Ramon Martí i Alsina és un dels pintors de referència del segle XIX català i espanyol. Entre la gran quantitat d’obres que van pintar els seus tallers, n’hi ha diverses dedicades a la Guerra del Francès i als setges de Girona. Una d’elles, “El gran dia de Girona”, és un enorme oli inacabat de més de 60 metres quadrats que vol commemorar un dels moments més dramàtics del setge de Girona de 1809: la defensa de la ciutat el 19 de setembre de 1809 davant d’un massiu assalt d’infanteria francès. Aquest èxit parcial, que no va evitar la capitulació final, va ser exaltat sense mesura de forma immediata i va passar a formar part del mite dels setges (sobre el mite dels setges, a més a més, vegeu la meva conferència “Memòria i mite dels setges de Girona, 1808-2008“)
Aquest quadre fa anys que es guarda als magatzems del MNAC i properament, després de ser restaurat, s’exposarà permanentment a Girona. Aquesta és una molt bona notícia per dues raons. Primera, perquè porta a Girona un quadre de gran qualitat artística. I, segona, perquè contribueix a assumir críticament el passat el de la ciutat -un passat en aquest cas ben dramàtic però que no té sentit ni que l’exaltem com ho va fer el franquisme ni que l’oblidem perquè no es correspon als nostres valors actuals.
Podeu llegir la notícia a El Punt. Sobre aquest quadre, a més, és profitós de llegir un parell d’articles de Narcís Jordi Aragó, un a El Punt i un altre a la Revista de Girona.
Mentre esperem el quadre, podem anar al Museu d’Art de Girona a veure’n una versió més reduïda i a l’exposició Girona i França entre la guerra i la pau (1659-1939) al Museu d’Història de la ciutat a veure’n un esbós (de dimensions prou notables, ja que fa més d’un metre de llarg). Al mateixa exposició es pot veure un altre quadre de Ramon Martí i Alsina dedicat a la Guerra del Francès: “El sometent” -un quadre de gran qualitat pictòrica que mostra una idealització dels combatents catalans i que podreu comparar amb un quadre de Joseh-Bernat Flaugier, “Escena de la Guerra de la Independència”, que mostra el mateix tema vist pels francesos: uns combatents sense ànima que tenen una pobra dona a la seva mercè. A la mateixa exposició podreu veure també una altra representació del “Gran dia de Girona”, aquesta deguda a Jaume Pons Martí, que mostra que el tema va ser fonamental en la recreació dels setges que es va donar al segle XIX.
Genís Barnosell (Verges, 1968), és doctor en història contemporània per la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup de Recerca "Història, Memòria, Identitats" de la Universitat de Girona. Aquest blog, un espai de difusió i de discussió de la història catalana i mundial, és obert, a través dels vostres comentaris i suggeriments, a la participació de tots i de totes.