Hi ha bones raons per pensar que a inicis de la dècada de 1840 una cultura política fonamentada en una visió radical del liberalisme es trobava prou estesa per les comarques gironines. Si bé aquesta cultura política radical no tenia perquè ser necessàriament republicana, molt probablement, a imatge de Barcelona, estava formada per republicans, per partidaris de la Constitució de 1812 i per sectors radicalitzats del progressisme. Fou aquesta aliança política la que a Barcelona va donar suport a l’anomenada revolta centralista de 1843, la qual va tenir un ampli eco a les comarques gironine, i també a Llagostera -avui a l’extrem sud de la comarca del Gironès.
L’ajuntament de 1843 estava compost d’un treballador, un sastre, un mestre paleta, un taper, cap dels quals no pagava més de 100 rals de contribució, mentre que el regidor primer era un pagès que en pagava quasi 700 -i no coneixem la situació social de l’alcalde. Aquest ajuntament no era gaire diferent dels de 1840, 1841 i 1842, però sí dels anteriors, en els quals predominaven els pagesos i propietaris rendistes. L’ajuntament de 1843, junt amb els oficials de la milícia nacional local, es van adherir “unánimes y conformes” a la insurrecció centralista de setembre de 1843, de manera que 5 tapers, 1 fuster, 1 comerciant i 1 hostaler (tots amb quotes inferiors a 100 rals a les contribucions) i un altre contribuent que pagava 142 rals formaren amb l’ajuntament una junta local que no fou cessada fins l’1/11/1843. La reivindicació centralista de l’abolició de censos i senyories que no es poguessin justificar documentalment no alterava significativament la situació dels treballadors i jornalers agraris, que normalment accedien a la terra en forma de molt petites parcel·les a través d’emfiteusis o parceries. Però sota les banderes del centralisme es donaren altres reivindicacions com l’àmplia mobilització veïnal que, emparant-se en un privilegi de 1241 -una carta de franquícia que autoritzava “perpetuamente para trabajar, cazar y recoger leña, madera, bellotas para alimentar a los cerdos, que también podéis llevar a pacer, a las montañas de Tossa, Caulés y Solius, salvado el diezmo, la primicia y espleta de panes y vinos del monasterio de Ripoll y otros señores”- defensava els comuns del poble contra els intents de privatització de diversos pagesos rics de la zona.
No hi ha evidència a hores d’ara de l’existència de cap mena d’estructures partidistes al poble de Llagostera en els anys de la Revolució Liberal. Però la defensa citada dels comunals indica dues qüestions importants. La primera, que la política de tipus diguem-ne barceloní -amb un enfrontament polític i, per tant, amb un enfrontament de projectes culturals i socials, molt notable i una premsa molt polititzada que era el principal vector d’aquest enfrontament, no era del tot aliena a una petita població com Llagostera que als anys quaranta del segle XIX no devia passar de 1.500 habitants. La premsa de Girona reproduïa els enfrontaments de la de Barcelona, i sabem per casos com el de l’associació de teixidors de Vic que estava subscrita al diari progressista El Constitucional que malgrat les elevades taxes d’analfabetisme aquesta premsa podia arribar a sectors socials molt amplis. I l’ajuntament de Llagostera no va dubtar a una revolta política molt arriscada que volia ampliar els marges de participació política de l’època.
La segona, tenim un exemple molt clar de com aquest radicalisme polític podia donar el seu suport a reivindicacions que tenien recolzaments socials prou amplis. Aquesta conjunció entre reivindicacions socials i grups polítics no pot ser entesa, però, com a quelcom “natural”. Es tractava, al contrari, d’un procés històric del que l’afer de Llagostera no fou més que un petit capítol. Però serà probablement a partir de l’estudi de capítols com aquest que podrem anar més enllà de l’actual història dels orígens del republicanisme a les comarques gironines que encara es basa excessivament en unes quantes biografies d’homes il·lustres.
Trobareu un estudi complet sobre la qüestió a Genís Barnosell, “Radicals a l’ajuntament de Llagostera. Les lluites polítiques i l’aparició del radicalisme en comarques rurals de Catalunya”, dins Marta Albà i Elvis Mallorquí, coord. Història de Llagostera. Les claus del passat, Ajuntament de Llagostera, 2010, pp.263-275.
Etiquetes: Política i sindicalisme al S.XIX
Genís Barnosell (Verges, 1968), és doctor en història contemporània per la Universitat Pompeu Fabra i membre del Grup de Recerca "Història, Memòria, Identitats" de la Universitat de Girona. Aquest blog, un espai de difusió i de discussió de la història catalana i mundial, és obert, a través dels vostres comentaris i suggeriments, a la participació de tots i de totes. 