Entrades amb l'etiqueta ‘Congrés’

Seminari sobre l’estat de la recerca dels processos d’institucionalització del franquisme

dimarts, 29/03/2011

El Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB), continuant amb la tasca iniciada amb la celebració del Congrés Internacional “La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim” (Barcelona, 21-23 d’abril de 2010), organitza un Seminari sobre l’estat de la recerca dels processos d’institucionalització del franquisme. L’objectiu és establir un espai de discussió al voltant dels projectes d’investigació més destacats presentats al Congrés Internacional. Cada un dels investigadors seleccionats exposarà l’estat de la seva recerca a l’entorn dels mecanismes d’implantació i consolidació de la dictadura, de forma exhaustiva, presentant els progressos i problemàtiques dels seus treballs acadèmics.

El seminari tindrà lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (C/Montalegre, 6. 08001 Barcelona) els dies 6 i 7 d’abril de 2011, a les aules 303 (dimecres) i 411 (dijous). El programa del seminari és el següent:

Dimecres 6

8:30h. Recollida de materials

9:00h. Benvinguda als participants i sessió innaugural:

–          Dr. Andreu Mayayo (Vicedirector del CEHI-UB)

10:00h. – 12:00h. Estructura i organització política.

Moderador: Frederic Vázquez (CEHI-UB)

.- Antonio Somoza (Universidade de Santiago de Compostela): La génesis del régimen franquista en Galicia: aniquilación política y destrucción de la sociedad civil (1936-1939).

.- Santiago Vega Sombría  (IES La Dehesilla, Cercedilla): La represión, carta fundacional de la dictadura franquista.

.- Jordi E. Rubió Coromina (Universitat de Girona): “Dios, patria y tradición” o la falsa unitat del règim franquista a la província de Girona.

12:00h. – 12:30h. Cafè

12:30h. – 14:30h. Política educativa i cultural

Moderadora: Queralt Solé Barjau (CEHI-UB)

.- Magí Crusells Valeta (Centre Film-Història de la Universitat de Barcelona): El papel del Departamento Nacional de Cinematografía durante la ocupación militar de Barcelona.

.- Maria de Lluc Serra Armengol (Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural): Dictadura i museus: l’ús dels museus locals a la Catalunya dels primers anys de la distadura franquista.

– M. Lourdes Prades (Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la UB): Forjant “El imperio del libro católico y españolísimo”: l’edició a Catalunya durant els primers anys del franquisme i l’Editorial Selecta.

16:30h. – 18:30h. Model social

Moderadora: Paola Lo Cascio (CEHI-UB)

.- Maria Verdú Guinot (Grup de Recerca Històrica CIRCARE) La maternitat i la primera infància en el franquisme sota el control de l’Obra de Protecció de Menors.

.- Cristian Cerón Torreblanca (Universidad de Málaga): Poderes locales y mundo del trabajo en Andalucía durante el primer franquismo (1939-1959).

.- Anna Pelka (Universitat Autònoma de Barcelona): La imagen de la mujer. La moda femenina en la España de los años cuarenta.

Dijous 7

9:30h. – 11:30h. Política econòmica

Moderador: José Manuel Rúa (CEHI-UB)

.- Laura Novelle López (Universidade de Vigo): Disidencia, connivencia y adaptación. El contrabando rayano en la frontera galaico-portuguesa durante el primer franquismo.

.- José Miguel Martínez Carrión (Universidad de Murcia): Nutrición y desigualdad social en la España de Franco: una historia antropométrica.

.- Roser González Bagaria (Universitat de Barcelona): El crecimiento económico de las colonias téxtiles catalanas durante el franquismo, una etapa dorada: los casos de las colonias Viladomiu y Valls (1873-1960).

11:30h. – 12:00h. Cafè

12:00h. – 14:00h. Política exterior

Moderador: Alberto Pellegrini (CEHI-UB)

.- Sian Edwards (Swansea University): “Land of plenty”: Franco’s foreign policy and Spain for a Welsh Choir.

.- Marició Janué i Miret (Universitat Pompeu Fabra): Els treballadors “voluntaris” espanyols a Alemanya durant la II Guerra Mundial: la perspectiva nacionalsocialista.

.- Mari Carmen Rodríguez Rodríguez (Universität Freiburg): El “turismo de guerra” y Suiza: un estudio de la propaganda exterior franquista.

16:00h. – 18:00h. L’activitat investigadora del CEHI-UB.

Moderadora: Lola Harana (Coordinadora CEHI-UB).

.- Elisenda Barbé i Pou (CEHI-UB): Espanyols a la República Dominicana: exiliats republicans de postguerra i emigrants econòmics durant el franquisme.

.- Oriol Dueñas Iturbe (CEHI-UB): La destrucció de Catalunya. Els danys de la guerra civil a les infrastructures i la posterior reconstrucció.

– Albert Planas Serra (CEHI-UB): L’esquerra marxista radical a la transició.

– Òscar Monterde Mateo (CEHI-UB): El franquisme i la qüestió palestina: a la recerca de suports internacionals.

– Daniel Roig i Sanz (CEHI-UB): El nacionalisme radical català durant la II República (1931-1939).

18:00h. – 19:00h. Conclusions del seminari i comiat dels participants.

– Dr. Antoni Segura (Director del CEHI-UB)

Per a més informació, podeu consultar la nostra pàgina web:

www.ub.edu/cehi/seminar.php

La institucionalització del règim franquista: conclusions del Congrés Internacional “La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim”

dijous, 6/05/2010

El Congrés Internacional “La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim” aportà noves visions sobre el procés d’implantació del règim franquista. Presidents de sessió, ponents, relators i assistents participaren en un debat molt interessant sobre els sis àmbits que pretenia tractar el Congrés.

Paul Preston plantejà la llarga i difícil relació del Caudillo amb la monarquia espanyola. L’apropiació per part del dictador dels rituals monàrquics del gloriós passat espanyol acabà entrant en obert conflicte amb les ambicions d’una restauració monàrquica. Aquest conflicte entre Franco i Joan de Borbó es saldà amb una victòria gairebé total del dictador. Tretze dels assistents presentaren comunicacions sobre aquest àmbit, la majoria centrades en aspectes de la repressió i en l’organització dels diversos nivells de l’administració franquista.

Carles Santacana ens recordà que el franquisme va tenir una política cultural pròpia, basada en la negació i el control. La idea franquista de cultura es basà fonamentalment en els principis d’exaltació del nacionalisme espanyol, glorificació de l’esperit i els valors militars, el catolicisme i la tradició. Les 18 comunicacions presentades a l’àmbit es centraren en les pràctiques de tipus repressiu i incentivadores en el terreny de l’educació i la cultura, per destacar com aquestes coadjuvaren en la institucionalització de la dictadura.

Mary Nash destacà que l’establiment d’un nou sistema de gènere basat sobre la desigualtat fou un aspecte decisiu de la institucionalització del règim. Aquest es basà en tres punts fonamentals: el foment de les polítiques de natalitat, l’exaltació de la família tradicional i patriarcal, i, finalment, la negació de la presència de la dona en el món laboral. Els assistents al congrés presentaren 8 comunicacions a l’àmbit, de temàtiques molt diverses i que demostren que aquest aspecte del franquisme pot comptar amb un plantejament multidisciplinari molt interessant.

Manuel González Portilla destacà que en la postguerra s’establiren dos mercats, l’oficial, controlat per l’Estat, i el mercat negre, il·legal però tolerat pel règim. La importància econòmica del mercat negre comportà l’aparició d’una nova onada d’empresaris, protagonistes d’un procés d’acumulació capitalista que feu possible la industrialització posterior. Els costos del doble mercat foren pagats pels assalariats principalment. Aquesta etapa es tancà a mitjans dels anys 50, amb la convergència dels preus dels dos mercats. Es presentaren 8 comunicacions per part dels assistents, que posaven l’accent en algun dels aspectes dels dos mercats dels quals parlà el ponent i les conseqüències de la política econòmica del règim en la societat espanyola, tant entre els assalariats com en la nova creació d’una classe empresarial.

Ángel Viñas traçà la ponència destacant la importància dels esdeveniments internacionals com a elements clau per a comprendre les diferents etapes d’institucionalització del franquisme, des del mateix cop d’Estat fins al reconeixement internacional materialitzat amb l’entrada d’Espanya a l’ONU l’any 1955. Es presentaren 11 comunicacions a l’àmbit, la majoria d’autors de les quals procedien d’universitats de fora de l’Estat espanyol.

La darrera sessió comptà amb la ponència de Josep Maria Solé i Sabaté. Sota el títol Santiago y cierra España: Catalunya i l’Espanya franquista, el ponent exemplificà els intents franquistes d’anorrear la personalitat de Catalunya i les seves manifestacions culturals fins al punt de considerar aquest intent com a genocidi cultural. Les 8 comunicacions presentades a l’àmbit, de temàtica molt diversa, donaren pas al posterior debat, que es situà a l’entorn de la repressió franquista a nivell local i el caràcter de les noves elits franquistes..

(Autors: Elisenda Barbé i Pou i Albert Planas i Serra)

El Congrés Internacional “La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim” es clou amb un gran èxit de participació

dissabte, 1/05/2010

Els passats dies 21, 22 i 23 d’abril de 2010 va tenir lloc el Congrés Internacional “La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim” a la Facultat de Geografia i Història de la UB. El Congrés, organitzat pel CEHI-UB amb la col·laboració del Departament d’Història Contemporània de la UB i el Memorial Democràtic, va comptar amb la participació de gairebé 200 assistents, una setantena dels quals presentaren comunicacions sobre els diversos àmbits que tractava el Congrés. Els assistents provenien de diverses universitats i centres d’estudi d’arreu del territori de l’Estat Espanyol, Europa, Amèrica del Nord i del Sud, cosa que demostra la bona acollida de la iniciativa.

L’acte inaugural va comptar amb la participació de la Degana de la Facultat, M. Ángeles del Rincón; el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, el director del Departament d’Història Contemporània, Joan Oliver, i el director del CEHI-UB, Antoni Segura. A continuació, Josep Termes, oferí als assistents la conferència inaugural, titulada La societat espanyola sota el franquisme.

Malgrat que estava prevista la participació al Congrés dels ponents Paul Preston i Ángel Viñas, així com del relator Luciano Casali, el núvol de cendres volcàniques que emmascarà el cel europeu els impedí d’arribar fins a Barcelona. Tot i això, els assistents al Congrés pogueren gaudir de les seves intervencions, que foren llegides pels corresponents Presidents de sessió.

El Congrés organitzà la discussió científica a l’entorn de sis àmbits d’institucionalització del franquisme. En primer lloc, es referí a tot allò vinculat a l’estructura i organització política, a càrrec de Paul Preston i Gabriel Cardona. A la tarda, Carles Santacana i Jordi Amat tractaren de la política educativa i cultural del règim.

El dijous dia 22 d’abril fou el dia més intens, amb la discussió de tres àmbits. Al matí fou el torn de Mary Nash i Montserrat Duch, al voltant del model social; a continuació Manuel González Portilla i Llorenç Ferrer desglossaren la política econòmica del franquisme. Ja a la tarda, Ángel Viñas i Joan M. Thomàs es centraren en la política exterior de la dictadura.

Finalment, el divendres 23 d’abril, va tenir lloc l’última sessió del Congrés, titulada “Santiago y cierra España: Catalunya i l’Espanya franquista”, a càrrec de Josep M. Solé i Sabaté i Luciano Casali. A continuació Julio Aróstegui pronuncià la conferència de clausura, titulada Una dictadura sui generis: ideología de exclusión y aparato de control. Antoni Segura posà el punt i final, declarant que el Congrés havia complert àmpliament les expectatives inicials. Els organitzadors del Congrés volguérem celebrar la diada de Sant Jordi regalant a tots els assistents una rosa i un llibre.

Durant els dies del Congrés es dugueren a terme diverses activitats paral·leles, relacionades amb la temàtica del Congrés. Del 12 al 23 d’abril es pogué veure al vestíbul de la 2ª planta de la Facultat de Geografia i Història de la UB l’exposició “La dictadura franquista, cuarenta años de represión”, organitzada pel Foro por la Memoria de Segovia, sota la direcció de Santiago Vega Sombría. El 22 d’abril, a les 22:00h, tingué lloc a la Filmoteca de Catalunya una sessió especial en la qual es projectaren films seleccionats del NO-DO, precedits per una taula rodona amb la participació dels professors Magí Crusells i Josep Maria Caparrós Lera, del Centre Film-Història de la UB, i de Blas Martí, ex-treballador del NO-DO. També a l’aula adjunta a l’espai on es celebrava el Congrés es projectà de forma ininterrompuda diversos films del NO-DO, que acabaren d’arrodonir l’ambient de les jornades.

 (escrit per Elisenda Barbé i Pou i Albert Planas i Serra)