L'assasinat mai resolt del General Prim

El General Joan Prim ( Reus 1814- Madrid 1870) fou el militar progressista més important i influent de l’història d’Espanya. Una rara avis, donat el seu tarannà dialogant i respectuós envers totes les idees polítiques. Prim era un amant de la cultura, les arts, l’història, la política, la ciència…interessos i afinitats que el van obrir el pas cap la maçonería i els cercles intel·lectuals de Madrid i l’Ateneu de Barcelona.

Prim havia lluitat a la Guerra de Crimea (entre l’Imperi Turc i l’Imperi Rus), a Marroc, a Cuba, a Mèxic, al Vietnam… i allà on va estar, va interessar-se pels processos històrics, socials, polítics i culturals dels països d’acollida.

L’exèrcit espanyol mai s’ha caracteritzat per ser un cos excessivament obert i progressista, ni tampoc gaire partidari d’una Espanya plural i federal, i en aquest context, el General Prim s’havia guanyat una bona colla d’enemics dintre de l’exèrcit espanyol.

Prim fou l’instigador de la revolta de la Gloriosa, l’any 1868, que obre pas al Sexenni Democràtic, el primer intenty seriòs de modernitzar l’estructura social i política d’una Espanya enclaustrada al tradicionalisme i l’ignorància.

El General Prim fou el gran valedor de la monarquía d’Amadeu de Savoia, l’escollit per encapçalar una monarquía plenament constitucional a Espanya, en un intent d’apropar Espanya als processos socials i polítics dels països capdavanters a Europa. I això és per què Prim havia viatjat per Europa i el món i s’havía adonat de la necessitat d’homologar la societat espanyola a l’europea.

L’any 1870 Prim ostentava el càrrec de president del Govern Espanyol, i la nit del 27 de desembre del mateix any, Prim va ser objecte d’un atemptat a Madrid mentre circulava dins del seu carro. Al bell mig de la capital del estat, un grup d’homes armats amb trabucs i escopetes van asaltar el carro, i van disparar al General Prim i al cotxer, per tornar a desparèixer a la negra nit madrilenya.

El General Prim va morir tres díes desprès a causa de les ferides, enmig d’una llarga agonía. La polícia i els serveis d’investigació del estat van fer més de cent autos de processament, van recollir més de 2500 declaracions i un expedient d’onze mil folis, per no trobar a l’autor o autors del magnicidi.

L’assasinat i la manca de capacitat o voluntat dels serveis d’inteligència espanyols delaten una clara línea d’investigació. Avui día no podem afirmar qui foren els autors del atemptat, però puc desenvolupar tres teoríes:

  • Els cossos de seguretat de l’estat i els cercles militars més tradicionalistes. Prim, maçó, demòcrata, federalista, i progressista, no podía encapçalar el govern d’Espanya.

  • Cercles republicans i/o anarquistes. La teoría desenvolupada per la polícia. Jo la descarto casi del tot, ja que si la policía volía demostrar amb tant interès que eren grups republicanistes o anarquistes (que entre ells tampoc no s’enteníen pas) és per què possiblement alguna mà oculta de dins del cos policial li interessava desviar-hi l’atenció.
  • Una partida de Carlistes. Entre 1868 i fins 1874 es desenvolupa la tercera guerra carlina, i certes investigacions han desenvolupat la possibilitat que un escamot carlí entrès a Madrid i pogués actuar-hi. Així sembla confirmat per les armes utilitzades (trabucs, quan ja existíen bons fusells). Però per actuar i desparèixer calen rutes d’escapament i una bona infraestructura a Madrid, un tradicional focus liberal.

Potser mai podrem saber a ciència certa qui està darrera de l’assasinat del militar més brillant dels segles XIX i XX a Espanya, però podem fer-nos una petita idea de què pot passar. Jo em declino cap la primera teoría, ja que l’ineptitut policial, la manca de seguretat a Madrid en el moment de l’atemptat, la fugida dels agresors i l’enderrocament del projecte progressita i democràtic em suggereixen una mà negre manipulant tot aquest afer.

A qui va afavorir l’assasinat del General? Per què no hi havía testimonis presencials del fet? Com va reaccionar tant tard i malament els cossos de seguretat del estat? A qui li molestava un home il·lustrat, culte, demòcrata i progressista, a més de maçó, català i federalista al capdavant del estat espanyol?

Podía un cos tant reaccionari i retrògrada com l’exèrcit espanyol, permetre un individu així al capdavant del govern? Cadascú pot pensar el que vulgui, però a mi em sembla molt clar qui està darrera del magnicidi.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús