És clar que les processons de Setmana Santa no tenen com a objectiu reproduir l’època de Jesús, però potser una major atenció a aquest tema els faria no només guanyar fidelitat històrica -fet que no estaria gens malament- sinó espectacularitat i interès. El cas dels manaies de les comarques gironines sempre m’ha semblat paradigmàtic. Les faldilletes tipus Ben-Hur, les llances que utilitzen, els plomalls dels cascs, tot els allunya de les legions romanes convertint-los en formacions com de joguina. Més clar encara és l’escut. Als enormes, robustos i espectaculars escuts de fusta romans hom hi oposa uns mini-escuts brillants i primets que només servirien per enlluernar l’enemic! És clar que un vestit més realista seria més car, però no seria també més atractiu?
Entrades amb l'etiqueta ‘Guerra’
Manaies i legions romanes
dimecres, 14/04/2010El patrimoni fortificat: document històric i recurs didàctic
dijous, 3/12/2009Conferència pronunciada el 28 de novembre de 2009 en la IV Jornada El Patrimoni Fortificat, segles XVI-XX, a la Casa de Cultura de Girona. Heus aqui les conclusions, que poden servir a manera de breu resum:
Al llarg del temps, la reconstrucció del passat ha usat fonts molt diverses, però la historiografia dels temps més recents es va consolidar com a ciència al llarg del segle XIX com una ciència basada sobretot en els documents escrits. La primacia dels documents escrits, tanmateix, ha estat substituïda al llarg del segle XX per la utilització d’una gran diversitat de fonts, entre les quals les restes materials del passat han jugat un paper cada vegada més important. Bona mostra d’això ha estat l’auge de l’arqueologia industrial, que ha valoritzat el patrimoni industrial i el fa servir com a document històric insubstituïble, alhora que els seus usos didàctics són cada vegada més amplis.
El patrimoni fortificat té totes les característiques per a ser considerat igualment un document històric, i així li considera una historiografia internacional cada vegada més ampli que l’usa no només per a realitzar història militar estricte sinó també per analitzar un ventall de temes molt ampli que inclouen des de l’impacte d’aquestes infraestructures sobre el paisatge i sobre l’economia als seus usos simbòlics i a les percepcions, positives o negatives, que es tenen o s’han tingut d’ell. Al mateix temps, hi ha prou exemples internacionals per defensar aquest patrimoni com un eficaç recurs didàctic per a treballar a l’ensenyament obligatori i post-obligatori un gran ventall de temes des d’un ensenyament actiu, basat en l’ús dels recursos propers i que dóna gran importància a les tasques de descobriment. A Catalunya, aquesta línia està arrencant amb força i se’n pot esperar un notable desenvolupament en els anys propers.
Totes les intervencions es publicaran properament.
IV Jornada El Patrimoni fortificat, segles XVI-XX
divendres, 27/11/2009Girona, 28 de novembre de 2009, Casa de Cultura de Girona
La fortalesa de Salses
dimecres, 21/10/2009
La fortalesa de Salses, mig enterrada en el terreny per protegir-se millor del creixent poder de l'artilleria (fot GB)
La fortalesa de Salses, situada a l’actual municipi francès de Salses o Salses-Le Château, és una interessant mostra de construcció militar de transició entre el castell medieval i la fortalesa moderna. Així, si bé conserva la importància de la torre d’homenatge i les torres cilíndriques en els quatre angles del quadrat que constitueix la seva estructura bàsica, aporta també molts elements per a la defensa davant del poder creixent de l’artilleria, especialment uns murs gruixuts que poden arribar als 10 metres, fets de maó en els llocs més delicats per resistir millor que la pedra l’impacte dels projectils metàl·lics, i que s’enterren en gran mesura en un ample fossat inundable per tal d’oferir un blanc menor. Al mateix temps, la seva estructura interna és força complexa, i compta amb tres grans parts: una part comuna que inclou el pati d’armes, el reducte i la torre d’homenatge –pensada com a darrer punt de defensa, aïllada de la resta per un conjunt de ponts, fossats i passadissos, i que incloïa també la vivenda del governador.
Aquesta fortalesa va ser construïda a cavall dels segles XV i XVI per Ferran el Catòlic per protegir la frontera de la monarquia amb França i va substituir un castell anterior, arrasat pels francesos, que ja protegia la frontera medieval tradicional de Catalunya amb França. El nou castell de Salses tenia capacitat per a uns 1.500 soldats i 100 cavalls i va resistir un primer setge el 1503. La fortalesa va tornar a ser assetjada en 1640-42 fins que va ser conquerida pels francesos i va restar a les seves mans després de 1659, amb la incorporació del Rosselló a França. La monarquia francesa va defensar la seva nova frontera amb un conjunt de petits forts construïts per Vauban –com el de Vilafranca de Conflent-, i Salses va restar en gran part obsoleta: va servir de post de vigilància, de presó, i de polvorí durant el segle XIX, fins que el 1886 va ser classificat com a monument històric.
Per a la visita, hi ha disponibles fulletons en diversos idiomes, inclòs el català. La visita guiada és molt completa i, sota reserva, es pot fer en diversos idiomes, inclòs el català. Hi ha un recorregut adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Hi ha un aparcament municipal prop del castell, si bé molt probablement també podreu aparcar el cotxe si aneu pel mateix carrer d’aquest aparcament però una mica més avall.
Més informació a Histoire du Roussillon, a Monuments nationaux i a Fortaleses catalanes.
El castell de Sant Ferran (Figueres)
dilluns, 19/10/2009El castell de Sant Ferran de Figueres és una enorme fortalesa, d’una mica més de 3 km de perímetre i 320.000 m2 de superfícies, construïda a la segona meitat del segle XVIII per tancar la ruta d’accés a la Península des de França, després que el canvi de frontera de 1659 va deixar Salses i el conjunt defensiu tradicional de la monarquia en mans franceses. Construïda en un moment de gran desenvolupament de l’artilleria, va incorporar tots aquells mecanismes que la protegissin del foc dels canons i dificultessin un assalt de la infanteria: murs baixos de gran amplitud (de fins a 20 metres), materials disposats per amortir les bombes com la sorra, grans fossats amb mitges llunes avançades, contramines, baluards que substitueixen les clàssiques torres cilíndriques. I, alhora, tot allò necessari per a mantenir una guarnició que podia arribar als 4.000 soldats i 250 cavalls, com les enormes cisternes (4 cisternes de 6 naus cadascuna), situades sota la plaça d’armes i que podien allotjar 9.000.000 de litres d’aigua.
Una visita guiada especialment destacable és la que passeja el visitant pels fossats amb un 4×4, et permet entrar en una de les galeries contramines i, finalment, et passeja en barca per l’interior d’una de les cisternes, encara mig plenes d’una aigua sorprenentment clara i cristal•lina. Acabada aquesta visita guiada es pot realitzar la visita normal, que permet passejar-se pel pati d’armes, les cases d’oficials, l’església a mig construir o les enormes cavalleries. Cal destacar que la fortalesa conserva uns quants elements simbòlics que fan referència a la Guerra del Francès, especialment els monòlits a Álvarez de Castro i Narcís Massanas, i el monument al primer en les cavalleries on va resar presoner. Són símbols construïts en moments molt diferents de l’actual i que caldria museitzar per explicar-los.
Per a la visita lliure hi ha disponible una àudio-guia en diversos idiomes. No és apte per a persones amb mobilitat reduïda o amb claustrofòbia.
Genís Barnosell (Verges, 1968), és doctor en història contemporània per la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup de Recerca "Història, Memòria, Identitats" de la Universitat de Girona. Aquest blog, un espai de difusió i de discussió de la història catalana i mundial, és obert, a través dels vostres comentaris i suggeriments, a la participació de tots i de totes. 