de la renucia de Suarez. Fa un temps La Vanguardia en va fer comentaris un xic dil-luits.

    • marisa

      22/04/2012 - 15:45

      Dons crec que tots els monarcas i reis tenen la seva vida privada i estic segura que es veritat tot el que explicas, pero i a una cosa que no estic d’acord en refer. a la mort del seu germà, no es pot parlar de una cosa sense saber de veritat quines han estat les causes.

    • Sònia

      23/04/2012 - 11:53

      Marisa, és cert que no es pot parlar d’una cosa sense saber la veritat i quines han estat les causes. Pero si mai hi ha hagut cap investigació oficial per depurar responsabilitats tenim tot el dret d’opinar i especular, només faltaria!

    • Maria

      23/04/2012 - 19:40

      Fos com fos, accident o no, si jo li fes mal a una persona amb una escopeta, mai dels mais tornaria a agafar-ne una!!! Però clar, com que no sóc “reial”…

    • Ombres del Borbó | Lloret de Mar

      24/04/2012 - 13:12

      […] La setmana santa de 1956 va tindre lloc una desgràcia sense precedents a la residència de Joan de Borbó, fill d’Alfons XIII i exiliat a Estoril, Portugal, per les seves diferències amb el caudillo Francisco Franco. Don Juan de Borbón tenia dos fills, el gran es diu Juan Carlos (actual rei d’Espanya) i el petit es deia Alfonso. Juan de Borbón no s’acabava d’entendre amb el seu fill gran, Joan Carles. En Joan Carles era una “joia”: Impulsiu, malcarat, poc treballador i un faldiller incorregible. Amb només 15 anys, l’any 1953, en Joan Carles va tindre una filla il·legítima amb una comtessa italiana, Olghina de Robiland. La filla encara viu avui en dia, es diu Paola de Robiland, amb residència a París. La seva discreció està garantida per l’inmensa fortuna que el seu pare biològic, Juan Carlos I, ha invertit en el benestar de la seva filla. No busqueu fotos d’aquesta senyora. No n’hi ha, ja que el seu pare i la seva mare han sapigut preservar la seva identitat. Tornem al any 1956. Un Joan Carles que ja és pare i major d’edat (ja comptava amb 18 anys) es troba jugant plàcidament una tarda amb el seu germà Alfonso, de 14 anys d’edat, al despatx de la residència d’Estoril on des de l’exili, el seu pare Juan de Borbón es trobava “luchando por implantar la democracia en España aún a pesar de renunciar al trono de España”. De sobte, a la noble residència portuguesa s’escolta un tret. Al arribar al despatx, Juan de Borbón es troba davant una escena dantesca, que cap pare hauria de veure mai sigui quin sigui l’estatus de la seva família. En Alfonso jeia mort a terra, amb un tret entre cella i cella. L’anàlisi forense parla d’un tret fet a una distància inferior a 40 centímetres, cosa que desacredita la versió oficial de que tot va ser una accident. En Joan Carles s’estava formant a l’acadèmia militar de Sandhurst i Saragossa com a protegit del caudillo de España por la gracia de Dios. Per tant, en Joan Carles ja estava habituat a manipular les armes de foc. Anem a preguntar-nos per què en Joan Carles voldria matar el seu germà petit ja que d’entrada, ell era el fill gran i per tant, l’hereu de la corona espanyola al exili. Quines causes feien que en Joan Carles estigués gelós del seu germà Alfonso? Podem enumerar-ne un parell:   En Alfonso era el fill favorit de Don Juan. Era més ràpid, més llest i no tenía cap problema de comunicació amb el seu pare. A més, la seva relació afectuosa entre Alfonso i el seu pare era més fluïda que no pas la d’en Juan Carlos.  Com a protegit de Franco, en Juan Carlos s’estava educant a Espanya sota la tutela del general Franco, mentre que al seu pare no li era permesa l’entrada al estat espanyol. Aquest distanciament entre pare i fill fou decisiu per generar un sentiment d’odi i revenja per part del jove Juan Carlos. No cal ni esmentar que mai hi ha hagut cap investigació oficial per depurar responsabilitats, i que aquest és un tema tabú dintre de la casa reial. Molt poca gent s’ha atrevit a insinuar que la versió oficial del accident pugui haver estat manipulada o falsejada per no perjudicar al primogènit de la casa Borbònica. Però aquí no acaba l’obra i miracles del meravellós monarca espanyol, el campechano. Des de la seva investidura com a successor de Franco (escollit pel Caudillo i no pel poble espanyol) l’any 1975 i fins sis anys desprès, l’any 1981, el rei d’Espanya obté un 5% de comissió en l’entrada de cada barril de petroli en cru que entra a Espanya. Un regal dels monarques saudites, grans amics del rei. Un altre escàndol va ocórrer l’any 1992 quan gairebé hi ha abdicació en la figura del seu fill Felip. La causa era que el rei havia desaparegut sense deixar rastre. Tot el ministeri del interior buscant-lo, la policia nacional, la Guardia civil, el CESID…en aquell moment es temia per la vida del monarca i s’especulava amb la possibilitat que l’hagués segrestat ETA o els GRAPO, quan en la realitat, el rei s’havia escapat a Suïssa amb la seva principal amant durant més de divuit anys, Marta Gayà, una catalana que el rei va conèixer a Mallorca. Com a resultat de tot això, el rei va expulsar a Sabino Fernández (el majordom reial), qui amb la reina Sofía havia plantejat la possible abdicació del monarca. Per últim, val la pena destacar l’amistat del rei amb Javier de la Rosa i Mario Conde, amb qui el rei d’Espanya va participar en diversos negocis fraudulents i els va proporcionar informació confidencial. Un altre dia parlarem del 23 F i veurem el paper del rei, tot i que ja us avanço que el nostre estimat monarca estava jugant a pàdel el dia que Tejero va ocupar el congrés per la força. REVISTA SAPIENS   http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2010/02/02/llums-i-ombres-del-borbo-lhome-que-va-matar-el-… […]

    • Bonnie

      24/04/2012 - 17:17

      Està bé, m’ho crec.

      Podries donar mes informació?, no sé, per exemple d’on treus la informació de la filla illegitima, tens el certificat de naixament? la prova de paternitat? alguna cosa?

      I l’anàlisi forense? tens alguna copia? es un fet contrastat?

      L’escapada a Suissa, està documentada?

      Per curiositat simplement….

    • Tony

      25/04/2012 - 23:23

      Está muy bien el artículo pero me gustaría decir 2 cosas:
      -Imagino que los padres de Juan Carlos tuvieron que dar su consentimiento al hecho de que su hijo estuviera en España con Franco, por lo tanto no entiendo ese supuesto odio del padre a su hijo por esta razón. Por otras sí que lo puedo entender.
      -Imagino que para Juan Carlos tampoco debió ser muy agradable pasar su infancia y juventud lejos de su familia, en Madrid con el susodicho dictador…

    • Ramón

      09/05/2012 - 21:43

      Como mínimo hay un error evidente en el artículo: en el año 1956 un varón de 18 años no era mayor de edad, ya que hasta los 21 se era menor.

    • Quim

      10/05/2012 - 14:31

      Tot molt interessant, però un que escriu al Sapiens hauria de vigilar una mica més l’ortografia, sobretot els apòstrofs, hi ha correctors per tot arreu, perdoneu però algú ho havia de dir!

    • Lluís

      11/05/2012 - 11:33

      Interessant, però sense faltes d’ortografia el post guanyaria molts enters. L’anava a reenviar i me n’he estat perquè aquesta mancança li resta credibilitat.

    • Xavi

      11/05/2012 - 18:07

      Perquè el fet que el tret es fes a menys de 40 cm. desacredita la versió oficial que tot va ser un accident? No discuteixo res però no entenc aquesta afirmació. Algú ho pot aclarir? Gràcies.

    • Ferran Vital

      12/05/2012 - 00:01

      Gràcies a tots per comentar!

      Quim i Lluís, moltes gràcies per les vostres objeccions, lamento si hi ha qualsevol errada ortogràfica, un error imputable a la meva incapacitat lingüística. Tanmateix, em permeto recordar que el nom d’aquesta revista és Sàpiens, i no pas “Sapiens”, i que l’expressió “molts enters” és incorrecte, ja que en català el mot “enter” només s’utilitza en els camps de les matemàtiques (números enters) o de la botànica (dits de les fulles). En aquest cas caldria dir que el “post guanyaria molts sencers”.

      Gràcies a tots per participar!

    • Ricard

      15/05/2012 - 18:40

      Doncs sembla que el tema es pot ampliar amb aquest blog que fa referència a les seves cartes:

      http://blogs.interviu.es/cronicasdearchivo/2012/04/29/los-amores-reales/

    • Rauric

      07/07/2012 - 19:38

      Hola a tothom.

      Efectivament, l’article té alguns errors lingüístics, i no només ortogràfics (“desprès” en comptes de “després”), sinó també sintàctics (l’ús sistemàtic de la preposició “a” davant del complement directe), semàntics (l’ús del verb “escoltar” en comptes de “sentir”) i onomàstics (fluctuació entre el català i el castellà per anomenar Joan Carles).

      “Enter” és sinònim de “sencer”, i té molts més usos dels que apuntes, Ferran.

      DIEC2

      enter -a

      1 1 adj. [LC] Sencer . Té encara a la vostra disposició la suma entera; no n’ha despès ni un cèntim. En aquest afer, hi deixarà la seva fortuna tota entera. Un retrat de cos enter. Ha passat la nit entera sense dormir.
      1 2 m. [LC] Bitllet sencer d’una rifa.
      1 3 m. [LC] [MT] Nombre enter.
      2 adj. [BO] En bot., que té les vores llises i contínues. Fulla entera.
      3 1 adj. [LC] Sense restricció. Em van deixar en entera llibertat.
      3 2 adj. [LC] Sense alteració. Conservar entera la seva reputació.

      En tot cas, l’expresió castellana “subir muchos enteros”, que ve de la borsa –on “entero” vol dir “punt” (de “punto entero” s’obté “entero”, per substantivació)– no es pot traduir literalment al català. Perquè, què és un “sencer”? “Guanyar molts enters” és un castellanisme; “guanyar molts sencers” és un autèntic disbarat.

      Per sort, encara que hi hagi qui no se n’adona, el català no és una simple traducció literal del castellà; és una llengua amb sintaxi, semàntica i fraseologia pròpies.

      Una pregunta final: es pot demanar rigor en el fons quan no hi ha rigor en la forma?

    • Miguel

      18/09/2012 - 16:40

      Rauric, impresionante aportación, me has dejado con la boca abierta, algo que suele pasar en contadas ocasiones.

      Saludos a todos!

      Un castellano parlante que quiere la autodeterminación de Catalunya

    • Antón

      19/10/2012 - 23:46

      De totes les coses dites, a mi, la que més m’interessa é la de : “el rei d’Espanya obté un 5% de comissió en l’entrada de cada barril de petroli en cru que entra a Espanya”. Clar, això és molt greu i no va passar fa 50 anys, sinó que sembla ser que és i continua sent ara. No vull pas defensar al rei, tot al contrari, però m’agradaria tenir més detalls o proves o bases per a tal afirmació. En un altre article teu, dius el mateix però amb un 10%. El problema d’unes afirmacions tant greus sense més explicació és que fan perdre autoritat a l’article i a l’autor. Cordialment, Antón.

    • CarlesQF

      04/08/2013 - 21:44

      Sobre això de que no es poden trobar fotos de la primera fillera del JuanCa, doncs em sembla que no. He posat “Paola de Robiland” al google i de seguida m’han aparegut imatges d’ella.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús