Arxiu del mes: gener 2009

La història com nexe cultural

dilluns, 12/01/2009

Avui he decidit començar a escriure un nou bloc. Un bloc on parlar d’història sense por, sense partidismes i entenent l’estudi del passat com una clau per entendre el present i poder copsar què pot passar al futur. Una història real, lluny de dogmatismes i veritats absolutes. Una eina per comprendre el món, per respectar el veí i per aprendre nous continguts i poder enriquir-nos tots plegats.

Em presentaré. Sóc un professor de secundària d’un departament de ciències socials qualsevol d’un Institut qualsevol de Barcelona. Tinc 25 anys, i en la poca experiència que pogut copsar en la vida, tant en les aules com al carrer, he vist molta gent que utilitza la història de forma partidista per legitimar una opció política o directament manipula els fets a conveniència d’aquelles idees a les que creu.

Avui mateix, dos alumnes meus, han posat en entredit la naturalesa criminal i terrorista d’ Al-Quaeda, tot basant-se en el dret d’autoprotecció conegut com a yihad, contemplat en el llibre sagrat dels musulmans, l’Alcorà. Uns altres alumnes, han posat en entredit la teoria de l’evolució de Darwin, ja que aquesta és contrària als preceptes de la Bíblia. L’altre dia, en un dinar familiar nadalenc, una persona va insinuar que els visigots no varen existir pas mai.

Aquesta i moltes altres anècdotes són part de la realitat que ens trobem tots aquells que ens dediquem al estudi i la difusió de la història i de les ciències socials. Sovint s’utilitzen fets històrics aïllats com fonaments per defensar una determinada forma de pensar, actuar o entendre el món. Des d’aquí jo no intentaré convèncer ningú, si no que aquells qui es molestin en perdre part del seu temps llegint-me passin una estona entretinguda i potser es replantegin alguns detalls del món que ens envolta. Despertar una consciència crítica davant de la història, i potser ser capaços, tots plegats, de comprendre processos històrics i analitzar-los de forma crítica.

Per això deia que jo entenc la història com a un patrimoni comú de la humanitat, un nexe cultural, ja que absolutament tots els pobles, cultures i individus del planeta són fruit de la història, i l’estudi i difusió d’aquesta ha de ser un element unificador i aglutinador, i mai la història pot ser esclava d’una determinada ideologia o religió, ja que la història està per sobre de la consciència i l’imaginari individual per convertir-se en un fet transcendental de la humanitat.

Hello world!

dilluns, 12/01/2009

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!