El Sometent

Si les armes catalanes han pogut destacar en algun moment de la seva història, aquests moments són, sense dubte, les aventures dels almogàvers i l’existència dels sometents.

El sometent és una excepció dins un món feudal i amb exèrcits o hosts professionals, formades per mercenaris. El sometent, per definició, és un cos paramilitar format per civils per garantir la protecció i l’autoajuda de la població i la terra.

L’origen documental del sometent es remunta al segle XI, amb la publicació de l’usatge (o capítol de cort, llei o reial decret, com li voleu anomenar) del Princeps Namque, que és l’encapçalament de l’usatge: «Lo Príncep si per qualque cas será assetiat, ó ell tindrá sos inimichs assetiats, ó oirá algun Rey ó Príncep venir». El que aquest usatge o llei està decretant és l’obligació dels ciutadans de les viles i ciutats catalanes a l’ajuda i defensa del comte de Barcelona (Príncep de Catalunya) si aquest ho requereix.

Així doncs, tots els ciutadans (homes lliures de viles i ciutats) entre 16 i 60 anys s’organitzaven per la defensa del territori en sentir el toc de campanes, tot reunint-se en diverses faccions (depenent de l’ofici de cadascú), a la plaça principal de la vila o davant de l’església. Cada ciutadà, al seu origen havia de procurar-se per si mateix les armes, cosa que provocava, que en molts casos, cada gremi anés a combatre amb les eines pròpies de cada ofici, i no era estrany veure faccions armades amb pals, martells i petits ganivets. Un cop reunits, i abans de presentar batalla, utilitzaven un crit de guerra: Via fora! Via fora! Via fora!

L’origen etimològic de la paraula sometent té dues teories. La primera ens diu que un cop reunits els homes a la plaça, el capità de cada bàndol, grup, ofici o facció encoratjava als soldats tot dient:

  • Sou atents?
  • I els homes el contestaven: Som atents! Som atents! Som atents!

L’altra teoria fa derivar la paraula sometent del soroll que feien les hosts totes formades, ja que cridaven i cantaven per encoratjar-se, tot fent soroll o so metent.

El que sí que està clar és que la creació del sometent és una creació exclusiva catalana, i una raresa on el monopoli de la violència i de la guerra pertany a la noblesa. La seva creació ve marcada en un context de guerra contra les taifes musulmanes del sud i de pirateria nord africana i turca a les costes del mediterrani.

L’eficàcia del sometent fou enorme: de fet, durant l’atac d Al-Mansur sobre Barcelona, mentre els nobles van abandonar la ciutat a la seva sort i van fugir en desbandada, foren els ciutadans de la ciutat, organitzats segons els seus oficis, qui van defensar a ultrança la ciutat. Malauradament, la ciutat fou presa i destruïda per les tropes musulmanes. Molts homes i les seves famílies, empresonats i fets esclaus foren esclavitzats a Còrdova.

Posteriorment, un cop acabada l’amenaça andalusí, el sometent era cridat a lluitar sovint contra la pirateria al mediterrani (molt abundant fins al segle XVI) o bé com a cos policial contra els bandolers (sobretot a finals del segle XVI i tot el segle XVII).

Durant la guerra dels segadors (1640-1659) foren voluntaris civils catalans els encarregats de formar la columna vertebral de l’exèrcit en la lluita contra Castella i França. Eren els anomenats Miquelets.

A la guerra de successió, els sometents van prendre partit a favor de l’arxiduc Carles, tot lluitant contra els Borbons Francesos i Castellans. Aquests sometents rebien el nom, sobretot a l’espai rural, de Maulets.

El sometent va desaparèixer definitivament després del decret de Nova Planta de 1714, però organitzacions esporàdiques de ciutadans s’autoanomenaven sometents, tant les guerres napoleòniques (cas del timbaler del bruc) com durant la guerra civil espanyola.

Els franquistes també van fer-se servir dels sometents (tot castellanitzant el nom per sometén) per lluitar contra els maquis del principat. Per últim, i durant la transició i fins a arribar als nostres dies, grups d’extrema dreta catalans han pres el nom de sometents, tot i no tindre res a veure.

 

 

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús