Entrades amb l'etiqueta ‘Reconstrucció històrica’

Roma entre nosaltres

dijous, 20/05/2010
P1040435.JPG

Assajant la tortuga. Triumvirat mediterrani 2009 (foto GB)

Entre l’1 i el 16 de maig s’ha celebrat a L’Escala (Alt Empordà) la la XV edició del Triumvirat Mediterrani, una fira grecoromana que a través de la reconstrucció històrica vol apropar les cultures grega i romana a tots els públics. Combats de gladiadors, venda d’esclaus, música grega i romana, o demostracions de tècniques militars romanes s’han tornat a donar cita en aquest municipi que té en Empúries un dels jaciments greco-romans més importants de la Mediterrània oriental.

Després del Triumvirat Mediterrani, la gran cita per als amants i curiosos del món romà és, per descomptat,  Tarraco viva, que aquest any arriba a la XII edició entre el 18 i el 30 de maig: un ventall enorme d’actes, que van des de conferències, jocs i activitats didàctiques a reconstruccions històriques de tota mena. Tot plegat retorna Tarragona a l’antiga Tarraco.

Heu vist El darrer samurai?

divendres, 7/05/2010

Deia fa uns dies que la reconstrucció històrica rebia una atenció creixent al nostre país. Molta d’aquesta reconstrucció històrica s’adreça a la divulgació de la història entre públics ben diversos. Però també hi ha reconstrucció adreçada a la investigació. Els arqueòlegs han estat pioners en aquesta tasca, i avui l’estudi de la Prehistòria i de les primeres etapes històriques és inseparable de la reconstrucció i provatura de tota mena d’estris.

Menys habitual en història contemporània, la reconstrucció històrica també hi té el seu paper. Per exemple tinc a les mans un llibre que porta per títol La puissance de feu. L’efficacité des armes sur le champ de bataille de 1630 à 1850, que va ser publicat en anglès el 1974 i traduït al francès el 1976, i del qual n’és autor B.P.Hughes. L’autor no ha provat ell mateix l’eficàcia de les armes de foc, però ha recollit una gran quantitat d’informació sobre proves realitzades a l’època i aquests resultats els aplica a l’anàlisi dels camps de batalla. En resulta una comprensió molt major dels resultats de conegudes batalles. Un fusell de l’època era eficaç en una distància compresa entre els 10 i els 90 metres, però a partir d’aquí era cada vegada més ineficaç. I calia tenir en compte el temps necessari per a carregar-lo…

Ve deseguida a la memòria la pel·lícula El darrer samurai. L’exitosa càrrega de cavalleria dels samurais contra uns soldats inexperts amb fusells d’avantcàrrega que disparen massa aviat, no és simple imaginació sinó una possibilitat ben versemblant. I la darrera càrrega de cavalleria, aquesta fallida, contra una posició artillada no era simple romanticisme a la japonesa sinó una possibilitat d’èxit… abans, és clar, dels fusells de repetició i de les metralladores.

En aquest llibre

Els grups de reconstrucció històrica

dissabte, 24/04/2010

rechist.jpg

Si bé altres països van molt per davant en aquest tema, a Catalunya també comencen a abundar els grups que es dediquen a la reconstrucció històrica, amb aplicació tant l’espectacle com per a l’ensenyament de la història de totes les èpoques. Els trobareu aplegats, junt amb una àmplia explicació sobre la reconstrucció històrica, a la pàgina http://www.reconstrucciohistorica.cat.

Els reptes en la reconstrucció històrica són, per una banda, la fabricació i rèplica de materials amb la màxima fidelitat i rigor històric possible, basant-se en restes arqueològiques, iconogràfiques o en cites o descripcions literàries. I, per l’altra, en l’escenificació i representació d’escenes realistes de la vida civil, religiosa o militar. En aquesta línia, els grups de reconstrucció històrica intenten reproduir exactament les eines, els oficis, els vestits, les joies, les cerimònies religioses o les situacions i converses de la vida diària amb el màxim detall i fidelitat històrica, ja sigui amb finalitats educatives, divulgatives, experimentals o per al gaudi personal.

Tanmateix, lluny d’una visió purament festiva o comercial, la reconstrucció històrica intenta exposar al gran públic i també als professionals de la història o la docència l’estat de coneixement sobre aspectes concrets d’un període històric determinat. Així, doncs, quan es fa amb rigor, permet mostrar d’una forma seriosa aspectes de la història sense avorrir la gent i interessant també als especialistes (reconstruccióhistòrica.cat)

Manaies i legions romanes

dimecres, 14/04/2010

P1070313.JPG
És clar que les processons de Setmana Santa no tenen com a objectiu reproduir l’època de Jesús, però potser una major atenció a aquest tema els faria no només guanyar fidelitat històrica -fet que no estaria gens malament- sinó espectacularitat i interès. El cas dels manaies de les comarques gironines sempre m’ha semblat paradigmàtic. Les faldilletes tipus Ben-Hur, les llances que utilitzen, els plomalls dels cascs, tot els allunya de les legions romanes convertint-los en formacions com de joguina. Més clar encara és l’escut. Als enormes, robustos i espectaculars escuts de fusta romans hom hi oposa uns mini-escuts brillants i primets que només servirien per enlluernar l’enemic! És clar que un vestit més realista seria més car, però no seria també més atractiu?

Visites dramatitzades i recreació històrica

dijous, 19/02/2009

Entre les moltes activitats que s’estan programant a Girona sobre la guerra del Francès han destacat pel seu èxit les visites dramatitzades que han tingut lloc aquest estiu i la festa napoleònica que va tenir lloc al setembre.

Desmitificant la guerra del Francès (Diari de Girona, 4/7/2008)

L’Ajuntament i l’Associació d’Hostaleria posen en marxa les visites napoleòniques que expliquen Girona i com es va viure el conflicte

JESÚS BADENES GIRONA. El nou producte explica la ciutat de fa 200 anys. Girona desfà la llegenda sense deixar de comercialitzar el mite. Les visites guiades napoleòniques, que es podran concertar tots els vespre dels caps de setmana de l’estiu, fugen de la carrincloneria però expliquen de manera entenedora els diferents setges que va viure Girona durant la Guerra del Francès. El recorregut, que dura poc més d’una hora i mitja, està guionitzat per Genís Barnosell i representat per Debòlit Teatre. La visita té dues parts diferenciades. En la primera, la guia turística fa èmfasi en les dades històriques, aclarint en tot moment què és mite i què és realitat. La immortalitat de Girona, la Devesa i els plàtans de Napoleó o la intervenció de Sant Narcís són alguns dels llocs comuns que desmunten. En la segona part, en què la dramatització pren protagonisme, s’intenta recrear, de manera entretinguda, el paper de les diverses faccions de combatents gironins i les dificultats que va passar la població

Recordant els setges napoleònics a Girona (Diari de Girona, 8/9/2008)

ACN/DDG Recreacions històriques, cercaviles, un mercat d’artesania i visites guiades són algunes de les activitats que l’Ajuntament de Girona ha organitzat per la 1a festa Reviu la Història que commemora els 200 anys de setges napoleònics a la ciutat. El Parc de la Devesa serà l’espai que acollirà aquest diumenge les activitats que pretenen que els gironins puguin fer un ‘salt en el temps’ i reviure la situació de la ciutat durant els setges. La tinenta d’alcalde de Desenvolupament Local i Promoció de la Ciutat, Cristina Alsina, espera que la convocatòria sigui ‘un èxit’ i que sigui només el tret de sortida d’una cita que acabi sent anual pels gironins.

Quan els gironins creuin la porta dels jardins de la Devesa es trobaran amb un campament amb una vintena de tendes amb els soldats que fa 200 anys van lluitar a Girona durant els setges. Alsina ha destacat que el parc ofereix un espai on ‘sembla que no hagi passat el temps’ i que, per això, és el més idoni per programar-hi aquesta ‘gran festa’ que pretén apropar els ciutadans al passat de la ciutat.

L’entrada del primer terç de Miquelets de Girona, els Miquelets de Badalona, els Hússars de Sant Narcís i les Heroïnes de Santa Bàrbara donarà el tret de sortida a les activitats de diumenge. Després, hi haurà una cercavila ‘sorprenent’ que barreja música, gags còmics i efectes pirotècnics amb la participació dels soldats napoleònics passejaran per la ciutat i recolliran la gent per dur-los fins a la Devesa.

Allà podran visitar el mercat d’artesania on hi ha representats els oficis de l’època com el sabater i el baster del gremi de la pell, el retaulista i el boter del de la fusta, la filadora i la cardadora del de la llana, el ferrer i el llauner del ferro o el ceramista del gremi de la ceràmica. També hi haurà un espectacle de titelles per als més petits.

Girona Bons Fogons proposa un ranxo napoleònic per a l’hora de dinar. Aquesta proposta se suma al menú napoleònic que alguns restaurants han ofert als comensals durant aquest estiu de commemoració dels 200 anys de setges. A la tarda hi haurà dues tandes de la visita guiada ‘Napoleó tenia més de 100 soldats’.

La tinent d’alcalde, Cristina Alsina, espera que sigui un ‘èxit’ de públic de la mateixa manera que qualifica d”èxit’ les visites guiades de recreació històrica que hi ha hagut aquest estiu al Barri Vell de la ciutat per on han passat unes 2.000 persones. Així, espera consolidar les propostes i que siguin una activitat fixa dins el calendari d’activitats culturals de la ciutat.

Quatre mil gironins amb els francesos (Diari de Girona, 15/9/2008)

GIRONA | ACN/DDG
La primera edició de la Festa de la Girona Napoleònica va superar les previsions més optimistes i durant tota la jornada dominical va convertir la plaça de les Botxes de la Devesa en un pol d’atracció de nombrós públic. “És molt complicat dir quanta gent ha passat per aquí però calculem que al llarg del dia hem rebut de 4.000 a 5.000 visitants”, va comentar Jesús Pastor, gerent de l’Associació d’Hostaleria de Girona i radial, una de les entitats impulsores d’una festa que va comptar amb recreacions històriques del setge napoleònic a la capital gironina, demostracions d’oficis del segle XIX, mercat de productes artesanals i ranxo napoleònic a preus populars.
“En fem una valoració molt positiva perquè el dia ha acompa?nyat i les activitats han estat molt ben organitzades, gràcies al grup de persones que des de fa dos anys hem estat treballant en aquest projecte”, va assenyalar Pastor, que va reconèixer que el que més “por” els feia era comprovar quina seria la resposta de la gent. “Tot i que no hem pogut fer gaire difusió de l’activitat, el públic ha respost molt bé i així hem batut dos mites gironins: el que diu que a Girona no es pot fer res al carrer i el que assegura que la gent de Girona no surt el diumenge”, va afirmar amb ironia el gerent de l’Associació d’Hostaleria de Girona i radial.
“Hem demostrat que no sortia perquè bàsicament no hi havia ofertes prou atractives a la ciutat”, va puntualitzar Pastor, que va explicar que les activitats amb més acceptació per part del públic han estat la cercavila, “que ens ha permès arrossegar molta gent del Barri Vell fins a la Devesa”, i les recreacions històriques. De fet, en aquestes recreacions hi van participar més de 90 personatges que van representar tan els defensors de la ciutat -Miquelets de Girona, Heroïnes de Santa Bàrbara, Hússars de Sant Narcís i Sometents- com els assetjants de la ciutat, les tropes franceses, que van comptar amb l’ajuda d’un autèntic canó del segle XIX.

Esdeveniment de referència
“Aquests espectacles han funcionat molt bé gràcies a uns guions molt acurats històricament i al suport de grups de recreació de fora de Girona”, va reiterar el gerent de l’Associació d’Hostaleria, que va assegurar que el públic va ser molt heterogeni. “De totes les edats, des de gent jove fins a gent gran i sobretot moltes famílies”, va afegir Pastor. Segons els organitzadors, l’èxit de públic és un bon símptoma que garantirà la continuïtat d’aquesta Festa Napoleònica. “Volem que es converteixi com un Temps de Flors, que sigui un esdeveniment cultural i turístic fix que faciliti que la història de Girona sigui coneguda per tots els gironins”, va reflexionar Pastor en veu alta.
Amb vista a l’any vinent ja es van pensar una sèrie de millores. “Hem de fer venir més recreadors i millorar en temes de neteja, organització i seguretat”, va finalitzar el gerent de l’Associació.

Els organitzadors de la Festa Napoleònica de Girona volen que sigui un esdeveniment com el Temps de Flors