SIDBRINT. Memòria Històrica de les Brigades Internacionals

dijous, 18/06/2015 (CEHI)

SIDBRINT és l’acrònim de Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals. Aquest portal ha estat desenvolupat com a projecte de recerca (2010-2013) finançat pel Plan Nacional de Investigación Fundamental No Orientada del Ministerio de Ciencia e Innovación (HAR2010-20983). L’objectiu principal és la digitalització de la memòria històrica de la Guerra Civil espanyola, dels Brigadistes i les Brigades Internacionals.

Les bases de dades interrelacionades que configuren SIDBRINT ofereixen tota la dimensió humana i documental de les Brigades Internacionals i dels brigadistes de la Guerra Civil espanyola. Elaborades a partir d’un plec de requeriments historiogràfics, documentals i tecnològics, asseguren el disseny dels camps informatius i la seva consegüent recuperació.

Aquest portal ofereix els continguts en 8 idiomes (alemany, anglès, castellà, català, euskera, francès, gallec i italià) i en més de 26, ofereix les consultes i la navegació per diferents tipus de dades. Els continguts d’aquest lloc web són editats regularment per 33 investigadors de 9 universitats espanyoles i dues europees, i des d’aquest any 2014 està en línia pel públic en general.

Està previst implementar en la següent etapa del Projecte la tecnologia semàntica i per cerques multidimensionals per mitjà de les ontologies. SIDBRINT segueix les directrius del Semantic Web Advanced Development for Europe (SWAD-Europe).

Consulteu, fullegeu, mireu i escolteu les fonts documentals, els recursos web i la col·lecció digital disponibles als arxius, biblioteques i col·leccions privades sobre un fenomen únic de la història: els Brigadistes i les Brigades Internacionals de la Guerra Civil espanyola.

SIDBRINT SIDBRINT

Jornades Cap un Nou Orient Mitjà?

dijous, 9/04/2015 (CEHI)

Els propers dies 28 i 29 d’abril i 4 i 5 de maig tindran lloc unes jornades organitzades per el CEHI i l’ICIP per a tota persona interessada en la problemàtica actual a l’Orient Mitjà impartides per professors especialistes en aquella àrea del Món. En aquest enllaç trobareu tota la informació.

Cartell

La UMD i la Transició

dimecres, 14/01/2015 (CEHI)

Avui, quan sembla esgotat el consens i el sistema polític de la transició de la dictadura a la democràcia, s’ha convertit en lloc comú criticar aquell procés històric en funció de la situació política actual. És un error. La transició és una etapa política tancada de la qual podem analitzar els seus errors i insuficiències però sense oblidar el context històric i polític en què es va produir: la sortida d’una dictadura que va durar quatre dècades i que era el resultat de la brutal guerra civil propiciada pels militars que s’alçaren contra la legalitat constitucional el 18 de juliol de 1936. Es van cometre vacil·lacions i desencerts, però en el context del moment potser no era possible anar gaire més enllà, ja que l’oposició democràtica s’havia mostrat incapaç d’enderrocar la dictadura i aquesta tampoc tenia prou força per imposar la seva continuïtat.

En MÉS d’una ocasió s’ha assenyalat que la transició va deixar sense resoldre alguns elements clau del procés de canvi i, sobretot, que fou incapaç de solucionar de manera satisfactòria dues qüestions clarament relacionades, la reorganització territorial de l’Estat i la persistència de la violència política, present pel que fa a l’activitat d’ETA fins fa pocs anys. Col·lateralment, tampoc s’avançà suficientment en la transformació del poder judicial -no així en l’aplicació de la justícia que sí que va experimentar canvis decisius encara avui massa condicionat pel poder polític de torn, i, si més no fins després de l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981, en la reforma militar.

Els passats dies 2 i 3 d’aquest mes se celebrà a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el 40 aniversari de la fundació de la Unió Militar Democràtica (UMD) i es va fer un homenatge a dos dels seus membres fundadors, Juli Busquets(1932-2001), diputat socialista entre 1977 i 1993 i professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona, i Gabriel Cardona (1938-2011), professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona. Així, l’1 de setembre de 1974 i amb el rerefons de la revolució portuguesa, tres comandants i nou capitans es reuneixen clandestinament a Barcelona i creen la UMD que, segons l’ideari fundacional, tenia entre els seus objectius lluitar pel restabliment de les llibertats democràtiques i els drets humans i per la reforma i la reorganització d’un exèrcit que hauria de supeditar-se al poder civil del nou règim democràtic que substituiria la dictadura.

La iniciativa d’aquells militars en uns moments difícils diu molt del seu coratge i de la seva vocació democràtica al pretendre crear un nucli de dissidència i d’oposició a la dictadura en un exèrcit que, tal com va destacar el professor Cardona en els seus treballs, tot i estar mal pagat -molts oficials havien de recórrer a la pluriocupació-, mancat de recursos i de preparació, obsolet, i sobredimensionat -excés d’oficials i comandaments-, havia estat l’espina dorsal de la dictadura i seguia essent ideològicament franquista tot i que poc actiu políticament tret d’un nucli dur de pulsions feixistes que es manifestava a través del diari El Alcázar.

La UMD es va autodissoldre el 26 de juny de 1977 després de les primeres eleccions democràtiques, moment en què els seus integrants van considerar que ja s’havien assolit els objectius que es proposaven i que ja no tenia sentit doncs mantenir l’organització. Tanmateix, dos anys abans, l’estiu de 1975, havien estat detinguts els seus principals impulsors i nou d’ells, el març de 1976, eren sotmesos a un consell de guerra que els condemnà a 43 anys de presó, pena que en set dels acusats comportava també l’expulsió de l’exèrcit.

Tot i que el seu pas per la presó fou curt perquè es beneficiaren de l’indult de 1976 i de les amnisties de 1976 i 1977, es mantingué vigent la seva expulsió de l’exèrcit davant del temor d’exacerbar encara més les pulsions colpistes del sector ultra. De fet, hagueren d’esperar fins al 1987 per ser reincorporats en l’escalafó militar però sense dret a percebre les prestacions econòmiques dels anys transcorreguts i amb l’obligació de passar a la reserva al deixar-los sense destí.

En suma, en aquells momende canvi dels paradigmes polítics i davant algunes apel·lacions interessades al paper de l’exèrcit segons disposa el més que discutit article 8 de la Constitució espanyola, calia recordar que el tracte donat als membres de la UMD constitueix una anomalia de la transició i un greu greuge per als afectats perquè, en definitiva, la seva pretensió legítima no era una altra que instaurar un sistema democràtic i supeditar l’exèrcit al poder civil. Catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona (UB).

Antoni Segura

Catedràtic d’Història Contemporània (UB)

Director del CEHI.

(Article aparegut a El Periódico de Catalunya el 10 de desembre de 2014)

UMD

Ficció o realitat? El fals documental

dijous, 16/10/2014 (CEHI)

El proper dimecres comença la nova activitat d’extensió universitària organizada pel Centre d’Investigacions Film-Història del Departament d’Història Contemporània de la UB. Les sessions seran a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història (c/ Montalegre, 6, 4ª planta), de 16 a 18:30 horas. Aquest és el programa.

El calidoscopi de la guerra: deu recerces sobre la guerra civil espanyola

dimecres, 24/09/2014 (CEHI)

cartell-calidoscopi_baixa

Curs La Cara fosca del Segle XX

dimecres, 24/09/2014 (CEHI)

Deu 10 dictadors i la seva història

Programa

1. Benito Mussolini: il Duce ha sempre ragione (Paola lo Cascio)
2. Adolf Hitler: ein Volk, ein Reich, ein Führer (Alberto Pellegrini)
3. Josif Stalin: el tsar roig (José Manuel Rúa)
4. Francisco Franco: el centinela de Occidente (Andreu Mayayo i Artal)
5. Philippe Pétain: travail, famille, patrie (Daniel Roig i Sanz)
6. Juan Vicente Gómez: el patriarca de Veneçuela (Miquel Izard)
7. Rafael L. Trujillo Molina: un tirà al mar Carib (Elisenda Barbé Pou)
8. Moammar Al-Gaddafi: les amistats perilloses (Òscar Monterde Mateo)
9. Teodoro Obiang: el dictador de Guinea Equatorial (Ferran Iniesta)
10. Mao Zedong: el Gran Timoner (Manel Ollé)

Informació d’interès

Durada: 20 h

 

Dates: del 8 d’octubre al 10 de desembre

 

Horari: dimecres de 12h a 14h

 

Localització: Barcelona – Casa Jeroni Granell

Més informació ací:

Proclamació de la República Catalana dins la Confederació Ibèrica (14-4-1931)

dijous, 11/09/2014 (CEHI)

Després de la Diada i anant cap el 9N anem recuperant aquells posts que no han perdut gens de vigència en relació amb el moment actual.

 

República catalana

República catalana

Bones Vacances a tots

diumenge, 27/07/2014 (CEHI)

bones-vacances

45 anys de la primera visita de l’home a la Lluna

diumenge, 20/07/2014 (CEHI)

Tal dia com avui fa 45 anys, Neil Armstrong esdevingué el primer esser humà en caminar per la Lluna, per tal de commemorar l’esdeveniment res millor que fer un tour per ella de la mà de la NASA.

 

 

Fa 78 anys…

divendres, 18/07/2014 (CEHI)

Aquesta és la pàgina 3 de La Vanguardia del 19 de juliol de 1936. Res fa preveure el que s’esdevindria els propers 3 anys i com el fet que aquell dia s’inicià  condicionaria la vida del país per sempre més

LVG19360719-003