Un teatre anatòmic al cor del Raval

dijous, 18/07/2013 (Dani Cortijo)

Darrerament tothom es queixa que la vida està molt cara. Amb l’apujada de l’IVA molts productes vitals tenen preus que costen de pagar. Però si la vida està molt cara, la mort també. Els serveis funeraris també son més cars, i segons diuen les facultats de medicina, estan començant a denegar alguns cossos donats “a la ciència” perquè tenen sobreestock. Això de que els metges investiguin amb cossos de difunts es fa des de fa molt de temps en diversos llocs d’Europa, però el que no tothom sap és que Barcelona en va ser pionera i encara en tenim vestigis…

La vida quotidiana a la Barcelona del segle XIX

dimecres, 10/07/2013 (Dani Cortijo)

Quan parlem d’història de la ciutat sovint ho fem d’edificis emblemàtics, de grans successos, de grans personatges… Ens sembla que son aquests elements els que composen la nostra història urbana i de fet, ho son, però no son els únics fets importants per al desenvolupament històric.
El dia a dia de milers de barcelonins ha condicionat també el desenvolupament de la nostra ciutat. És per això, que atenent a una proposta que l’oient Fernando Pérez ens va fer via twitter, hem parlat del menjar, la vida a la llar i la vida quotidiana dels barcelonins del segle XIX!

La pena de mort a Barcelona

dimecres, 3/07/2013 (Dani Cortijo)

Ara molts diuen que la justícia està molt malament, que hi ha molta corrupció, que no hi ha divisió de poders, que hi la lleis injustes… Això si, la Pena de Mort la veiem molt llunyana, però de fet, a Barcelona (amb casos esgarrifosos com el del Puig i Antich, un dels darrers) hem tingut pena de mort durant gairebé tota la nostra història. Sabieu que a Barcelona hi havia antigament dues confraries religioses que es dedicaven precisament a protegir i vetllar pels condemnats a mort?

n

Edificis viatgers de Barcelona

dimecres, 26/06/2013 (Dani Cortijo)


A la secció d’ahir vam parlar dels Edificis Viatgers de Barcelona. És a dir: els que s’han mogut pedra per pedra d’un lloc a l’altre.
Quan fa uns dies vam parlar de la invenció del concepte del barri gòtic… molts vam quedar-nos parats! I vam apuntar el tema que a Barcelona hi ha molts edificis que s’han mogut de lloc…
Sabieu que l’edifici del Museu d’Història de Barcelona mateix està canviat de lloc? O que hi ha antics convents moguts de lloc? Per a parlar d’això hem comptat amb un convidat de luxe: Jordi Peñarroja, autor del llibre “Edificis viatgers de Barcelona” (EDITORIAL Llibres de l’Index)

La Confraria dels Esteves i les marques del passat gremial a la catedral de Barcelona

dimecres, 19/06/2013 (Dani Cortijo)

Si el dimarts passat vàrem quedar del tot escandalitzats quan vam descobrir que això del Barri Gòtic era un invent del segle XX, avui per compensar, us ensenyarem alguns vestigis històrics que es troben, al Barri Gòtic, és a dir, l’antic Barri de la Catedral, i passen molt desapercebuts.
Avui doncs, parlarem d’unes marques estranyes que hi ha a les parets de la catedral, que tothom associa a ocultisme, esoterisme i altres misteris, però que en canvi del que ens parlen és del passat gremial de Barcelona, dels seus costums i les seves tradicions.

La invenció del “Barri Gòtic”

dimecres, 12/06/2013 (Dani Cortijo)

catedral façana falsa

Durant tot l’any el centre de Barcelona està ple de turistes, però és sobretot ara, amb el bon temps, que el Barri Gòtic s’omple de gom a gom. Tothom es fa fotos davant la façana gòtica de la Catedral, al cèlebre pont medieval del Carrer del Bisbe o als detalls de les finestres de la Casa dels Canonges. El problema és, que ni la façana de la catedral és gòtica, ni el pont del carrer del Bisbe és medieval, ja que de fet, és igual de modern que les finestres de la Casa dels Canonges, de 1929. És més, el Barri Gòtic no existia a l’edat mitjana, és una estratègia per atraure al turisme, que tot sigui dit, ha funcionat molt bé. Tot i això, molts barcelonins ho desconeixen…

El Corpus de Sang. La revolta dels segadors de 1640 a Barcelona.

dimecres, 5/06/2013 (Dani Cortijo)


Últimament, acostant-nos al tricentenari de la desfeta en la guerra de Successió de 1714 cada cop sentim a parlar més d’aquest conflicte. En canvi, ara que estem en dies de Corpus, sentim a parlar molt de les processons, de l’ou com balla, però… és que el còrpus no ha estat mai conflictiu? Us sona d’alguna cosa el Còrpus de Sang de 1640? Doncs si, la revolta dels segadors, la que dóna nom a l’himne de Catalunya va ser un 7 de juny i va esclatar a Barcelona. Aquest és un episodi de la història molt desconegut que tendeix a barrejar-se amb els fets de 1714. Tot plegat resulta un embolic. Per resoldre aquest embolic hem fet especialment aquesta secció.

Els Camps Elisis de Barcelona

dimecres, 29/05/2013 (Dani Cortijo)


Molts ja deveu saber que a d’aquí poc per entrar al Park Güell s’haurà de pagar entrada. Per aquest mateix motiu s’ha encetat tot un debat molt interessant entre la necessitat de conservar el patrimoni modernista de la ciutat i preservar-lo de la excessiva afluència de visitants i la necessitat dels ciutadans de Barcelona de gaudir d’una de les poques zones verdes que té la ciutat per poder-hi passejar.
Això si, hem de tenir en compte que aquesta no és ni de bon tros la primera àrea verda d’entrada de pagament a la ciutat. Sabeu quina va ser la primera?

125è aniversari de la I Exposició Internacional de Barcelona al 1888

dimecres, 22/05/2013 (Dani Cortijo)


Fa un parell de dies molts ens varem sorprendre en veure en portada a les lletres del cercador Google una referència Barcelona. I és que va ser el 125è aniversari de la I Exposició Internacional de Barcelona realitzada el 1888, considerada per alguns la primera europeïtzació de la ciutat en època contemporània. Sabeu quines coses ens queden o han desaparegut d’aquell esdeveniment? Descobrireu també que hi ha molta llegenda falsa sobre l’exposició que no té cap tipus de base històrica.

Fructuós Canonge, l’enllustrador que va esdevenir mag

dimecres, 15/05/2013 (Dani Cortijo)

fructuós canonge

Fructuós Canonge

Quan caminem per la ciutat, hi ha un munt d’estímulsvisuals publicitaris: Banderoles, pòsters i fins i tots repartidors de publicitat en ma. Quan arribem a casa, obri la bústia i trobar les nostres cartes entre tot el correu comercial s’ha convertit per molts en un ritual diari. Però, no us heu fixat que entre tanta parafernàlia moderna del màrqueting visual encara podem trobar algun que altre anunci antic del segle XIX? Bé, de fet n’hi ha ben pocs, però dos d’ells son de la mateixa persona, de Fructuós Canonge, un enllustrador de sabates que es va convertir en mag i un personatge ben curiós…