La Gran Depressió afectà tant els nuclis industrials del món, com els EUA o Alemanya, com la producció agrària -ja fos aquesta la del món desenvolupat o la d’Àsia i Amèrica del Sud. Els preus del te, del blat o de l’arròs s’enfonsaren arreu del món.
Així, una de les conseqüèncie socials de la Gran Depressió fou la ruina dels pagesos i conreadors que depenien del mercat (tant a Àfrica, com a Amèrica i Àsia hi havia encara molta població que podia refugiar-se a l’agricultura de subsistència) i, sobretot, del mercat d’exportació. Els plantadors del cafè del Brasil s’arruinaren, com els productors d’arròs de Birmània, la Indoxina francesa i Siam, o els productors de cacau de Ghana. En general, els països que depenien de l’exportació d’uns pocs productes primaris s’enfonsaren -com ho feren, al capdavall, també molts pagesos fortament endeutats dels països desenvolupats que conreaven productes com el blat el preu del qual igualment s’enfonsà.
L’altra gran conseqüència social de l’època fou l’atur. Les taxes d’atur arribaren al 23% a la Gran Bretanya, al 27% als EUA i al 44% a Alemanya. Com que els sistemes públics de seguretat social no existien o no arribaven al conjunt de la població (entre els països amb un major desenvolupament d’aquests sistemes de previsió, a la Gran Bretanya estava coberta vora el 60% de la població treballadora i a Alemanya el 40%), la situació dels aturats de llarga durada es féu més terrible.
Una família pobra a Alabama
L’abast de les conseqüències socials de la Gran Depressió féu tremolar els sistemes polítics de l’època.
Etiquetes: Historia
Genís Barnosell (Verges, 1968), és doctor en història contemporània per la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup de Recerca "Història, Memòria, Identitats" de la Universitat de Girona. Aquest blog, un espai de difusió i de discussió de la història catalana i mundial, és obert, a través dels vostres comentaris i suggeriments, a la participació de tots i de totes. 