Entre els governants europeus, de dretes o d’esquerres, s’ha imposat el dogma de la política d’austeritat, de retallades sense alternatives. Mentre, la premsa internacional (o, almenys, una part de la premsa internacional) mira amb preocupació l’evolució d’Europa.

L’endemà de la cimera de Brusel·les era el New York Times (com se sap un diari liberal, en la terminologia nord-americana) qui mostrava el seu escepticisme davant les mesures adoptades. Considerava el diari que Europa continuava sense instruments per defensar els països vulnerables i els bancs dels pànics dels mercats i lamentava que el BCE no ho volés assumir el paper que, en aquest sentit, feia la Reserva Federal americana. Europa, en definitiva, està aprenent -continuava el diari- que la unió monetària exigeix una millor coordinació de les polítiques fiscals nacionals però ha de reconèixer encara que els nivells de coordinació assolits no són suficients.

Els dèficits d’Itàlia i Espanya, opinava el diari, són manejables i una política decidida del BCE que reduís els tipus d’interès que n’han de pagar podria solucionar els seus problemes. L’austeritat, en canvi, no farà més empitjorar-los.

Dissabte, un article de Kevin Rafferty ( editor en cap de PlainWords, un consorci de periodistes dedicats a temes de desenvolupament) titllava el pacte Merkozy de suïcida a les pàgines de The Japan Times. Des de la perspectiva de com les polítiques europees afectarien Àsia, el periodista considerava fora de tot dubte que l’austeritat i les retallades reduirien el creixement (i que això sol podia fer augmentar el deute com a percentatge del PIB) i recordava les vegades que molt diversos estats han superat el límits d’endeutament previstos. 

Com que la perspectiva del mercat interior europeu serà la recessió, concloïa, Europa s’haurà de refiar de l’exportació. Exportació cap a on? Sembla poc probable que cap als països asiàtics, que són, precisament, exportadors. El futur, per tant, es presenta negre per a Europa.

Per descomptat, l’extrema feblesa de la demanda interna no és cap secret. Les estimacions del tercer trimestre de l’any 2011

mostren un creixement del 0,1% de l’economia catalana que es desaccelera, tal com indica l’avanç de les dades que ha elaborat el departament d’Economia i Coneixement. El creixement intertrimestral se situa en el 0,1% i l’interanual es troba en el 0,6%.

Les exportacions i el turisme, igual que va passar durant el 2010, s’han convertit en els suports de l’economia, però el seu creixement no és suficient per frenar la caiguda de l’ocupació, que s’ha agreujat aquest trimestre. La demanda interna continua molt feble però l’externa afavoreix el creixement econòmic gràcies a les exportacions de béns que han crescut un 16,8% fins a l’agost. Les importacions també han augmentat, un 9,4% (notícies gencat)

Ens hem de refiar, efectivament, del sector exterior, ja que les causes del lleu creixement són

la caiguda de l’ocupació, la feble demanda interna, el menor crèdit privat i la inflació.

 

Etiquetes: Actualitat econòmica

Entrada publicada a Bloc el dilluns, 19/12/2011 a les 11:13.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.