A les terres de parla catalana, la Coordinadora d’entitats de pedra seca agrupa diverses associacions dedicades al seu estudi , difusió i conservació, i publica un interessant butlletí digital a l’abast de tothom. També en català l’Observatori del Paisatge dedica un dels seus dossiers digitals a la pedra seca, amb àmplia informació sobre el tema, enllaços, bibliografia i itineraris que es poden realitzar a Catalunya observant construccions de pedra seca.

Al món anglosaxó, les Dry Stone Walling Associations són molt actives. La dels EUA, per exemple, explica a la seva pàgina els avantatges de les construccions de pedra seca:

Dry stone structures have many advantages over mortared walls.  Walls without mortar rely on the skill of the craftsmen and the forces of gravity and frictional resistance.  They have a slight flexibility that allows them to conform to foundation settlement without damage.  Because the sides slope slightly inward, ground movement locks the structure more tightly together. Importantly, a stiff concrete footing is not needed, saving labor and material expense.

Mortared walls have a shorter life span than drystone walls because frozen rain and snow get  trapped in mortared seams and push the joints apart, whereas a correctly-built drystone wall drains naturally without damage.  Accidents to mortared walls tend to break out large sections, making damage-repairs costly.  Mortared walls also cost more to repair because mortared rock is not easily recyclable, requiring additional new material.

La pàgina de la Société Scientifique Internationale pour l’étude pluridisciplinaire de la Pièrre Sèche recull també enllaços a entitats de diversos països, i la pàgina Les construccions de pedra seca. Patrimoni comú europeu recull també en diverses llengues, entre elles el català, informació diversa sobre el tema, incloent una tipologia de construccions i una cabana de pedra seca virtual per construir (heu de clicar dos cops a sobre de cada peça i després tornar a clicar per moure-la i posar-la a lloc). S’inclouen també referències a la seva conservació i restauració:

Les tècniques de restauració d’aquesta arquitectura no poden ser altres que les mateixes de la seva construcció. Per tant, es basaran, sobretot, en l’hàbil execució de l’operari i en l’experiència que d’aquesta tècnica pugui tenir. En aquest cas l’obtenció del material original no representa cap dificultat, a banda de que no tendria sentit el substituir-lo per un altre. Pel que fa al sistema constructiu, la seva bondat ha quedat ampliament demostrada a la vista de construccions de pedra seca centenaries, que es mantenen encara dempeus.

Com diu Toni Llobet al seu Flora i fauna del Parc Natural Cap de Creus (Brau edicions, Figueres, 2009), “al segle XIX la construcció de centenars de quilòmetres de parets de pedra seca per sostenir les terrasses de conreu de vinya i olivera” constitueix

una obra immensa d’arquitectura paisatgística difusa i poca aparent, però no menys monumental que el mateix monestir [de Sant Pere de Rodes]

Efectivament, la pedra seca ha sigut un element fonamental de l’arquitectura popular, tant al nostre país com a la Mediterrània en general i a altres indrets del món. Cabanes per a resguardar-se, marges, pous de glaç o tines, constitueixen les principals construccions que moldegen el nostre paisatge i que són objecte d’atenció i estudis creixents.

La pedra seca és el nom que pren un tipus d’arquitectura tradicional popular on la pedra s’utilitza en sec, és a dir, sense cap mena de morter, argamassa o material d’unió entre les diferents peces. En aquest tipus d’arquitectura les peces es van encaixant pel seu propi pes, presentant tipologies constructives molt diverses. La construcció en pedra seca és un mètode senzill i relativament ràpid, basat en materials locals, sovint pedres de rebuig dels propis camps de conreu, i es realitza fonamentalment a mà. Això ha permès un aprofitament racional dels recursos de cada territori i la seva integració en el paisatge (Observatori del paisatge)

Enllaços i associacions en un proper post